Les operacions policials contra els manters no donen treva. Aquest dilluns, venedors ambulants han escapat per la Ronda Litoral de Barcelona davant una actuació al Moll d'Espanya a les 17.00 h, segons ha informat fonts municipals a Europa Press. La corredissa ha obligat a tallar la via durant una hora. Diumenge passat el Sindicat Popular de Venedors Ambulants denunciava una altra batuda policial al Maremagnum, que va deixar un grup de venedors entre les escales i l'aigua. Fins i tot hi va intervenir una llanxa de la Guàrdia Civil per evitar que saltessin al mar, segons fonts policials. A principis de mes, la imatge d'una forta contenció entre quatre policies contra un sol venedor corria per les xarxes.

"El que és una novetat d'aquest estiu és aquesta coalició entre la Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra contra els manters", explica Mohammed Dia, membre del Sindicat. Durant els últims anys la persecució de la venda ambulant ha anat ocupant cada cop més titulars, i el debat sobre aquesta també ha anat in creccendo. El passat 2018, una agressió contra un turista estatunidenc va despertar les crítiques contra els manters -i en especial, les de la dreta antiimmigració-, que es defensaven explicant la violència policial i per part de consumidors que rebien.

Enguany, però, no ha calgut cap episodi específic amb venedors implicats per tornar-ne a parlar un altre cop: "L'altra novetat és que ens acusen de la inseguretat a la ciutat", lamenta Dia. Els vuit homicidis per apunyalament a Barcelona i el clima d'opinió sobre una hipotètica crisi de seguretat a la ciutat ha esquitxat, sense un vincle aparent, als manters, que han quedat inclosos com un element més del conflicte: "Aquest discurs fa que les actuacions policials i polítiques contra nosaltres no puguin ser criticades. Hem d'estar vigilats", critica Dia. El passat 3 d'agost, centenars de manters ja van sortir als carrers de Barcelona per denunciar aquesta realitat: "No som delinqüents, volem treballar", cridaven.

El sindicalista creu que també hi ha hagut un canvi en el tarannà de l'actuació policial: "Abans hi havia el neguit que els poguessin dir, 'ep, què feu?'. Avui a Barcelona hi ha violència a tot arreu. Ja no podem ser al carrer". Per aquest activista, resulta una paradoxa l'actitud contra les persones que són al carrer, com ara els manters, tenint en compte la crisi d'habitatge i d'espais a la capital catalana: "Des de l'Ajuntament diuen que no hi ha res, que no hi ha sostre. Com pot ser que llavors no tinguis dret d'estar al carrer i viure-hi? Entenc que la gent que hi viu hi té dret, perquè no hi ha lloc". 

Tanmateix, Dia lamenta de nou el que considera que és un doble raser sobre la immigració. El sindicalista critica la mala acollida que ha tingut la denúncia pública per un decorat "racista" a la plaça del Nord del barri de Gràcia durant les festes majors, així com les contradiccions que es generen amb l'acollida de l'Open Arms: "Podem deixar a la gent 10 o 15 dies perquè no entrin. Després dir que s'ha de facilitar que el vaixell arribi a port segur. Però quan arribes aquí, resulta que el que fan és tornar a fer-te patir".