Este artículo se publicó hace 3 años.
Els pagesos catalans temen que la reforma de la PAC provoqui una reducció de la producció i la renda agrària
Només un 21% de les finques catalanes estan en mans de pagesos professionals. Els canvis normatius per rebre ajudes comunitàries poden acabar provocant també un encariment dels aliments
Barcelona--Actualitzat a
La reforma de la Política Agrícola Comuna (PAC), aprovada pels països de la Unió Europea (UE) el passat 28 de juny, planteja un canvi d'enfocament respecte al model d'agricultura, centrant-se en els reptes ambientals i climàtics, la sostenibilitat i la incorporació dels joves entre 2023 i 2027. La partida, la més important a nivell comunitari abans de l'arribada dels fons Next Generation, és un dels exemples més il·lustratius de com afecten les decisions que es prenen a Brussel·les o Estrasburg en el dia a dia dels pagesos catalans. Malgrat que el ministre d'Agricultura, Luis Planas, qualifiqués la reforma com "més equilibrada, justa i sostenible", ja han aparegut les primeres veus d'alarma, especialment dels productors, que adverteixen del perill que suposa la nova PAC sobre l'agricultura familiar i professional.
Tot i que la reforma planteja que un 60% de les ajudes directes es destinin a la renda del pagès, el punt de partida ja és incert. Segons les dades del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, només un 21% de les 47.940 explotacions agràries comptabilitzades a Catalunya pertany a pagesos professionals. Aquestes 10.552 finques formen part del que es coneix com Explotacions Agràries Prioitarias (EAP), en les quals es possibilita, almenys una unitat de treball agrari (UTA), i que el rendiment obtingut suposi entre un 35 i un 120% respecte a la renda de referència de la finca.
Els terrenys agraris estan cada vegada més concentrats i en mans de propietaris que no contemplen l'agricultura com l'activitat principal
Paral·lelament a la menor professionalització de camp català, que cada vegada més es troba en el punt de mira de grans empreses i fons d'inversió, entre 2015 i 2020, la xifra d'explotacions agràries a Catalunya ha baixat un 13%, mentre que la superfície ha crescut en 2.324 hectàrees, arribant a les 748.141. En una primera anàlisi, sembla que els terrenys agraris estan cada vegada més concentrats -menys explotacions i més grans- i en mans de propietaris que no contemplen l'agricultura com l'activitat principal.
Reducció de la renda agrària
Unió de Pagesos (UP), el principal sindicat agrari a Catalunya, denuncia que "el principal acord de la futura PAC comporta una reducció de la renda agrària de almenys 139 milions d'euros anuals i un fort encariment dels costos de producció". El coordinador nacional d'UP, Joan Caball, adverteix de la necessitat de les institucions comunitàries de destinar més recursos perquè s'han incrementat les exigències ambientals. "La reforma de la PAC s'està allunyant de l'objectiu que la renda dels pagesos s'apropi a la de la població general". Caball lamenta que els nous requeriments només suposen més costos per als productors, però no es reflecteixin en la renda que perceben els pagesos.
Amb relació a la creixent desprofessionalització del sector agrari a Catalunya, el coordinador d'UP proposa que la persona que no cobri almenys un 25% dels seus ingressos de l'activitat primària no pugui rebre fons públics, el que es coneix com les ajudes de la PAC. Malgrat que el Ministeri d'Agricultura, encarregat de desenvolupar la reforma de manera conjunta amb les comunitats autònomes, s'ha compromès a posar en marxa una mesures similar, Caball aclareix que es vol implantar una excepció en forma de franquícia, de manera que la regla general no s'apliqui als beneficiaris que perceben menys de 5.000 euros anuals. El col·lectiu suposa més del 60% dels perceptors de la PAC a Catalunya.
A partir d'ara, segons Joan Caball, els tractats de comerç que hagin d'aplicar la reforma de la PAC s'hauran de centrar en equiparar les exigències productives i sanitàries que s'imposen als països de la UE amb els de les zones extracomunitàries. "La nova PAC ens porta més exigències i menys recursos i la certesa que no hem après res amb la covid respecte a la sobirania alimentària".
Des de la Coordinadora d'Organitzacions Agràries i Ramaderes (COAG), organització estatal a la qual pertany l'entitat catalana JARC, s'afirma que la reforma de la PAC "accelera el procés d'uberització del camp". El seu secretari general, Miguel Blanco, precisa que l'acord abandona encara més els mecanismes de regulació de mercat i alimenta la volatilitat dels preus agraris. Blanco agafa com a referència les pròpies dades del Ministeri d'Agricultura per recordar que un 7% de les macroempreses acapara la meitat del valor productiu. Per al secretari general, amb la PAC "ens juguem deixar en mans d'un grapat de multinacionals i fons d'inversió la sobirania alimentària d'Europa".
La victòria del 'Green Deal'
La consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, defensa que Catalunya "ha de tenir més capacitat per decidir l'estructura de les ajudes del primer pilar de la PAC com són els ecoesquemes". Aquesta nova figura de la reforma de la PAC fa referència a la concessió d'unes ajudes condicionades a les bones pràctiques ambientals i sostenibles. Jordà fa una crida al consens entre organitzacions agràries, cooperatives i la Conselleria per negociar un model de la PAC adequat per als agricultors catalans. A més, garanteix que es revertiran les retallades en el Programa de Desenvolupament Rural (PDR), impulsats pel Govern espanyol en l'època que el presidia el PP.
"L'important és que s'hagi arribat a un acord que doni una certa estabilitat fins al 2027 en un assumpte tan delicat com és la compatibilització de l'activitat agrària i la conservació de l'entorn natural". L'economista especialitzat en agroalimentació i director de l'Observatori de Ecomomia Agroalimentària de Col·legi d'Economistes, Francesc Reguant, valora així l'aprovació de la reforma de la PAC. Per a Reguant, "la negociació ha suposat el triomf del Green Deal a través de l'estratègia Farm to fork i de la sostenibilitat".
Reguant admet que els compromisos i requeriments ambientals que imposa la nova PAC són difícils, per la qual cosa insta els estats membres a "donar resposta en un context en què amb una producció menor s'hauran d'optimitzar els recursos naturals com l'aigua i el terreny disponible. Igual que Joan Caball, l'economista assegura que si no s'emprenen aquestes mesures "algú deixarà de tenir el plat a taula i l'autosuficiència alimentària serà més complicada d'aconseguir".
Aliments més cars?
Tenint en compte la filosofia de la PAC, que prioritza la concessió de les ajudes en funció del rendiment del terreny que es disposi en detriment del producte que es conreï, Francesc Reguant vaticina que si no es crea un sistema més eficient tecnològicament a l'hora de produir, el consumidor acabarà pagant més cars els aliments que compra pel sobrecost que hauran de suportar els agricultors. Davant reptes com la reforma de la PAC o el repartiment dels fons Next Generation, Reguant anima el sector primari a guanyar dimensió per ser més competitiu i presentar projectes als ajuts de reconstrucció, posant sempre per davant el component sostenible.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..