"Pandèmia" comença per p, com "pobresa", el major i més greu dels efectes secundaris del coronavirus que desemboca en la mort de desenes de milers de persones. Des del primer dia, i cada dia que passa amb major intensitat, aflora una realitat esferaidora segons la qual més d'un milió i mig de persones necessita ajuda per poder menjar i una xifra similar la requereix per pagar la llum mentre el sensellarisme persisteix.

La crisi desfermada al voltant del coronavirus està intensificant la pobresa en un país en el qual la pandèmia va sorprendre amb una taxa d'exclusió tan difícilment suportable com cronificada per sobre del 20% de la població (18,6% si es descompta als pobres amb la casa pagada), segons l'Enquesta de Condicions de Vida de l'INE (Institut Nacional d'Estadística), que situa el llindar de la pobresa en uns ingressos de 10.579 euros anuals per a persones que viuen soles i en 22.216 per a les llars amb dos adults i dos menors.

Un de cada cinc espanyols es veia obligat a sobreviure amb menys d'aquests diners abans de la pandèmia, i la situació no ha fet més que empitjorar d'ençà que aquesta va impactar en la fràgil estructura social i econòmica del país, segons revela el Monitor d'Impacte de la Covid-19 sobre els Serveis Socials" que cinc universitats espanyoles han elaborat per a l'INAP (Institut Nacional d'Administració Pública) sota la coordinació d'Inés Calzada, especialista en Metodologia de les Ciències Socials de la Complutense.

L'informe, el primer d'una sèrie que s'estendrà durant almenys un any, revela com, juntament amb els usuaris més habituals, bàsicament pels seus baixos ingressos, la pandèmia ha portat als serveis socials de tot el país (han estudia el que ha passat en 50 centres de cinc comunitats) "un nou perfil de persones considerades (…) normalitzades que han vist com la seva economia familiar es veia directament afectada pel confinament i la tardança a rebre ajudes econòmiques impulsades pel Govern central" i que, com a conseqüència, necessitaven ajudes per al pagament de lloguers, subministraments bàsics, transport i productes alimentaris i de primera necessitat com ara bolquers, sabó o paper higiènic.

"L'increment de la demanda ha estat brutal, amb una demanda molt gran, ens hem gastat gairebé tota la partida anual d'emergència social (un 75%) en uns mesos. Ens hem gastat tot el pressupost en sis mesos", explica un treballador dels serveis socials d'un municipi madrileny, mentre un altre de Saragossa destaca com "en qüestió de quatre mesos hem hagut d'obrir més de 2.000 expedients nous".

Les conclusions de Serveis Socials i oenegés apunten a la irrupció de nous perfils de pobres, entre els quals destaquen els treballadors precaris de sectors afectats per les restriccions com l'hostaleria i el comerç i els qui sobrevivien en l'economia submergida, mentre creix la demanda d'ajuda entre els més grans i les famílies monoparentals i comença un degoteig de joves al mateix temps que s'estenen fenòmens com el sensellarisme. Són els nous pobres de la pandèmia.

Treballadors precaris del sector serveis: la rotació del nou pobre

"Amb el confinament van començar a arribar als serveis socials persones que mai havien estat usuaris, principalment vinculats a l'economia submergida i també treballadors precaris que havien perdut la seva ocupació", explica Ana Lucía Hernández, professora de Treball Social a la Universitat de Saragossa i una de les autores de l'informe.

Bona part d'aquests treballadors precaris procedien de sectors com l'hostaleria i el comerç, on són habituals unes taxes de temporalitat, rotació i baixos salaris que només permeten viure al dia, sense excedents per estalviar. En aquest grup, el retard en la tramitació de les prestacions dels ERTO va provocar un augment de la demanda d'ajudes per cobrir necessitats primàries.

"Les quanties econòmiques s'han retardat tant que els seus escassos estalvis els han impedit aguantar més enllà del mes de març", assenyala l'informe. I el drenatge de les prestacions no va solucionar el problema: "Molts demanaven ajudes d'emergència una o dues vegades i després la seva situació es resolia, ja fos perquè els arribaven les ajudes o perquè començaven a treballar en campanyes d'estiu", explica Hernández, que, no obstant això, apunta que "es mantenen com a usuaris dels serveis socials a nivell de grup perquè es van substituint. Hi ha hagut un increment i hi ha una rotació: surten uns del sistema i entren uns altres".

"Cada vegada és més freqüent que demanin ajuda treballadors de l'hostaleria i del comerç. Fins ara, si un treballava la família aguantava amb aquests ingressos, però ara les empreses ja no els manen al ERTO sinó que els acomiaden perquè no veuen sortida al negoci", indica Santiago Sánchez, germà gran de la Hermandad de la oenegé saragossana El Refugio.

Economia submergida: el sector de més pes al país fa aigües

Diferents estudis estimen a l'entorn del 20% del PIB el pes de l'economia submergida a Espanya, amb una forquilla del 17,9% al 24,5% segons els estudis recopilats per Funcas, un fet que significa que es tracta del principal sector del país. I el confinament el va parar en sec, un fet que va deixar a àmplies capes de la població sense cap mena d'ingressos o els va reduir dràsticament.

A més, "molts dels nous perfils [d'usuaris dels serveis socials] s'identifiquen amb persones que tenen com a font principal d'ingressos l'economia submergida, per la qual cosa la sol·licitud d'alguna de les prestacions específicament dissenyades per combatre els acomiadaments temporals ha estat impossible", explica l'informe, que reflecteix "un augment de la demanda enorme" per aquest motiu en l'apartat de les ajudes d'urgència per accedir a béns de primera necessitat.

"Molta gent que no estava a les xarxes dels serveis socials va començar a acudir per necessitat", anota Hernández, mentre Sánchez destaca el "caos" en el qual es van veure immerses nombroses dones que es guanyaven la vida com a netejadores i com a cuidadores es van quedar d'un dia per a un altre sense ocupació.

"Es trobaven amb gent que no volia que entressin a les cases pel risc de contagi i, en uns altres, que la persona gran a la que cuidaven havia mort. El que més està arribant és gent que ve de l'economia submergida", explica. "Costarà molt que aquesta gent torni a tenir una feina, encara que sigui de nou en l'economia submergida", afegeix, un fet que els situa davant una cruïlla: "Què fas si no et pots buscar la vida? Mors en l'intent?"

Creix l'afluència de la gent gran en els serveis socials

"La gent gran i els dependents sempre han format part dels col·lectius d'usuaris", assenyala Hernández, que crida l'atenció sobre com la seva demanda d'ajuda i cures s'ha disparat amb la pandèmia.

En un primer moment, amb el confinament, van ser relativament habituals les baixes de gent gran als serveis com l'atenció a domicili per dos motius: la família estava més a casa i hi havia rebuig al fet que entressin en ella persones alienes als convivents per temor als contagis. Això, malgrat que en tot el país es van implementar xarxes de suport emocional, amb trucades telefòniques freqüents per interessar-se pel seu estat, i també tasques d'intendència com les relacionades amb la compra setmanal, va alliberar recursos per atendre nous usuaris, com els que van deixar de tenir accés a una alimentació econòmica amb el tancament dels centres de dia.

"Ara tornen els primers i es mantenen els segons. La majoria dels quals van deixar de tenir atenció van patir una deterioració que fa que ara requereixin suport.

"Durant el confinament sorgeix un perfil de persona gran que viu sola [i] que fins a aquest moment es relacionava amb la resta del veïnat, [però] quan es produeix el confinament la situació s'agreuja perquè no saps si estan bé", explica un treballador dels serveis socials madrilenys, ja que "el teixit social que fins al moment cuidava d'aquestes persones majors no pot continuar fent-ho". En aquests casos, pobresa i solitud se superposen.

Les dones que lideren una família monoparental des de l'infratreball

El III Informe sobre els Serveis Socials a Espanya del Consell General del Treball Social assenyala a "una dona, d'origen espanyol, amb estudis secundaris, amb càrregues familiars i amb un cert grau de cronicitat en les intervencions socials d'aquest o altres sistemes de protecció" com el perfil mitjà de l'usuari dels serveis socials. És una descripció de la dona de baixes rendes que està al capdavant d'una família monoparental, un grup la presència del qual també ha crescut amb la crisi provocada entorn de la pandèmia.

"S'ha fet una mala planificació per abordar la pandèmia, i això està afectant molt a la gent que estava a la vora de la pobresa", anota Sánchez, que coincideix amb Hernández a assenyalar a aquest col·lectiu, que sovint subsisteix en l'economia informal, com un dels més perjudicats per la situació. "Van viure una situació molt particular per la pèrdua d'ocupació", indica.

Comença el degoteig dels joves emancipats

La presència dels joves és escassa entre els col·lectius als quals la crisi de la pandèmia ha submergit en la pobresa malgrat la intensitat amb la qual estan patint els seus efectes, amb 300.000 expulsats del mercat laboral en el que va d'any.

"Quasi no arriben joves a demanar ajuda, però això es deu al fet que en la majoria dels casos estan inclosos en la família" que sí que ho fa, explica el responsable del Refugi, qui, no obstant això, apunta que sí que es va produint un lleu degoteig entre els emancipats. "Encara no han començat a aflorar", coincideix Hernández.

El sensellarisme es dispara amb la crisi pandèmica

"Mentre no es podia sortir de casa hi havia gent que no estava en cap casa" explica Hernández, que assenyala als sense sostre com un altre dels grups centrals de víctimes de la crisi. Es tracta d'una altra de les avaries socials del país, en el qual el vertiginós empobriment que l'aturada de l'economia ha provocat en la societat espanyola i la lentitud en la implementació d'alguns dels pal·liatius està provocant un constant augment de les persones sense sostre.

"Ara mateix hi ha al carrer més de 300 persones a Saragossa. Això és molta gent", explica Pepe Fernández, del Col·lectiu Dignidad. Aquesta xifra no està lluny de triplicar-se, en menys de mig any, la de 117 que l'ajuntament controlava la passada primavera. I es tracta d'una ciutat en la qual predominen estadístiques les mitjanes i les tendències demoscòpiques.

"I el fred arriba ja", recorda, mentre els campaments de persones sense llar proliferen per la ciutat: n'hi ha sota els ponts de Ferro i de Santiago i a la passarel·la de la Unió, a la vora de l'Ebre; una dotzena de sense sostre viu en el quiosc de La Almozara i més de trenta acampen al parc Bruil i als voltants de La Romareda mentre els desallotjats de l'hotel Sant Valero romanen al costat de l'edifici de l'IASS (Institut Aragonès de Serveis Socials).

"La gent que treballava a l'economia submergida, a la ferralla i als rastres, per exemple, ara no pot fer res. Molts són al carrer, pràcticament no hi ha ajuda i els albergs estan plens", assenyala, al mateix temps que adverteix dels problemes que els retards i les condicions de l'IMV (Ingrés Mínim Vital) i del salari social autonòmic de transició cap a aquest provocaran entre els qui aconsegueixen llogar pisos en grup. "Quedarà molta gent fora", diu, en limitar-ho a dos beneficiaris per domicili.

Els serveis socials també pateixen amb la pandèmia

"Es cobreixen [les demandes], però es demoren més de l'habitual, perquè som els mateixos, hi ha el doble de demanda i no donem proveïment", explica un treballador social d'Andalusia, en un exemple de com la pandèmia ha alterat el funcionament dels serveis socials.

L'informe ressenya com amb el confinament i les seves conseqüències "s'ha vist afeblida tota l'atenció que és més pròpia al treball social", la qual "juga un paper central en la prevenció de l'exclusió social i en la construcció de societats inclusives: el suport a la dependència, els programes formatius de reforç dirigits a població vulnerable, tant a menors com a població adulta, els projectes de treball social en grup i finalment els programes d'intervenció comunitària".

Juntament amb això, afegeix el document, "la sobrecàrrega generada per les noves persones demandants, unida a la dificultat de fer entrevistes o visites en persona, ha alentit la tramitació d'algunes ajudes, entre la qual s'esmenta especialment les relacionades amb la Dependència i els enormes retards soferts per les valoracions" d'aquesta.

"Els treballadors dels serveis socials van patir una sobrecàrrega emocional", en aquesta etapa inicial, explica la professora, mentre que ara, davant la segona ona de la pandèmia, tercera en alguns territoris, "la sensació més present és la incertesa pel que passarà, tant amb l'evolució de la malaltia com amb la de la societat". "Se senten més preparats per afrontar el que vingui, però hi ha molta incertesa sobre el que ve", afegeix.

La situació és similar a les oenegés, en les quals les preocupacions inclouen també la disponibilitat econòmica. "Les famílies vénen a demanar aliments i a demanar continuïtat", anota Sánchez, que recorda com "al setembre havíem aconseguit el volum d'atencions de 2019" amb un ritme de 60 famílies al dia. "Atenem a més de mil i continuarem ajudant mentre podem", diu.