Els Pastorets de Mataró, un esforç teatral col·lectiu que crea orgull de ciutat

Una tradició que ha passat dels avis als pares, dels pares als fills i dels fills als nets. Així és com els Pastorets de Mataró s’han convertit en una tradició centenària que els mataronins esperen amb candeletes cada Nadal. 

La representació dels Pastorets són una tradició que la capital del Maresme comparteix amb altres municipis catalans, i que en la majoria dels casos va molt més enllà d’un muntatge teatral o un espectacle musical. Són el resultat d’un notable esforç col·lectiu que, en el cas de Mataró, implica unes 300 persones, entre actors i tècnics, que hi participen de forma voluntària i desinteressada, així com els músics que interpreten la música en directe. Aplega persones de totes les generacions, moltes de les quals hi participen des de fa dècades i que han vist com els seus fills i fins i tot nets també s’hi apunten i contribueixen a mantenir ben viva aquesta tradició.

Mataró exhibeix un orgull de ciutat quan es parla dels seus Pastorets. L'any 1981 van ser declarats Patrimoni Cultural de la Ciutat en reconeixement la seva singularitat, els valors culturals i tradicionals, i la perseverança de diverses generacions de mataronins per mantenir-los vius al llarg de tants anys. Al 2016, coincidint amb el centenari de la primera representació, van rebre també la Creu de Sant Jordi. Dos reconeixements que posen en valor aquesta tasca col·lectiva i que és tot un símbol de la vida cultural de la ciutat. A més, són membres fundadors de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya.

A Mataró, els Pastorets es representen ininterrompudament des del 1916, amb l’única excepció dels anys de la guerra civil. El Nadal de l'any 1939 es van poder reprendre les representacions, que s’han fet sempre en català. Les primeres funcions es van fer al Círcol Catòlic d'Obrers de Mataró. Així naixia la secció teatral de l’entitat, la Sala Cabanyes, que anys més tard s’ampliaria amb la construcció del teatre on avui es dia es continuen representant els Pastorets, a més d’altres obres de producció pròpia.

Per als mataronins, els Pastorets són una escola d'iniciació teatral on els més petits tenen l'oportunitat d'intervenir per primer cop dalt d'un escenari. A l’escenari de la Sala Cabanyes s’han forjat diversos actors i actrius que han fet carrera professional, com ara Jordi Bosch, Joan Pera, Boris Ruiz, Montserrat Vellvehí, Roger Pera, Pere Anglas o Sara Espígul. Altres, tot i no dedicar-se professionalment al teatre, s’han convertit en rostres habituals a les taules de la Sala Cabanyes, com és el cas de Jordi Romagosa, Josep Maria de Ramon o Imma Llorens.

Els Pastorets de Ramon Pàmies

El text que es representa a Mataró és L'Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies, un drama líric que relata el naixement de Jesús, però també l’enfrontament entre el bé i el mal representat per l’àngel i el dimoni, els dubtes d’en Naïm, les aventures dels pastors o les peripècies dels dos pastorets més populars de l’obra, en Jonàs i en Mataties.

Tot i que l’obra no dona peu a massa innovacions, els Pastorets de Mataró miren cada any d’actualitzar-se d’alguna manera. Aquest any, per exemple, es farà per primera vegada una codirecció artística, a càrrec de Lídia Rovira i Xevi Codony, que agafen el relleu de Marc Abril.

Tant Codony com Rovira son col·laboradors habituals dels Pastorets, ell en la part tècnica i Rovira com a actriu. Hi va començar a col·laborar als 15 anys i ja n’hi porta 36, passant per diferents personatges. Aquest any fa el salt darrera l’escenari per codirigir una obra que els mataronins de tota la vida coneixen molt bé, però que cada vegada més rep també espectadors procedents d’altres punts de Catalunya.

Rovira i Codony van rebre la proposta de codirigir els Pastorets ara fa dos anys, i durant l’últim any han estat treballant en la idea del que volien fer ells amb aquesta obra. “Hem seguit amb la revisió del text original del Pàmies que es va iniciar quan el director era en Marc Molina”, explica Rovira: “volem donar molta importància al text i per això l’hem revisat amb l’ajuda d’en Pep Comas i la Roser Trilla”.

Hem seguit amb la revisió del text original del Pàmies que es va iniciar quan el director era en Marc Molina

L’objectiu d’aquesta revisió és fer més comprensible el català que va fer servir Pàmies, però els dos codirectors també estan treballant molt a fons amb els actors perquè recitin aquest text d’una manera que arribi millor als espectadors. És per això que els assajos amb els protagonistes principals van començar a principis d’aquest any, per tenir més temps per treballar aquest aspecte. En aquest sentit, Rovira explica que s’ha fet un càsting per triar els actors que fan els papers principals, un procés que ha fet possible que aquest any es renovin algunes cares: “volíem aire fresc i que la gent que en tingués ganes pogués accedir i per això vam obrir un càsting de tots els personatges”, diu.

A més, els nous codirectors han decidit recuperar alguns elements que s’havien deixat d’utilitzar els darrers anys, com ara els vols d’alguns personatges o les projeccions.

També hi ha novetats en l’apartat musical, del qual Clàudia Dubé Oranías n’assumeix la direcció. A banda de l’orquestra dotze músics, aquest any s’incorpora un cor al soterrani per reforçar les escenes amb cant. Des de l’any passat, la partitura dels Pastorets té uns nous arranjaments de les 60 peces musicals que sonen a l’espectacle, compostes pels mestres Enric Torra, Felip Vilaró i Miquel Ferrer. Per altra banda, Anna Garcia s’incorpora als Pastorets com a coreògrafa al costat de Joan Garcia.

Les escenes més emblemàtiques

Els Pastorets son un espectacle ideal per a tota la família, on el públic pot riure amb les peripècies dels pastorets, emocionar-se amb la història del fill pròdig o meravellar-se amb la màgia d’alguns moments únics d’aquesta representació que els mataronins coneixen tan bé.

Un dels aspectes més singulars dels Pastorets de Mataró és l’existència d’un pròleg a l'inici de l'espectacle, on apareixen follets, nimfes i bruixes, i que segons explica Lídia Rovira, “representa les supersticions paganes de l’època”, contraposades al contingut religiós de la resta de l’obra.

Aquest moment, així com les escenes més humorístiques protagonitzades per en Jonàs i en Mataties, que connecten més amb el públic infantil i juvenil, contrasten amb el dramatisme de la història d’en Naïm, que segons Lídia Rovira, “és més real i dramàtica i toca al públic més gran pels seus valors”.

Al final del segon acte té lloc el tradicional «Ball de les Pedretes», una polca alegre i simpàtica, interpretada per nens i nenes de poca edat, que ha esdevingut també un moment molt esperat, com també les aparicions de Satanàs i el seu enfrontament amb l’àngel.

Però potser, la gran icona de la funció és la lluna, que mou els ulls i treu la llengua, i que forma part dels decorats originals del 1916, fets sobre paper, i que avui es mantenen gràcies a la reproducció en nous materials que en van fer fa uns anys al tallers Castells de Cardedeu.

Totes aquestes escenes es tornaran a representar aquest any a partir del 22 de desembre i fins el 26 de gener a la Sala Cabanyes. Serà l’ocasió de comprovar el resultat de tot aquest esforç col·lectiu i de ciutat. En paral·lel, aquest any, s’ha estrenat la sèrie documental “Els Pastorets del dret i del revés”, coproduïda per tvmataró i La Xarxa, i que mostra el davant i el darrere el procés de producció dels Pastorets.