Els primers denunciants de la violència policial de l'1-O a Girona, indignats per les preguntes de jutge i fiscal

La titular del jutjat d'instrucció número 2 de Girona ha començat a prendre declaració aquest dilluns als 20 primers denunciants de la querella col·lectiva que han presentat unes 200 víctimes de les càrregues policials de l'1-O als municipis de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis (Gironès). I ho ha fet amb preguntes que semblaven acusar els propis denunciants, segons s'han queixat alguns d'aquests. Els vint afectats que ja han declarat van resultar ferits de diversa consideració per les càrregues de la policia estatal en la jornada del referèndum en tres col·legis electorals: al Centre Cívic Ernest Lluch, al barri gironí de Pedret; al Servei Municipal d'Ocupació de la ciutat, i al pavelló poliesportiu de Sant Julià de Ramis. En aquest darrer centre de votació s'esperava que votés el president Carles Puigdemont -ara, cessat; aleshores, en ple exercici del càrrec-, però els efectius policials van requisar les urnes i desallotjar per la força el recinte, després d'accedir-hi trencant les portes de l'equipament.

Els advocats dels denunciants sostenen que l'actuació policial va ser "desproporcionada", i que les ferides -acreditades per metges forenses- que van patir aquests ciutadans l'1-O van ser causades com a resultat de la intervenció dels agents de la policia estatal. No obstant això, les preguntes tant de la fiscal com de la jutge han anat encaminades fonamentalment en una altra direcció: han demanat als denunciants si sabien que participaven en un "referèndum il·legal" i si "van obstruir l'actuació de la policia", segons informa l'agència EFE.

En aquest sentit, bona part dels denunciants han mostrat indignació perquè les preguntes de fiscal i jutge semblaven més dirigides a acusar-los a ells  mateixos que a escoltar les seves denúncies. És el cas de dues denunciants també citades per Efe, Mireia Ripoll, que ha considerat que "no hi ha dret" que fos objecte d'aquestes preguntes "com si hagués fet alguna cosa dolenta", o de l'Anna, apoderada en un centre de votació, que s'ha mostrat "indignada y enfadada" perquè tant la jutge com la fiscal "han intentat girar la nostra denúncia per convertir-la en una acusació en contra nostra". "Com podies impedir res a un exèrcit de salvatges trencant quatre portes d'un col·legi electoral, amb la ràbia que tenien",, ha afirmat aquesta mateixa denunciant.

Abans d'aquesta primera ronda de declaracions, un dels advocats de l'acusació ja havia expressat el seu temor, en declaracions al diari Ara, que la presència de la fiscal, en comptes de traduir-se en una acusació per part del ministeri públic, servís "per incriminar d'algun delicte les persones que estaven concentrades als col·legis electorals". 

Plaça de l'1 d'Octubre de 2017

L'Ajuntament de Girona ha aprovat aquest mateix dilluns el canvi de nom de la plaça de la Constitució pel de l'1 d'Octubre de 2017, gràcies als 18 vots a favor de l'equip de govern format per CiU, ERC i la CUP, amb els vots en contra dels vuit regidors  de PSC, Cs i PP.

Des de l'exterior del Consistori, unes 600 persones -la gran majoria de favorables al canvi de nom- han seguit el ple des de la Plaça del Vaig veure amb dues pantalles instal·lades per a l'ocasió.

També desenes de persones han assistit a la sala de plens i la majoria d'ells ha aplaudit llargament quan s'ha votat favorablement el canvi de nom.

Poc abans del ple, que havia d'iniciar-se a les 18.00 hores, Ciutadans ha plantejat al secretari municipal la impossibilitat de portar el canvi de nom com un "acord de ple" perquè no havia passat per la Junta de Govern local, que és on legalment ha d'aprovar-se.

L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha convocat la junta d'urgència, s'ha votat i de nou s'ha registrat la votació, però aquesta vegada com a "moció d'urgència".

El ple ha aprovat "modificar l'acord de Ple de 4 de desembre de 1981" i substituir la denominació de la plaça de la Constitució per la plaça de l'1 d'octubre de 2017, data en la qual es va celebrar el referèndum d'autodeterminació de Catalunya.

Madrenas ha defensat el canvi de denominació per "retre homenatge a les persones que van defensar la democràcia posant els seus cossos per davant" i ha assegurat que "la Constitució és una llei que no és igual a democràcia en absolut, democràcia és la voluntat del poble i de la gent".

En aquesta línia, ha mantingut que "la Constitució ha perdut tota la legitimitat per ser llei de lleis" i ha dit que "gràcies a la Constitució pot tornar a haver-hi presos i exiliats polítics, després de 40 anys tornem al franquisme".

Per la seva banda, el portaveu de la CUP, Lluc Salellas, ha afirmat que no es poden tenir places amb noms "que representen avui dia una cadena o una opressió per a centenars de milers de persones a la nostra ciutat".

Maria Mercè Roca, d'ERC,ha dit que la Constitució és concebuda com una carta de drets i llibertats, però ha afegit que la interpretació que fan d'ella els tribunals i el Govern espanyol "és arbitrària i reaccionària".

L'edil del PP Concepció Veray ha recriminat al regidor Carles Ribas que hagi qualificat la Constitució de "inservible, malament interpretada i involucionista", ha definit la Carta Magna com a "Llei de lleis, punt de trobada i garantia de llibertat, seguretat i igualtat per tots" i els ha dit que si no els agrada "treballin per modificar-la".

Des de Cs, Miriam Pujola ha acusat als partidaris del canvi de voler "destruir, eradicar la legislació vigent com qui canvia el nom d'una plaça, però això no és possible, perquè el marc jurídic no es pot modificar pel desig d'algun grup".

La portaveu de PSC, Silvia Paneque, que fins a fa mesos formava part del Govern municipal, ha destacat que davant la situació que s'està vivint solament es poden buscar "la concòrdia o el conflicte" i ha sol·licitat que se segueixi "un camí moderat de consensos".

La socialista ha qualificat aquesta decisió com "la menys encertada" presa per Madrenas perquè para ella l'Ajuntament hauria de ser "exemplar a buscar la conciliació".