Els llibres en català més venuts a les llibreries a les portes de Sant Jordi

A les portes d'un Sant Jordi multitudinari, que enguany cau en diumenge, les llibreries ja es preparen per a una de les millors èpoques de l'any pel sector del llibre. Si la pluja no ho esguerra, com l'any passat, quan desenes de paradistes van patir danys pel temporal de pedra que va fer, s'espera una jornada esplèndida i amb molt de moviment als carrers i avingudes de tots els municipis i ciutats de Catalunya. 

El proper 23 d'abril, a Barcelona es formarà per segon any consecutiu la ja consolidada superilla literària de Sant Jordi, amb parades a la Rambla, la part baixa del carrer Gran de Gràcia, la Plaça Reial, la Plaça Universitat, el Passeig Lluís Companys i el Passeig de Sant Joan. La Cambra del Llibre preveu superar les 300 parades de llibres i 80 de roses de l'any passat. Més enllà del centre de la ciutat (Eixample, Ciutat Vella i Gràcia) es mantenen també altres petites superilles a Les Corts (Diagonal), el Poblenou (Rambla), Sant Andreu (Plaça d'Orfila) i Sarrià (Plaça de Sarrià).

Encara no sabem quins seran els llibres més venuts durant la jornada de Sant Jordi, però si us avancem els d'aquest març. Com cada mes, un informe del Gremi d'Editors de Catalunya -elaborat per la plataforma digital LibriData- enregistra la venda diària de llibres a més de 150 punts de Catalunya, entre llibreries i grans superfícies. Aquests han estat alguns dels llibres en català més llegits el març.

'Les nostres mares'

La periodista i escriptora Gemma Ruiz Palà reivindica les dones nascudes als anys 50 a la novel·la Les nostres mares (Proa), premi Sant Jordi 2022. Dedica un capítol a cadascuna d'aquestes dones que van renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar. "Hem tingut sempre de referents els pares i hem donat per descomptades les persones que ens han donat les habilitats materials i immaterials per sortir al món [...], però les mares ens han ensenyat com caminar pel món, i això ho hem donat tant per descomptat perquè també com que la feina de cures i la domèstica no té remuneració i, per tant, es tradueix en no tenir valoració social, nosaltres també hem caigut en no valorar-ho", explica en una entrevista a Diari Públic.

"Per mi aquest llibre també és una revisió pròpia de mirar-me la mare com a persona i no com a rol únic de mare, ha tingut la seva vida les seves frustracions i se n'ha sortit com ha pogut per assolir les seves fites...", explica.

'32 de març'

L'escriptor i periodista Xavier Bosch torna a París amb la seva última novel·la, 32 de març (Univers), en què s'endinsa en l'amor i el periodisme, els dos eixos temàtics sobre els quals ha construït una obra literària amb gran èxit de lectors. En aquesta història, una agent literària, la Barbara, acabarà descobrint, amb l'ajuda d'un fotògraf, els secrets de la seva àvia, que va sobreviure a l'ocupació nazi de París a la Segons Guerra Mundial.

'El retrat de matrimoni'

L'autora nord-irlandesa Maggie O'Farrell torna amb la novel·la El retrat de matrimoni (L'Altra), que ens transporta a la Itàlia del segle XVI. La protagonista de la història és Lucrezia, la tercera filla del poderós duc de Mèdici i una noia discreta i independent. Amb només 15 anys, es veurà obligada a casar-se amb Alfonso, el primogènit del ducat de Ferrara, un home amb més ombres que llums i obsessionat amb engendrar un hereu. La traducció ha anat a càrrec de Marc Rubió Rodon. 

'La possibilitat de dir-ne casa'

La possibilitat de dir-ne casa (Proa) és una de les novel·les més esperades de Marta Orriols. Parla sobre una que corresponsal torna a Barcelona després de gairebé vint anys a l'estranger. Vol agafar distància d'una regió de món que l'apassiona i la desgasta, d'una professió que voldria exercir d'una altra manera, i també d'una amistat amb una dona més jove que la porta a qüestionar-se els fonaments de la seva intimitat. Un cop tornada al poble on va créixer, retroba la família, els amics i l'home a qui havia estimat. L'espai familiar es converteix en una font de petites revelacions que l'ajudaran a traçar el seu itinerari vital i a reconèixer la necessitat de pertànyer a un lloc i a unes persones.

'Demà, demà i demà'

Demà, i demà, i demà (Periscopi), de Gabrielle Zevin i traduït al català per Ernest Riera, ha estat un dels llibres més venuts aquest març. És un relat sobre els límits de l'amistat i l'amor, i una oda al refugi que ens ofereix la imaginació.

Sinopsi: "Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l'afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l'alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d'encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d'aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s'enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació. Aquesta és la història dels mons que construeixen els dos amics, perfectes però irreals, i també de la impossibilitat per adaptar-se a la ferocitat del que comporta el triomf: els diners, la fama, les identitats qüestionades i la tragèdia".

'La caçadora de masies'

Marta Lloret és coneguda com la caçadora de masies. Fa un parell d'anys es va convertir en tot un fenomen a les xarxes socials gràcies a la seva tasca de difusió del patrimoni rural català, sobretot d'aquestes cases de pagès. Ara, ho explica en el seu primer llibre La caçadora de masies (Columna). En aquest llibre he volgut aportar el context històric i personal que hi ha darrere de les quinze cases escollides. No pretén ser un manual ni una obra d'història, sinó una reflexió humil sobre el llegat que hi ha entre els seus murs de pedra, d'on venen, on es troben i com afronten el futur.

En una entrevista a Diari Públic, Lloret denuncia les traves administratives per conservar aquests immobles. "Està molt bé que l'administració vetlli perquè es conservin bé les cases, però al final el que aconsegueix és que no es conservin. Si actués d'una manera més àgil i sense imposar tots els costos d'aquests tràmits al propietari, doncs potser ajudaria amb alguna cosa", assenyala. 

'París erem nosaltres'

París érem nosaltres (Columna Edicions), d'Andreu Claret, narra la vida d'un exiliat fill de rabassaires que s'enamora d'una jove catalana que també s'ha refugiat a França durant la Segona Guerra Mundial.

Compromès amb la República i proper a Lluís Companys durant la Guerra Civil, ell se sobreposa a l'ambient tòxic de l'exili i combat l'adversitat. Gestiona el circ més gran de França, explota boscos d'Occitània sota l'ocupació de l'Alemanya hitleriana, organitza els primers concerts solidaris de Pau Casals, col·labora amb el maquis de la Cerdanya, escapa de les urpes de la Gestapo i dirigeix una publicació catalanista que advoca per la unitat.

'Aterratge'

L'escriptora i periodista Eva Piquer torna la novel·la després de vint-i-un anys sense publicar amb Aterratge (Club Editor), un relat fascinat per la imatge d'un avió estavellat al mig d'Islàndia i també una metàfora sobre aprendre a continuar després de viure una tragèdia. Piquer reconstrueix uns fets reals: l'accident d'un avió que es va estavellar l'any 1973 en una costa de penya-segats a Islàndia, la carcassa del qual segueix abandonada al mateix lloc.

Segons va subratllar Piquer a la presentació del llibre per a la premsa, "és la història d'un renaixement després de la catàstrofe. Davant la intempèrie moral, la supervivència tard o d'hora sempre arriba". Piquer torna a la ficció amb una novel·la breu on del que es tracta és de continuar, de saber construir després d'una destrucció.

'La gran enciclopèdia del Barça'

En el terreny de la no-ficció destaca, La gran enciclopèdia del Barça (Blackie books), escrit pels membres de La Sotana (Joel Díaz, Manel Vidal, Magí García, Andreu Juanola i Enric Gusó). És una extensa enciclopèdia de més de 400 pàgines, totalment il·lustrada, que reuneix totes les personalitats i els conceptes claus de la història del Futbol Club Barcelona. Des de Gamper fins a Alexia Putellas, passant per Stoichkov, Cruyff o Amunike.