La Direcció General de la Policia ha suspès de forma cautelar de les seves funcions i de sou els tres agents detinguts per ajudar l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en la seva fugida el passat 8 d'agost, segons ha avançat el diari El Mundo. A tots tres se'ls ha obert expedient i segueix la investigació per determinar les connexions que van tenir amb el pla de fuga de Barcelona de Puigdemont. 

El comissari en cap, Eduard Sallent, ja va carregar durament contra ells i va dir que no mereixien vestir l'uniforme dels Mossos. "És un acte reprovable, no mereixen vestir el nostre uniforme. Això no ho fan els policies", va dir en una roda de premsa.

Els tres agents van quedar en llibertat després de declarar davant del jutge. Un d'ells és el propietari del cotxe que Puigdemont va utilitzar per fugir de l'Arc de Triomf, i un altre va donar-li protecció en la seva breu aparició pública. Les tres detencions es van fer aquell mateix dia.

"Errors" en l'operativa

El dispositiu dels Mossos per detenir el líder de Junts continua portant cua. En un informe, sol·licitat pel jutge Llarena, els Mossos d'Esquadra fan autocrítica i admeten "errors" en l'operativa i la planificació per detenir Carles Puigdemont en el seu retorn a Catalunya el 8 d'agost passat.  

En el document, Mossos apunta que els agents no van contemplar la possibilitat que Puigdemont tornés a marxar, i que es va poder escapulir perquè el dron que vigilava l'acte de Lluís Companys va seguir la comitiva que anava cap al Parlament, i no el cotxe blanc on va pujar l'expresident.

L'operatiu dels Mossos, "més propi" de la "policia franquista"

L'ANC assegura que l'informe dels Mossos d'Esquadra del dia de la investidura de Salvador Illa és "més propi" de la "policia franquista" que "d'una policia democràtica". Ho compara amb la Brigada Político Social i les Brigades d'Informació franquistes.

És per això que la comissió jurídica i seguretat de l'entitat ha enviat un requeriment a la consellera d'Interior, Núria Parlon, exigint una investigació de l'actuació dels Mossos d'Esquadra i del contingut de l'informe policial enviat al Tribunal Suprem. L'Assemblea considera que aquest document enviat al jutge Pablo Llarena "tergiversa" els fets.

L'informe de Mossos apuntava a diferents "amenaces" el dia del debat d'investidura. D'una banda, les amenaces terroristes: el gihadisme i el terrorisme nacionalista blanc, que en cap cap Mossos els vincula amb l'organització independentista. I, de l'altra, les convocatòries de manifestacions on la policia situa la que hi havia organitzada per l'ANC i altres entitats per rebre a Puigdemont. L'Assemblea creu que és "inacceptable" les consideracions prèvies dels Mossos d'Esquadra. Consideren que parteixen d'una "actitud que incrimina l'entitat de manera injustificada".

"Sembla evident que consideren una amenaça la posició crítica envers els pactes d'investidura", apunta l'entitat. I recorda que el dret a manifestació és un dret "bàsic per a un estat que es consideri democràtic". "No és deure de la policia democràtica incriminar i denunciar les entitats o persones que manifestin discrepàncies davant de les institucions, l'actuació dels partits o polítics", sentencia el comunicat de l'ANC.