No els serà fàcil, però els partits catalans han intentat aquest dimarts començar a donar per tancada la crisi derivada dels cinc dies de reflexió decretats per Pedro Sánchez sobre el seu futur, i l'anunci de la seva continuïtat al capdavant del Govern espanyol. Impactada i totalment monopolitzada en la seva arrencada per aquesta qüestió, la campanya electoral catalana per a les eleccions del 12 de maig encara no ha ressorgit aquest dimarts amb tota la força que es podria esperar a aquesta alçada de la contesa. Però les formacions polítiques han intentat que, almenys, els temes relatius a Catalunya tornin a centrar-la en espera que, en els 10 dies que queden per poder demanar el vot, els seus missatges i propostes puguin emergir amb més força.

Participació de Sánchez a la campanya aquest dijous

Això no vol dir que Pedro Sánchez no continuï acaparant atenció a Catalunya, i la seva presència a la campanya electoral del PSC els pròxims dies ja genera expectació. I els socialistes no desaprofitaran aquesta tirada. El candidat del PSC, Salvador Illa, ha explicat que el president del Govern espanyol participarà en dos actes aquesta setmana. El primer serà dijous a Sant Boi de Llobregat i el segon serà dissabte a Montmeló, tots dos a la província de Barcelona.
El cap de llista socialista ha dit estar "encantat" que Sánchez els acompanyi en aquests dos mítings i ha afirmat que les polítiques del Govern espanyol són "positives" per a Catalunya.

Illa rep el suport de figures com Coixet o Serrat, entre d'altres

Però tot i això, tampoc el candidat del PSC, Salvador Illa, ha volgut insistir en la qüestió de Pedro Sánchez per no eclipsar l'acte programat per a aquest dimarts consistent en la presentació del logotip de campanya i del grup de suport 'Sí'. Una plataforma d'intel·lectuals, artistes i personalitats destacades que es posicionen a favor del candidat socialista a la presidència de la Generalitat. Tot i que Illa ha aprofitat per reivindicar "una nova forma" de fer política que sigui "més racional i amb més espais reposats" i s'ha compromès a fer-la efectiva si acaba governant. El candidat socialista ha apel·lat als acords i la racionalitat com a manera d'entendre la política. De totes maneres, ha subratllat que això no vol dir "resignar-se" i ha defensat que cal "ambició".

Entre les personalitats que han decidit posicionar-se a favor del socialista hi ha la directora de cinema Isabel Coixet, el dissenyador Javier Mariscal, el cantautor Joan Manuel Serrat, l'actor Abel Folk o el presentador televisiu Jorge Javier Vázquez, entre d'altres. Durant la seva intervenció, Illa ha agraït el suport a la plataforma i ha confiat que ajudi la ciutadania a "acabar-se de decidir" els dies abans de les eleccions.

ERC se centra en el finançament autonòmic

Esquerra s'ha basat en el finançament autonòmic en el seu intent de recentrar la campanya cap als temes de pes de Catalunya, després de la irrupció de Pedro Sánchez. Els dirigents d'ERC es mostren profundament molestos pel que consideren "una operació d'ingerència electoral" del president del Govern espanyol, segons fonts de la direcció del partit, que admeten que els ha perjudicat. Tot i que confien que els propers dies puguin recuperar el pols de la campanya que tenien previst, amb l'explicació de la seva acció de Govern dels últims tres anys i la seva agenda política per a la propera legislatura. Una campanya que a Esquerra consideren que se'ls quedarà "curta". Així doncs, el candidat dels republicans, Pere Aragonès, ha intentat obviar el tema de Sánchez tot el possible i ha defensat la proposta del seu Govern de finançament "singular", aprofitant per criticar les propostes de PSC i Junts.

Aragonès ha recordat que els socialistes, quan han governat, han renunciat al consorci tributari previst a l'Estatut del 2006, que ara reivindica el seu candidat, Salvador Illa. "Van renunciar al consorci que ara defensen, és una nova proposta de fum", ha afegit. El cap de llista d'ERC també ha acusat Illa de "subdit" de la Moncloa per defensar el pacte fiscal al País Basc i no a Catalunya.

El president de la Generalitat, i candidat a la reelecció, també ha rebutjat la proposta del presidenciable de Junts, Carles Puigdemont, de "cancel·lar" el deute amb l'Estat a compte d'inversions no executades. Aragonès assegura que, d'aplicar-se aquesta via, Catalunya estaria 10.000 milions d'euros per sota del que els republicans van aconseguir amb la condonació del FLA per un import de 15.000 milions. "O no es van mirar els números o, aquesta vegada, van acabar copiant malament les propostes d'ERC. El que proposen, operativament, és absolutament inviable", ha afirmat Aragonès.

La CUP s'obre a aliances independentistes

Per part seva, la CUP ha entrat en una de les claus que molt probablement tingui la nit electoral del 12 de maig i els seus resultats. La de les possibles aliances postelectorals per formar el nou Govern de la Generalitat. La candidata dels anticapitalistes, Laia Estrada, ha obert la porta a una possible entesa independentista amb ERC i Junts "sempre que hi hagi una esmena clara en les polítiques defensades fins ara".

"Quan els acords han estat amb nosaltres, hem avançat", ha defensat la candidata cupaire en una roda de premsa a l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Estrada ha assegurat que el seu partit "no posa línies vermelles en cap moment" a l'hora de dialogar i, en aquest sentit, ha assegurat que es poden "arribar a entendre" amb els altres dos partits independentistes, tal com ha passat "en altres moments" . "Hem de recuperar la iniciativa de fer política aquí [a Catalunya], això és el que fa avançar el país", ha dit Estrada. La candidata de la CUP ha criticat que els dos partits independentistes "estiguin esperant contínuament permís de Madrid" i va fer referència a una suposada "sociovergència republicana". "Hem de deixar de posar-nos com a límits allò que el PSOE està disposat a fer", ha remarcat.

Comuns Sumar contra "tots" els feixismes

Comuns Sumar també ha volgut centrar el seu missatge en els serveis públics, concretament en els relacionats amb el dret a les cures i l'atenció a la dependència. Els comuns ho han fet en un acte electoral celebrat a la ciutat de Sabadell en què han participat el número dos de la candidatura i alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, acompanyat del ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy; juntament amb les integrants de la candidatura de Barcelona Núria Lozano i Laura Campos; i el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena.

Per part seva, el cap de llista per Girona de Comuns Sumar, Eloi Badia, ha remarcat aquest dimarts que la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, és alcaldessa de Ripoll gràcies a Junts, partit que es va oposar a l'acord assolit amb la resta de formacions de l'Ajuntament per barrar-li el pas. Badia ha denunciat el que considera "complicitat entre l'extrema dreta d'Orriols i la dreta extrema de Puigdemont" i ha mostrat "decepció profunda" pel paper del partit de l'expresident de la Generalitat en l'arribada de l'extrema dreta independentista a l'alcaldia de Ripoll.

El candidat dels comuns, acompanyat per l'activista en defensa dels drets fonamentals i número tres de la llista per Barcelona, Andrés García Berrio, ha enganxat diversos cartells a Ripoll amb l'eslògan 'Extrema dreta, ni en català ni en castellà' i ha criticat que mentre ho feien s'hagi presentat la Policia Local, que els hauria identificat. "Orriols no vol que es pensi diferent. La Catalunya d'Orriols és fosca, petita i sobra gent", ha deplorat.

La suspensió de la campanya a la Catalunya Nord -on es concentra l'activitat de Junts-, a conseqüència de la defunció de la mare de Carles Puigdemont, ha marcat la jornada electoral dels postconvergents, que s'ha limitat a un acte, a la ciutat lleidatana de Mollerussa, liderat pel secretari general del partit, Jordi Turull. Però en general, la campanya electoral catalana ha intentat aquest dimarts aparcar l'"efecte Sánchez", encara que les entrevistes del president del Govern espanyol, el debat sobre les mesures de regeneració democràtica que pensa proposar, i els atacs redoblats dels dirigents del PP, ho ha posat difícil. Curiosament, el PP és el partit que més ha mantingut al centre de la seva campanya la qüestió de Sánchez. Dia a dia, la campanya electoral avança a Catalunya cap al seu meridià encara que, si hom observa atentament, sembli que tot just acaba de començar.