RACISMEEls manters, la baula més feble del racisme policial

Lluny de desaparèixer, les discriminacions o agressions racistes es perpetuen a la nostra societat. La majoria de cops, però, no s'arriben a denunciar com a conseqüència de la situació d'indefensió que pateixen les víctimes, segons va alertar la setmana passada SOS Racisme durant la presentació del seu informe anual. Entre els casos que sí que es denuncien, els més habituals són agressions i abusos de cossos de seguretat pública, fonamentalment de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) o dels Mossos d'Esquadra. I un dels col·lectius que més els pateix és el dels venedors ambulats o manters, tot i que el cas gairebé mai es resolt amb una condemna als agents, com va posar de manifest fa uns mesos un informe específic de l'ONG. Un exemple de la tendència és l'agressió que quatre venedors ambulants de nacionalitat senegalesa van denunciar patir per part d'agents de la GUB el juliol del 2011, que es tancaria al cap d'uns anys amb l'absolució dels agents. Precisament aquest és un dels casos emblemàtics que SOS Racisme ha seleccionat amb motiu dels 25 anys de l'obertura del Servei d'Atenció i Denúncia per a Víctimes de Racisme (SAiD).

Segons la denúncia, el 3 de juliol de 2011 al voltant de les 14:30h del migdia una quinzena de venedors ambulants es trobaven descansant en un dels vestíbuls de la parada de Passeig de Gràcia de la Línia 3 del metro quan, de sobte, un grup d'onze agents no uniformats de la GUB va irrompre a l'estació i va començar a repartir cops de porra contra els manters. Quan va acabar-se la càrrega, els agents van marxar, sempre segons la versió denunciada, en dues furgonetes de la GUB i dos cotxes platejats amb els vidres tintats. Quatre dels manters van denunciar haver patit diverses lesions com a conseqüència de l'agressió: un politraumatisme amb fractura de dos metacarpians de la mà dreta en un cas; una contusió i una ferida de diversos centímetres al cap; una contusió al genoll dret que va requerir sessions de fisioteràpia; i una contusió i una ferida a la tíbia dreta.

Després d'acudir al SAiD de SOS Racisme, els quatre venedors ambulants van interposar una denúncia penal, demanant que s'inculpés els agents –dos dels quals van ser identificats a través de les càmeres de seguretat de l'estació– d'un delicte de lesions amb instrument perillós i amb un doble agreujant: la motivació racista dels actes i el fet de prevaldre's del càrrec públic que ostenten. Arran del procés de diligències prèvies que va obrir-se, els agents acusats van declarar que simplement s'havien "defensat" de la resistència "activa" i "agressiva" mostrada pels venedors.

Tot i que les imatges de les càmeres de l'estació evidenciaven l'agressió, inicialment el jutge va arxivar el cas en considerar que no hi havia un "autor conegut". Els propis manters havien identificat alguns dels agents arran de la relació diària que hi tenien al carrer. SOS Racisme va presentar un recurs i l'Audiència Provincial de Barcelona va obligar l'Ajuntament de la ciutat a identificar amb noms i cognoms els dos agents que s'havien pogut identificar a les imatges, que van ser imputats per un delicte de lesions. Finalment, però, el jutge els va absoldre, en considerar que no es podia determinar que les lesions fossin una conseqüència directa de la càrrega policial. El darrer recurs presentat al Tribunal Suprem ja no es va admetre a tràmit i el cas va tancar-se definitivament el juny de 2015.

De víctimes d'agressió a denunciats

Tant l'agressió com la posterior situació d'impunitat policial no són precisament excepcionals, com mostra l'informe Venda ambulant i vulneracions de drets, presentat per SOS Racisme el passat estiu. El document exposa que els manters "estan altament exposats a patir situacions d'abús i vulneració de drets". L'ONG detalla que els casos d'abús més habitual són identificats per perfil ètnic –teòricament, prohibit–, detencions il·legals, "atestats ad hoc per justificar l'actuació policial", a més de l'aplicació de la via penal "com a primera opció", en comptes de "prioritzar la sanció administrativa". Quan s'inicia un procediment judicial, als tribunals "malgrat hi hagi hagut irregularitats en el procés d'identificació del manter, la presumpció de veracitat dels agents està gairebé sempre implícita, en detriment de la credibilitat i la presumpció d'innocència del venedor ambulant", denuncia SOS Racisme.

Sovint en actuacions d'aquest tipus són els manters els que acaben denunciats per suposats delictes d'atemptat a l'autoritat o lesions a tercers. No és un fet menor, perquè quan passa el més habitual és que s'arxivi la denúncia que ha interposat prèviament el venedor, que passa de víctima a acusat, una situació que també canvia el paper de SOS Racisme, que passa de denunciar una situació d'abús racista a haver d'exercir de defensor. A més a més, arran de la reforma del codi penal del 2015, aquest tipus de denúncies poden generar antecedents penals als venedors. Un punt cabdal ja que els impossibilita obtenir o renovar el permís de residència, de manera que es "cronifica una situació d'irregularitat i de manca d'accés als drets més bàsics, que a la llarga pot conduir a un procediment d'expulsió". A vegades, però, hi ha sentències que trenquen amb la tendència, i al febrer un tribunal va absoldre tres venedors ambulants d'un delicte d'atemptat a l'autoritat, després que agents de la GUB els acusessin de llançar-los pedres l'estiu de 2014 a la Barceloneta.

L'entitat recalca que, més enllà de la por que pateixen els venedors quan veuen la policia a prop, aquest tipus d'actuacions també contribueix a criminalitzar el col·lectiu. Com dèiem, no són situacions excepcionals. Segons el recompte que apareix a l'informe, de 68 casos analitzats d'abusos per part d'agents de la GUB entre el 2010 i el 2016, 36 tenen com a víctimes venedors ambulants amb una nacionalitat forana.

El passat 21 de març, coincidint amb el dia contra el racisme, l'Ajuntament de Barcelona va anunciar la posada en marxa d'un nou protocol de la Guàrdia Urbana davant de situacions de discriminació i delictes d'odi, elaborat conjuntament amb l'Oficina per a la no Discriminació del consistori. El nou protocol implicarà formar els agents dels cos perquè tingui pautes per aplicar el "procediment corresponent" davant de conductes discriminatòries, a banda d'incorporar indicadors per facilitar la "detecció d'infraccions d'odi i discriminació". D'aquí uns mesos serà el moment d'avaluar l'impacte de la mesura i comprovar si també ha ajudat a disminuir els casos de racisme policial contra els manters.