Amb la imatge del vaixell dels 'piolins' encara a la retina del moviment independentista, l'arribada d'agents de la Policia Nacional per l'11 de setembre i fins el 12 d'octubre ha fet saltar les alarmes. Aquest dijous, el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i el conseller d'Interior, Miquel Buch, s'han reunit a la Junta de Seguretat de Catalunya al Palau de la Generalitat per abordar qüestions relatives a les dotacions dels cossos policials, la coordinació entre administracions en matèria de terrorisme i, el plat fort de l'estiu, la polèmica dels llaços grocs i els reforços policials que aquesta setmana el govern central ha avançat que enviaran per la Diada.

Tant Buch com Grande-Marlaska han situat en la normalitat l'enviament de més de 500 antiavalots de la Policia Nacional a Catalunya a les portes de la tardor calenta. El ministre ha comparat aquest reforç d'agents amb un desplegament per a un esdeveniment esportiu: "Nosaltres ho hem vist des d'un punt de vista de cooperació i necessitat", ha dit davant l'aprovació de Buch. Seguidament, el conseller ha volgut deixar clara la seva lleialtat amb la policia catalana: "Agraïm l'esforç de cedir més efectius policials com recentment ha passat. Tinc la plena confiança en què, en les matèries de seguretat que ens ocupen, els Mossos afrontaran l'ordre públic amb excel·lència màxima", ha matisat.

Finalment, el debat sobre l'espai públic també ha entrat en la reunió davant la insistència del Ministeri d'Interior. Així s'ha inclós en l'ordre del dia i així ho ha manifestat Grande-Marlaska en la roda de premsa posterior a la reunió: "Ha d'existir un adequat espai públic on tothom pugui exercir els drets i llibertats. Un espai públic que no quedi monopolitzat per una ideologia concreta", ha dit. Les insistents contrarèpliques per part de la Generalitat durant aquest mes d'agost, que criticaven l'admissió a la Junta d'aquesta qüestió quan la competència de seguretat recau majoritàriament en l'administració catalana, ha arrencat un matís de Grande-Marlaska: "Els Mossos tenen la competència garantida. Els representants polítics no estem per generar problemes, estem per solucionar-los". 

El relat de Buch, però, ha marcat distància amb les paraules del ministre: "No considerem que hi hagi un problema de convivència. Sí que és cert que a l'agost hi ha hagut unes crides d'un partit polític determinat i s'han produït més fets", ha explicat. El conseller també ha criticat el moment en que s'ha fet forta la polèmica sobre la convivència a l'espai públic i la col·locació de llaços grocs: "Des del mes de l'octubre passat hi ha llaços reivindicant els presos polítics. A partir del primer empresonament, es busca el color groc com a simbologia. Com pot ser que un problema que fa mesos que està al dia a dia aparegui ara?". Totes dues visions sobre el conflicte, visiblement allunyades, s'han expressat en els moments posteriors a la Junta sota un tel d'entesa i de "voluntat" per "garantir que el conjunt de ciutadans puguin exercir els seus drets", però sense concretar cap mesura. 

Després d'un mes de cartes entre el president Quim Torra, Grande-Marlaska i la delegada del govern central a Catalunya, Teresa Cunillera, ambdues administracions han volgut llençar un missatge de cooperació i coordialitat. Tanta, que el mateix conseller d'Interior no ha fet esment de les repetides demandes per part de Torra a Interior d'informar sobre les mesures adoptades per part dels cossos policials estatals contra els agents implicats en esdeveniments violents contra independentistes. Sí que ho ha fet Grande-Marlaska, qui ha defensat que es tracta de casos aïllats: "Són casos esporàdics, per ser concrets. I, a més, són casos judicialitzats. Deixem que siguin les autoritats judicials qui les resolguin", ha contestat als periodistes.

Els Mossos entren al CITCO

El gran acord entre ambdues administracions ha estat l'anunci sobre l'admissió de Mossos d'Esquadra  al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), l'organ estatal que coordina la lluita antiterrorista, on tindran una representació permanent. Aquesta és una reivindicació històrica del cos de policia català que ha estat reclamant l'accés a aquest òrgan per millorar els canals d'informació en matèria antiterrorista, de manera més intensa des dels atemptats del passat 17 d'agost. 

A més, la Generalitat també ha demanat ampliar la dotació d'agents de Mossos d'Esquadra, amb un increment d'uns 750 més el proper 2019 i uns altres 750 per al 2020, per arribar a la xifra total de 18.000 policies que corresponen per volum demogràfic. Aquesta demanda, que ha rebut una bona resposta per part del Ministeri d'Interior, haurà de passar pel Ministeri d'Hisenda i els pressupostos generals de l'Estat.