Els 'peons' tecnològics

"Són especialistes a esprémer el personal, pressionar-lo psicològicament i amenaçar constantment amb el rendiment, recordant-te que només ets una xifra". Són les reflexions de Liza Franco, una de les 1.700 treballadores del centre logístic d'Amazon a San Fernando d'Henares, que dilluns va iniciar una vaga de tres dies coincidint amb el 'Prime Day', les rebaixes d'estiu de la plataforma. Franco recorda que aquesta seu d'Amazon és l'única que tenia un conveni propi, ja que la resta es regeix pel sectorial de la logística, que elimina categories laborals, duplica les escales salarials i suprimeix càrrecs intermedis.

La vaga de la plantilla d'Amazon és la segona d'enguany i està sent seguida per un 80% dels empleats, segons el comitè d'empresa. L'objectiu és desbloquejar les negociacions del conveni col·lectiu, que afecta els treballadors de San Fernando de Henares. El delegat del comitè de vaga del sindicat CCGT, Marc Blanes, explica que "el seguiment de l'aturada no ha estat tan gran com en l'anterior convocatòria perquè els treballadors no han tingut prou informació".

Blanes comenta que dilluns només una desena de camions van entrar al centre logístic per realitzar tasques logístiques. "Volem un conveni propi, que respecti uns mínims laborals. Considerem que amb el volum de riquesa que genera Amazon no és presentable que el nostre sou estigui congelat. Estem exigint a la direcció de l'empresa que garanteixi una pujada salarial anual de l'IPC més un punt, i tot i que li hem demanat reunions, no sembla gaire predisposada". Precisament aquesta setmana s'ha conegut que Jezz Bezos, fundador d'Amazon, s'ha convertit en la persona més rica del món, segons el rànquing de Forbes. L'objectiu dels treballadors és que les comandes s'acumulin sense entregar durant els tres dies d'aturada, com va passar el passat mes de març.

El sindicat CGT denuncia que dimarts, durant el segon dia d'aturades, la Policia Nacional ha carregat contra un piquet informatiu a les portes del magatzem logístic de San Fernando d'Henares. Durant les carregues, els cossos policials han detingut dos treballadors, que ja es troben amb llibertat. En un comunitat, CGT condemna les accions, qualificant-les de "desmesurades e injustificades" i que han acabat amb diversos ferits. El sindicat ha anunciat que iniciarà un procés judicial per denunciar els esdeveniments.

Un model laboral basat en el mercat

Menys Estat i més mercat. Així es podria definir el model laboral que proposen les empreses de l'anomenada economia col·laborativa, com Amazon, Deliveroo, Glovo, Uber o Cabify. Aquestes plataformes estan utilitzant mà d'obra que ha de complir una jornada laboral, com si fossin assalariats i disposessin d'un contracte de treball, però alhora tenen les condicions dels empleats autònoms, com assumir una quota mensual, no gaudir de vacances retribuïdes i un sou variable.

La vaga d'Amazon reobre el debat sobre les condicions d'aquests empleats. Darrerament, els tribunals comunitaris els hi estan donant la raó, considerant que les empreses els obliguen a figurar com a autònoms per no haver de concedir-los cap dels drets adquirits com a treballadors. Davant d'aquesta situació, les companyies amenacen d'acomiadar personal o fins i tot deixar l'activitat, argumentant que la viabilitat del seu model de negoci depèn d'aquesta flexibilitat.

La Inspecció de Treball ha aixecat un acte a l'empresa Deliveroo a Barcelona, Madrid i València per les condicions dels seus repartidors, que la companyia anomena riders. La companyia argumenta que aquests treballadors, que reparteixen les comandes amb bicicleta, són autònoms. En canvi, els inspectors els qualifiquen de falsos autònoms, i consideren que han de cotitzar com a assalariats. D'aquesta manera, obliga Deliveroo a donar d'alta els treballadors a la Seguretat Social i l'imposa un recàrrec per les quotes pendents.

Treballador o prestador de serveis?

L'informe de la Inspecció de Treball conclou que Deliveroo manté "relacions laborals ordinàries i no d'activitats per compte propi. Per tant, la seva cotització s'hauria d'enquadrar al règim general de la Seguretat Social i no en el dels treballadors autònoms".

Un altre de les plataformes tecnològiques que utilitza aquest sistema és Glovo. El seu fundador, Òscar Pierre, rebutja que l'empresa formi part de l'economia col·laborativa. "Som una plataforma tecnològica d'economia sota demanda que fa de mitjancera entre els comerços que busquen vendre els seus productes, els consumidors que volen comprar-los i els repartidors que els entreguen".

Pierre nega que els glovers, com anomena l'empresa els repartidors de Glovo, puguin ser considerats treballadors assalariats que mantinguin una relació laboral tradicional amb la companyia. "Oferim una oportunitat a qui vulgui ser prestador de serveis amb un treball flexible i remunerat que es pot combinar amb altres activitats professionals". Per fer-ho possible, Pierre creu que la figura de l'autònom és l'única que afavoreix legalment aquest tipus de relació.

De treballador a robot

El catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Vicenç Navarro assegura que aquestes noves relacions laborals plantegen un contacte individual entre el treballador i la direcció de l'empresa, el que deixa sota mínims la seva capacitat de negociació. Navarro alerta que en aquest model, "els salaris baixen i les condicions de treball són molt pitjors". Darrere conceptes com el d'economia col·laborativa, Navarro veu una fórmula que "és el somni de qualsevol empresari". El catedràtic afegeix que els resultats d'aquesta es basen a "contractar un treballador per hores, individualitzant i externalitzant els beneficis, com la Seguretat Social, que li corresponen com a empleat d'una companyia".

L'any passat, Amazon va inaugurar a Castellbisbal (Vallès Occidental) el seu primer magatzem robotitzat de l'Estat espanyol. La idea de la firma és estendre aquest model a altres centres logístics, com el del Prat de Llobregat o el de San Fernando d'Henares. Aquest sistema és el que ajuda a oferir el servei Amazon Pantry, que permet als usuaris rebre la compra del dia per només 3,99 euros. Al magatzem de Castellbisbal hi treballen 350 robots que es mouen a una velocitat de sis quilòmetres per hora.

En aquest centre, els robots porten els productes cap als operaris que preparen les comandes. El primer dubte és conèixer la xifra de llocs de treball que es poden perdre amb aquests canvis. La companyia es defensa dient que es necessita contractar gent pel manteniment dels robots i anuncia que crearà més de 2.000 feines a Catalunya fins al 2020. Però on queden els drets laborals dels nous peons digitals?