El vicepresident de la Generalitat de Catalunya i màxim responsable del Departament d'Economia, Oriol Junqueras, va assegurar fa uns dies que els pressupostos que el govern ha aprovat són «els més socials de la història». La realitat, però, és que en xifres absolutes la inversió social dels comptes està clarament per sota de la que va fer-se, per exemple, el 2010. Lluny del cofoisme governamental, el projecte de pressupostos, que aquesta setmana el Parlament admet a tràmit, ha estat criticat per l'oposició d'esquerres i la seva arribada a la cambra catalana ha anat acompanyada de diverses protestes ciutadanes.

En les darreres 48 hores ha arrencat una vaga de fam per exigir l'aprovació de la renda garantida de ciutadania (RGC), la PAH s'ha mobilitzat per reclamar una major inversió en habitatge públic i els sindicats d'ensenyament han convocat una vaga pel 9 de febrer, la data en què es votarà l'aprovació definitiva dels comptes de la Generalitat. La primera protesta va iniciar-se diumenge a la plaça Sant Jaume de Barcelona i està impulsada per la comissió promotora de la ILP sobre la RGC. La vaga pretén denunciar el retard en la tramitació de la llei i exigir que s'aprovi el 2017.

La comissió entén que els pressupostos, que es debaten a partir de dimarts al Parlament -amb la presentació de les esmenes a la totalitat dels grups de Ciutadans, PSC, Catalunya Sí Que es Pot i PP-, no té una partida específica amb «caràcter obert» per aquesta prestació, de manera que s'ha incomplert la moció aprovada pel Parlament durant l'octubre. Els impulsors de la ILP per a la RGC denuncien que han passat gairebé tres anys des de la validació de la iniciativa legislativa -es va fer el març del 2014- i el fet que encara s'estigui tramitant demostra «la falta de voluntat política del govern per arribar a un acord sobre les quantitats econòmiques», en paraules del seu portaveu, Diosdado Toledano.

Una de les grans diferències és que la comissió ciutadana reclama que la llei s'apliqui en dos anys, mentre que l'executiu de JxSí aposta per una aplicació gradual en cinc anys, de manera que el 2022 una unitat familiar de quatre persones pugui cobrar 1.145 euros. La RGC estaria fixada en 664 euros i, en aquest cas, un primer membre de la unitat familiar la cobraria sencera i a partir d'aquí la quantitat es reduiria en els altres integrants de la família.

Per a la PAH la inversió en habitatge es queda en una "propina"

La PAH, per la seva banda, va mobilitzar-se dilluns i va concentrar-se davant de la seu del Departament d'Economia, per denunciar que la partida destinada a habitatge al projecte de pressupostos «és una propina» i «nosaltres exigim drets», va manifestar Carlos Macías, el portaveu de la plataforma. L'activista va explicar que la Generalitat tot just hi aboca 64 milions d'euros, el que equival al 0,02% del PIB català, una xifra molt allunyada de l'1,5% que exigeix la PAH. Així mateix, també van exposar que s'està molt lluny d'assolir un 15% d'habitatges públics, ja que tot just s'està entre el 2% i el 3%, en funció de la font. La PAH també es va mostrar crítica amb la Llei d'emergència habitacional, que aquesta setmana es vota al Parlament per substituir a la 24/2015, que va ser anul·lada parcialment pel Tribunal Constitucional (TC). La plataforma considera que la nova normativa rebaixa encara més el text ja retallat pel TC.

Finalment, els sindicats d'ensenyament han convocat una vaga pel proper 9 de febrer, com a culminació a les mobilitzacions que volen posar en marxa per reclamar mesures com les substitucions des del primer dia de baixa del professor. El 9 de febrer és la data fixada perquè el Parlament voti si dóna o no el vistiplau definitiu als pressupostos de la Generalitat. USTEC-STEs, CCOO, UGT i Aspepc-Sps també han explicat en un comunicat que reclamaran recuperar l'horari lectiu de 23 hores per als professors de primària i de 18 per als de secundària.