Eleccions municipalsEls possibles pactes postelectorals guanyen pes en una batalla de Barcelona on la dreta segueix posant l'accent en la seguretat

La cursa per l'alcaldia de Barcelona, un frec a frec ajustat entre ERC i Barcelona en Comú (BeC), posa en el centre els pactes electorals que vindran després del 26-M, encara per aclarir. L'entesa entre les dues principals formacions segueix sent una opció, però l'alcaldable republicà, Ernest Maragall, ha posat sobre la taula aquest dilluns per primer cop que tampoc descartaren un governar tots sols: "Governar en solitari no és en absolut una cosa que haguem de descartar en funció de les intransigències dels altres grups". Abans, però, ERC s'hauria d'imposar a les urnes, una opció que tampoc està gens clara. 

Maragall, però, ha insistit en la fórmula ideal per a ell: un "ampli acord" entre ERC, BeC, Junts per Catalunya (JxCat) i la CUP. Una combinació, però, que políticament és inviable, atès les diferències monumentals de model social i econòmic que hi ha entre JxCat amb la CUP i Barcelona en Comú.  Per la seva banda, l'alcaldessa, Ada Colau manté una actitud oberta tant amb ERC com amb el PSC, alhora que els crida a no apropar-se a les aliances de dretes amb JxCat i Ciutadans (Cs) respectivament: "En les polítiques d'esquerres, sempre ens trobarem", ha afirmat. 

Colau s'ha centrat en anunciar propostes en política de mobilitat, demanant que el consistori percebi el 100% de la taxa turística per destinar-ne el recàrrec a finançar el transport públic. Entre les receptes de Colau anunciades avui figuren la rebaixa de la T-Mes de 54 a 40 euros, que la T-Jove passi a ser un títol mensual i no trimestral per fer-lo més assequible o fer de la T-16 per a menors de 16 anys un títol vàlid a tres zones. L'actual alcaldessa també aposta per ampliar la xarxa de busos a l'àrea metropolitana, finalitzar l'enllaç del tramvia i augmentar la freqüència de Metro, de tal manera que es redueixi a dos minuts i mig.

Per contra, el candidat del PSC, Jaume Collboni, el tercer en discòrdia a les enquestes, prova d'evitar que els comicis siguin un duel només entre els candidats de BeC i ERC. Per a Collboni, els socialistes són "l'única candidatura que pot confrontar el pacte Maragall-Colau que subordinarà Barcelona al Procés". Així ho ha dit davant l'Hospital Clínic, des d'on ha anunciat que, si és alcalde, impulsarà la millora o construcció de 10 nous CAPs, entre ells el polèmic CAP del Raval Nord. En aquest últim cas, el socialista creu que la millor solució és la plantejada per la Generalitat, deixant l'opció de la Capella de la Misericòrdia de banda -actualment ocupada pel moviment veïnal- i construint un nou edifici a la plaça dels Àngels: "No ens agrada fer polèmica quan hi ha una solució".

La CUP Capgirem Barcelona també ha entrat en el tauler dels pactes aquest dilluns. La seva candidata, Anna Saliente, s'ha mostrat predisposada a buscar una aliança amb ERC i els comuns després de les eleccions que "faci avançar el programa polític" de la formació anticapitalista. Fins i tot, no ha arribat a descartar una possible entrada al govern municipal al costat d'aquestes dues formacions i ha afirmat que "assumiran les responsabilitats que siguin necessàries".

La seguretat, la prioritat en comú de JxCat i Cs

Aquest dilluns, JxCat ha apostat per presentar les seves propostes en seguretat, un dels àmbits estrella de l'oposició de dretes a l'executiu dels comuns. "Colau va arribar al govern amb prejudicis ideològics amb relació als cossos de seguretat. Una malfiança de la Guàrdia Urbana que ha tingut resultats evidents", ha dit el número sis de les llistes municipals, Jordi Martí. En aquesta línia, Artadi ha promès augmentar fins 3.300 agents la plantilla de la Guàrdia Urbana [ara n'hi ha uns 3.000] i crear un responsable polític de Prevenció i Seguretat a l'Ajuntament: "És inconcebible que ara no existeixi".

A més, JxCat també ha presentat la seva aposta per "reforçar" la policia al metro, introduir noves tecnologies com ara la "pistola elèctrica" o càmeres d'enregistrament i promocionar la igualtat de les dones al cos. També hi ha hagut lloc pels manters, sobre el qual Artadi ha proposat fer un protocol conjunt am la Generalitat i l'Estat: "Quan Colau diu que aquestes persones tenen dret a fer-ho, no els està donant una sortida".

Més explícit ha estat el candidat que compta amb el suport de Cs, Manuel Valls: "La crida al Mediterrani s'ha acabat". I ha afegit, "aquí, ordre". "No es pot permetre que els manters es puguin instal·lar" a la via pública, ha assegurat el candidat, qui no és el primer cop que s'alinea amb posicions especialment dures contra els manters. Valls, qui presentava un programa paral·lel amb mesures específiques pels 73 barris, ha promès que impulsarà l'enderrocament del centre social ocupat Can Vies i que combatrà "l'ocupació il·legal", en especial als barris de Gràcia i Ciutat Vella, per "restaurar la convivència".