POLICIA I TERRORISMEEls nou interrogants que ningú respon sobre l'alerta d'atemptat als Mossos

Després d'un atemptat terrorista, un cop ateses i honrades les víctimes, sempre es plantegen dues grans preguntes: Què es va fer malament? Es podia haver evitat?

Mai és fàcil respondre a aquestes qüestions, crucials per prevenir nous atacs gihadistes, però en el cas dels que van fer sang a Catalunya el 17 d'agost s'ha provocat un greu conflicte polític i institucional entre el Govern de la Generalitat i el Govern de Rajoy, perquè es van produir a mes i mig de la data marcada per al referèndum independentista.

Moltes són les polèmiques que han esclatat pel que fa a la coordinació policial i la col·laboració de les administracions prèvies a la matança, i la més airejada ha estat la del suposat avís de l'espionatge dels EUA, presumptament enviat el 25 de maig als Mossos d ' Esquadra, publicat per El Periódico de Catalunya, que al principi ho va atribuir a l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) i finalment l'hi adjudica al Centre Nacional d'Antiterrorisme (NCTC segons les seves sigles en anglès).

Què hi ha de cert en aquesta alerta? Realment hauria pogut servir per evitar la massacre? Quins són els errors previs que es van cometre a nivell policial i polític? Público ha estudiat detalladament totes aquestes qüestions, recorrent a diverses fonts policials, i altres properes als serveis secrets, així com a experts en lluita antiterrorista i en gihadisme. Aquestes són les conclusions i les incògnites que queden per desentranyar.

1. És autèntic l'avís dels Estats Units?

El Periódico de Catalunya va anunciar el mateix dia dels atemptats que la CIA havia alertat directament als Mossos, abans de l'estiu, d'una amenaça concreta de grups gihadistes contra les Rambles. Això va ser negat repetidament pels Mossos, el president Carles Puigdemont i fonts de la lluita antiterrorista, però dues setmanes després va publicar la suposada "nota" d'advertència, primer en forma sintètica i finalment com una presumpta reproducció fidedigna de l'original, tal com apareix en el marge esquerre d'aquest paràgraf [clicant sobre la cantonada superior esquerra, s'amplia la imatge].

Des de la publicació de la primera versió d'aquesta "nota", nombrosos especialistes van posar en relleu les moltes incongruències, omissions i errades en anglès que contenia, assegurant que era un muntatge bast i no podia procedir de cap agència d'intel·ligència dels EUA. Una de les primeres organitzacions en qualificar-lo de "altament sospitós" de ser una fabricació va ser Wikileaks que, igual que el seu fundador Julian Assange, ha subratllat tots aquests mals usos de l'idioma anglès i del llenguatge utilitzat per l'espionatge:

Una anàlisi rigorosa del document planteja més dubtes que certeses, alguna cosa que es va posar també de manifest en la roda de premsa que van oferir el conseller d'Interior, Joaquim Forn, i el cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per desmentir rotundament haver rebut tal nota, tot i que van admetre haver conegut una amenaça genèrica -a la qual van donar poca credibilitat- contra les Rambles per una font no oficial. A tot això, cal afegir altres anàlisis d'experts en intel·ligència antiyihadista que també asseguren que el document és una fabricació i bastant mal feta, perquè en molts dels seus detalls revela una barroera traducció de l'espanyol a l'anglès. Ni tan sols les dates s'escriuen en l'ordre (mes, dia, any) que s'empra sempre en aquest idioma.

Les explicacions del director del diari, Enric Hernández, encara van provocar més suspicàcies, a l'argumentar per exemple que els errors ortogràfics s'havien produït en desxifrar un missatge digital encriptat, una cosa que experts en criptografia qualifiquen de inversemblant. En general, la pràctica totalitat dels especialistes consultats li resten tota versemblança al missatge, tot i que al final fos "confirmat" als mitjans de comunicació i agències de premsa per "fonts de la lluita antiterrorista" que no van voler ser identificades.

2. Com es va fer la 'nota' i a qui es va enviar?

Les omissions més greus que qualsevol pot apreciar en aquesta "nota original" són les del remitent i de la via de transmissió del suposat cable. No és que estiguin ratllades per protegir aquestes dades, sinó que els camps "FROM", "THRU", "ATTENTION" i "INFO" apareixen senzillament buits. En canvi, sí que figura el destinatari: "TO: CITCO" (Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat que dirigeix José Luis Olivera Serrano).

Només estan ratllats (ocults en negre) el "número de memoràndum", la "referència" interna i el principi del text. Però certament no cal tenir massa llums -com han assenyalat alguns dels que han analitzat el document- per deduir que aquest inici del text diu alguna cosa així com: "En resposta a la seva sol·licitud ...". Després es comprova clarament que aquesta sol·licitud es va fer el 21 d'agost.

Per tant, va ser el CITCO el que va sol·licitar el reenviament d'aquest text quatre dies després de l'atemptat, i el document -si és que és autèntic- es limita a repetir una nota inicial del 25 de maig, a petició de qui tractava de provar que els Mossos van ser advertits per endavant per la intel·ligència dels EUA sobre els plans d'atemptat a la Rambla. Però on és la veritable nota original del 25 de maig? Al cap i a la fi, les "fonts de la lluita antiterrorista" afirmen que l'espionatge nord-americà va enviar aquest mateix missatge al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), al CITCO i a la Policia Nacional, així que qualsevol d'aquests organismes l'hauria de tenir.

Tot això és, un cop més, sospitós, perquè el "original" publicat tampoc porta segell ni capçalera ni res que el pugui identificar com una cosa autèntica. I aixeca encara més prevencions si es recorda que era precisament Olivera qui dirigia la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) quan es van fabricar en aquest organisme diversos documents apòcrifs, o sense carta o sense segells, que van acabar sent falsificacions però es van emprar per desacreditar a polítics i partits, o per protegir alts dirigents del Partit Popular. Part de les activitats de la brigada política organitzada durant el mandat del ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, l'existència de la qual va ser revelada per Público i ha estat confirmada per sengles comissions d'investigació del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya, porten el segell del propi Olivera.

3. Aquesta alerta correspondria a l'atemptat del 17-A?

Sembla obvi: no. L'atropellament massiu comès a la part superior de la Rambla, segons sembla per Younes Abouyaaqoub, amb una furgoneta llançada a tota velocitat, va ser un atemptat "d'oportunitat" -subrayan els especialistes en lluita antiterrorista-, és a dir, improvisat. Va ser l'explosió accidental al xalet d'Alcanar (Montsià, a la frontera amb Castelló), on va volar el polvorí en què fabricaven els explosius, el que va impulsar els gihadistes a llançar-se a dues accions precipitades i no preparades: els atemptats amb vehicles a les Rambles i a Cambrils.

Així que de cap manera podria correspondre a una alerta ben genèrica -ja que cita "informació no corroborada de veracitat desconeguda" - llançada el 25 de maig sobre la possibilitat de nous atropellaments massius com els comesos a Niça, Berlín i Londres, amb un acte terrorista que s'improvisa el 16 d'agost arran de la mort de dos terroristes, inclòs l'imam que havia induït els gihadistes a organitzar grans atemptats a Catalunya.

Més encara, del testimoni del supervivent detingut a Alcanar ha quedat més que clar que el pla original no era en absolut atropellar multituds amb furgonetes, ni tampoc atacar a les Rambles, sinó cometre diversos atemptats amb gran quantitat d'explosius a llocs turístics molt concorreguts i específicament la Sagrada Família de Barcelona, però no en el seu passeig més famós.

Per tot això, resulta incontestable que la genèrica alerta sobre possibles atemptats a les Rambles no es referia al que es va cometre el 17-A, ja que l'espionatge dels EUA no podia saber el que anaven a fer els terroristes abans que ells mateixos sabessin el que decidirien després de la mort accidental del seu líder.

4. Van fallar els Mossos a Alcanar, després de l'explosió?

Més enllà de la política que s'està fent amb l'atemptat i del seu tractament anterior i posterior, són diverses les fonts dels cossos de seguretat consultats que posen la queixa a la l'actuació dels Mossos el matí del 17 d'agost "en obcecar-se en que era una explosió relacionada amb el narcotràfic i no amb la proximitat d'un atemptat terrorista".

La nit anterior a Alcanar (Montsià), una petita localitat a més de 200 quilòmetres de Barcelona i limítrof amb Castelló, els bombers de la zona havien assistit a una explosió a un xalet ocupat. A les 23.17 de la nit, la prioritat principal dels serveis d'emergències que van acudir era traslladar a l'hospital els set ferits que havia produït i identificar el mort.

Al matí, els experts en explosius dels Mossos, juntament amb els investigadors i la secretària judicial, fan la primera inspecció tècnica policial en què es troben documents amb els que s'identificaria més tard l'imam de Ripoll i més de 100 bombones de butà. Això però no va fer donar la veu d'alarma perquè "després de confirmar que l'únic amb antecedents era Abdelbaki és Satty i aquests eren per tràfic de drogues a Castelló en el 2010", expliquen fonts pròximes a la investigació.

És en aquest context quan Mossos reben la trucada de la Guardia Civil, que s'ofereix a anar a Alcanar amb els TEDAX experts en explosius. Convençuts que es tractava d'una explosió accidental d'un laboratori de fabricació d'estupefaents, tant els investigadors com el jutjat no van veure necessària la seva assistència i van rebutjar la proposta., perquè a més, la runa ocultava durant les primeres hores de recerca les restes explosives i un altre cadàver, així com el fet que el nombre de bombones de butà superava el centenar.

I "aquí comencen els errors, encara que si no s'haguessin produit l'atemptat podria haver-se dut a terme de totes les maneres", asseguren fonts de la lluita antiterrorista espanyola. "Els Mossos no donen l'alerta a la resta de cossos de seguretat, el que hagués suposat posar en marxa un protocol de controls de trànsit, reforç en les zones més concorregudes i intercanvi d'informació que hauria estat positiu", expliquen aquestes fonts.

No només això, sino que l'enorme experiència dels TEDAX podria haver identificat molt abans els elements explosius que utilitzen habitualment grups gihadistes, ja que "fins i tot pel color del fum poden deduir de quines substàncies inflamables es tracta", explica un inspector de llarga experiència.

5. Es van coordinar adequadament les forces policials?

A les 16.40 hores del 17 d'agost, Younes Abouyaaqoub condueix per la Rambla la furgoneta que acabarà amb la vida de 14 persones i deixarà més 100 ferits (a més del jove que va matar en un cotxe en la seva fugida i de la dona que va morir a l'atemptat de Cambrils). "En les imatges no s'aprecia que hi hagués ni Policia Nacional, ni Guàrdia Urbana ni Mossos que protegissin un carrer tan susceptible de patir un atemptat", apunten fonts tant de la Policia Nacional com de la Guardia Civil.

No obstant això, un cop confirmat l'atemptat, els serveis d'Informació tant de Policia com de Guardia Civil es posen en contacte amb el comissari d'Informació dels Mossos per oferir-li ajuda i també "per demanar-li dades sobre el que ha passat, perquè el conductor de la furgoneta havia fugit i estava sense identificar". Al principi es creu que el conductor és Driss Oukabir, perquè amb la seva documentació s'havien llogat dos vehicles, però a les poques hores de l'atemptat es presenta a la comissaria dels Mossos a Ripoll.

A partir d'aquest moment queda clar que s'enfronten a una cèl·lula. La declaració del detingut Oukabir es connecta la documentació de Abdelbaki és Satty trobada a Alcanar amb l'atemptat de Barcelona i les autoritats de la Generalitat convoquen  la Junta de Seguretat a la qual assisteixen dos membres de la Policia Nacional i altres dos de la Guardia Civil , juntament amb els Mossos.

A la nit el president del govern, Mariano Rajoy; la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, creen un gabinet de crisi en la Delegació de Govern de Catalunya al qual no conviden a la Generalitat i tampoc als Mossos. A partir d'aquest moment, mossos, policies i guàrdies civils es coordinen a nivell particular fins que -després d'una segona sessió del gabinet de crisi del govern espanyol, en el que tampoc es compta amb els Mossos- Rajoy i Puigdemont decideixen a donar una imatge d'unitat i presideixen una reunió de coordinació, amb una roda de premsa conjunta posterior.

6. Van ser ben informats els Mossos pel CITCO?

El Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), dirigit pel comissari José Luis Olivera, és l'origen de la disputa que envolta les revelacions fetes a El Periódico amb "deslleialtat no només amb els Mossos, també amb la resta de serveis d'Informació, que al final són els que operativament treballen sobre el terreny ", expliquen fonts d'aquesta Informació dels cossos de seguretat espanyols.

A les 17.45 El Periódico de Catalunya publica que la CIA havia avisat els Mossos d'un atemptat a la Rambla. Només havien passat 55 minuts des que una furgoneta arrasés a centenars de persones al centre de Barcelona. D'on podia procedir la informació?

Fonts dels serveis d'Intel·ligència i d'Informació consultats aquest mateix dia, van assegurar a Público desconèixer aquesta alarma concreta i confirmaven que la policia autonòmica de Catalunya no es relacionava amb els serveis d'intel·ligència dels EUA, més enllà de possibles contactes personals entre alguns dels seus membres.

Era el CITCO dirigit per Olivera, organisme que no té caràcter operatiu, qui s'encarregava d'informar els Mossos d'aquest tipus d'alertes. En aquest cas, a més, a l'avís de la intel·ligència dels Estats Units sobre les Rambles se li havia donat importància perquè, com apareix ressenyat, "la informació no estava corroborada ni era verificable".

Una prova de que el CITCO no va donar importància a aquesta alerta, igual que els serveis d'Informació - "Ja que d'aquest mateix estil arriben centenars cada dia referides a l'Almudena o la catedral de Santiago de Compostel·la" - és que el 16 de juny el seu director el comissari José Luis Olivera concedia una entrevista a Maria Claver d'OK Diario en la qual afirmava: "l'Estat Islàmic pot tenir, si no els dies, els mesos comptats".

Segons les fonts de la lluita antiterrorista, el 25 de maig, només tres setmanes abans, havia rebut de la intel·ligència dels EUA la airejada nota d'alerta, però la va considerar sense importància i a la reunió mantinguda amb la resta de cossos de seguretat, només va considerar que es tractava d'un assumpte de seguretat ciutadana i no d'una alerta terrorista imminent.

El Periódico ha fet públic el suposat document original. Encara que segueix sense tenir el format de les comunicacions oficials, el document deixa al descobert el CITCO d'Olivera com a filtrador, ja que va ser aquest Centre d'Intel·ligència qui va sol·licitar als quatre dies de l'atemptat -el 21 d'agost- l'última alerta enviada sobre Barcelona .

7. S'hauria d'haver vigilat l'imam de Ripoll?

La discussió sobre la vigilància a l'imam de Ripoll és un altre dels punts calents de la investigació i que haurà de dilucidar-se al sumari que instrueix l'Audiencia Nacional.

Abdelbaki és Satty havia saldat els seus comptes amb la justícia espanyola després de la seva detenció el 2010 relacionada amb el tràfic d'haixix. Podia sortir i entrar d'Espanya, el control de fronteres el porten la Policia Nacional i la Guardia Civil, sense que saltés cap alarma ni ordre de detenció.

La petició d'informació de la policia belga als Mossos -que no van trobar antecedents en les seves bases de dades no connectades amb el CITCO- tampoc va fer que se li posés vigilància per part de cap cos de seguretat. Els d'àmbit estatal sí que estaven informats dels seus antecedents previs, però la seva activitat a Ripoll no feia sospitar res i semblava estar ben integrat en la comunitat.

No obstant això, anys abans havia figurat en un sumari sobre simpatitzants d'Al-Qaida com vinculat d'alguna manera l'imam que dirigia aquella cèl·lula. Ell no va ser tan sols imputat, però "una acumulació d'antecedents així hauria d'haver portat a mantenir una vigilància policial sobre ell", assegura un inspector de la Policia Nacional. "De fet, no hi ha d'haver més d'una desena d'imams a Espanya amb antecedents similars, i el normal és que siguin vigilats". Antecedents que els Mossos desconeixien.

8. Quin és el paper del CNI?

El Centre Nacional d'Intel·ligència és també receptor d'aquest tipus d'alertes dels seus homòlegs d'intel·ligència de qualsevol país. No obstant això, els espies espanyols no tenen tasques operatives de policia judicial, que només poden exercir Policia Nacional, Guardia Civil, Mossos i Ertzaina.

La missió de la intel·ligència espanyola és contactar amb el CITCO, format pels diferents cossos amb competències de policies judicials, que ha de valorar què fer amb la informació: bé passar-la a les unitats operatives d'informació dels diferents cossos per a que la lliurin als tribunals i s'obri una investigació que els autoritzi per punxar telèfons de sospitosos, per exemple, i finalment detenir-los de confirmar-se l'alerta.

9. On són Rajoy i el ministre Zoido en aquesta crisi?

Les fonts consultades per Público assenyalen que al Govern no li ha agradat gens la filtració realitzada presumptament pel CITCO, després d'haver salvat les fredes relacions que van existir durant les primeres hores posteriors a  l'atemptat.

Una mostra d'això és que en el viatge al Marroc que va fer aquesta setmana el ministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido, per compartir informació amb els serveis del Marroc, no va voler que se li captés cap imatge amb el comissari José Luis Olivera.

Encara que Olivera estava a l'avió, en les imatges de l'equip d'Interior autoritzades a prendre als periodistes en el propi aparell, crida l'atenció l'absència del director del CITCO, qui en realitat és el més alt càrrec policial responsable de la prevenció i investigació d'atemptats terroristes al conjunt de l'Estat. Zoido es va fer acompanyar pel general del la Guardia Civil, Pablo Salas i pel comissari general d'Informació, Enrique Barón.

En quant al president Rajoy, s'ha referit als atemptats en nombroses ocasions en les seves intervencions públiques, però no ha comparegut a cap roda de premsa -llevat de la que va donar amb Puigdemont sobre les primeres passes de la investigació- per donar resposta a totes aquestes incògnites sobre l'atemptat més greu que s'ha patit a l'Estat espanyol des de l'11-M.