L’inici de la verema a Catalunya es presentava amb bones perspectives gràcies a una collita lleugerament superior a la de la campanya passada i unes bones condicions del raïm. Però aquests auguris positius s’han truncat per la decisió d’algunes empreses comercialitzadores, com Freixenet i Codorniu (ara en mans estrangeres) de pagar els pagesos només 30 cèntims per quilo de raïm destinat al cava. Aquest preu suposa un descens del 28% en relació a l’any passat i representa la cotització més baixa des de 1998. El fet va provocar una mobilització dels productors el 14 d’agost a Vilafranca del Penedès i la convocatòria d’una vaga general de recollida de raïm pel pròxim 5 de setembre. 

Fa 15 dies, l’Institut Català de la Vinya el Vi (Incavi) va fer un primer balanç sobre les perspectives de collita. En aquest cas, parlava “d’una verema igual o superior a la de l’any passat excepte en les zones afectades per l’onada de calor, com el Priorat, la Ribera d’Ebre, l’Alt Empordà, la Terra Alta i el Bages”. La producció important només s’ha perdut en les vinyes joves, amb més dificultats per retenir l’aigua que s’acumula al sòl. 

Les mateixes previsions optimistes es donen en la qualitat del raïm. “La calor ha fet que les afectacions de fongs i plagues siguin mínimes”, indiquen. Però la taca a aquesta bonança ha aparegut en forma de preus. Sense una cotització digna desapareix el prestigi del vi i de les denominacions d’origen catalanes. Aquest és el missatge que van compartir Unió de Pagesos, l’Associació de Viticultors del Penedès i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) en la concentració que van realitzar el passat 14 d’agost a Vilafranca del Penedès. A més, lamenten que amb “aquests preus, la nostra producció és inviable i anem cap a la ruïna”.

Qualitat sense recompensa

Els productors recorden que els darrers anys han apostat per millorar la qualitat a través de la viticultura ecològica i amb mètodes de lluita naturals contra les plagues. L’elecció representa un increment dels costos de producció, que ara es queda sense recompensa. L’estratègia de les grans empreses de comprar el raïm per a cava a un preu tan baix s’ha vist encoratjada per la negativa del Ministeri d’Agricultura a limitar la superfície de vinya, tal com havia sol·licitat el Consell Regulador del Cava. D’aquesta manera, les hectàrees emparades en la DO Cava han passat de les 33.000 a les 39.000 en pocs anys, augmentant la capacitat potencial de recol·lecció en 72 milions de quilos.

Aquests condicionants perjudiquen la competitivitat dels viticultors catalans respecte a altres DO de l’Estat espanyol. Així ho explica l’organització agrària JARC, qui assegura que “el desfasament durant les dues últimes campanyes entre un creixement de l’11% de la superfície i les vendes, que només ho han fet un 4%, demostra el desequilibri entre l’oferta i la demanda”. JARC parla d’un procés de “banalització del cava” per part dels grans cellers, que “busquen la rendibilitat en la comercialització de grans volums a preus baixos”.

Com a mesura de pressió, els pagesos han decidit realitzar una vaga general el pròxim 5 de setembre. En aquesta, els viticultors no recolliran ni un gra de raïm i bloquejaran els accessos als grans cellers. “Volem obrir un diàleg amb les grans empreses per desencallar una situació que posa en perill el futur del nostre sector”, assenyala Eudald Planella, responsable dels joves de la Unió de Pagesos (UP).

El suport dels cellers petits

Des del Consell Regulador de la DO Terra Alta s’ha donat suport a les reivindicacions dels viticultors. En un comunicat, l’entitat afirma que “els pagesos no poden assumir uns preus més baixos que els de la campanya del 2018”. En la mateixa línia es manifesta Corpinnat, la marca formada recentment per petits cellers del Penedès que opten pels vins escumosos de qualitat i que s’han desmarcat d’altres empreses, que són les que paguen 30 cèntims per quilo de raïm als productors.

Corpinnat fa costat a la vaga convocada pels viticultors i precisa que “l’actitud de les grans empreses cavistes atempta i ensorrarà el futur de la pagesia”. Per a l’entitat, la viticultura és una activitat que, a més del seu vessant econòmic, també serveix com a garantia de sostenibilitat per cuidar i mantenir el paisatge. Fruit d’aquesta creença, Corpinnat s’ha compromès a abonar de mitjana 65 cèntims per quilo de raïm, més del doble que els gegants del sector.

Un altre firma que també s’ha posicionat és la penedenca Juvé & Camps. La companyia de Sant Sadurní d’Anoia ha anunciat que pagarà entre 60 i 70 cèntims per quilo als viticultors. En aquest sentit, precisa que “sempre hem apostat per uns elaborats de prestigi procedents de proveïdors estratègics dels quals valorem l’esforç i respectem el preu de compra per afavorir el futur del sector”.

En una reunió recent a tres bandes entre els cellers, els productors i la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, s’ha arribat al compromís de millorar la situació dels viticultors. Tot i que les solucions no han sigut suficients per desconvocar l’aturada del 5 de setembre, la mediació de la Generalitat “ha servit per garantir el futur de tots els agents del territori, no per mercadejar amb els preus”, declarava Jordà en sortir de la trobada.

De fet, els viticultors ja donen gairebé per perdudes les reivindicacions de la campanya d’enguany, però s’emplacen a una nova reunió, prevista pel mes de novembre, una vegada finalitzada la verema. Llavors tornaran a reclamar mesures per abordar un canvi de paradigma en el món del vi i del cava. Una de les seves esperances és que els preus que percebin s’acostin als sis euros per quilo de raïm que cobren els viticultors francesos que elaboren xampany.