Este artículo se publicó hace 4 años.
Els líders de la UE, enfrontats sobre com serà el nou 'pla Marshall', allunyat del que vol Espanya
L'equip de Pedro Sánchez, recolzat per Itàlia, pretén que el fons consisteixi en subvencions que no calgui retornar a Brussel·les. A Holanda i altres països del Nord estan d'acord que cal un fons, però prefereixen que els diners es reparteixin en forma de
Ivo Alho Cabral
Brussel·les-Actualitzat a
Els líders dels 27 països de la UE s'han reunit aquest dijous a la tarda de manera telemàtica per quarta vegada en poc més d'un mes. Durant quatre hores, han tractat de dibuixar les línies generals del pla de recuperació post-crisi, encara ple d'interrogants. L'anomenat 'pla Marshall' europeu, la grandària del qual orbita entre 1 i 1,5 bilions d'euros, segons ha explicat la ministra espanyola d'Exteriors, Arancha González Laya, després de la trucada en què ha participat el president de Govern estatal, Pedro Sánchez.
El que sí que han acordat Sánchez i els seus homòlegs és la creació en si del fons de recuperació post-crisi, "prou gran com per bregar amb l'extensió de la crisi i dirigit cap als sectors i les regions d'Europa més afectades", en paraules del president del Consell Europeu, Charles Michel. No obstant això, no hi ha més detalls de moment més enllà que n'hi haurà i que la seva mida podria superar el bilió d'euros, una xifra propera a el PIB anual d'Espanya.
Les posicions sembla que es mantenen allunyades sobre com aconseguir els diners (si hi haurà deute comú o no) i com repartir-los (si a través de subvencions o de préstecs que caldrà repartir). Serà l'equip de la presidenta de la Comissió Europea el que tractarà de buscar la quadratura del cercle i desenvolupar una nova proposta en les properes setmanes que permeti apropar posicions.
Préstecs contra subvencions
El principal terreny de batalla serà com es distribuiran els diners des de Brussel·les a les capitals que ho necessitin. Des de França, Itàlia i Espanya demanen subvencions per poder realitzar inversions sense que el deute es dispari. El president francès, Emmanuel Macron, que ha qualificat la situació de "moment de la veritat", ha advocat per "veritables transferències pressupostàries".
Però la batalla no sembla senzilla. Des d'altres llocs com Alemanya, els Països Baixos i Suècia prefereixen que les transferències siguin préstecs. El canceller austríac, Sebastian Kurz, avisa a Twitter que s'oposarà a qualsevol subvenció a càrrec del fons de recuperació. "Hauríem de fer això a través de préstecs. Una mutualització del deute, o eurobons, no és acceptable". La solució final que pretén la Comissió és que sigui una barreja creativa de tots dos instruments: préstecs i subvencions.
Eurobons amb un altre nom
Pel que al finançament, el Govern espanyol ha arribat a proposar l'emissió de deute perpètua. Títols de deute del qual el principal mai es tornaria; només es pagarien els interessos cada any amb impostos europeus. Si bé no sembla que en algunes latituds estiguin disposats a empassar-se la proposta, la idea que Brussel·les s'endeuti sí que sembla tenir algunes possibilitats. No seran eurobons, però sí que podria haver algun tipus d'endeutament conjunt. Que la idea estigui rebent una mica més de suport és una senyal que "fins i tot els falcons de l'Eurogrup s'adonen que si volem donar recursos extraordinaris necessitem una via extraordinària", segons apuntaven fonts des de l'entorn espanyol de les negociacions abans de la reunió .
Queden molts interrogants sobre la taula, però tots els líders han apuntat cap a un canvi de to. "Veiem l'inici d'una dinàmica de negociació i veiem Espanya al centre del joc", apuntava la ministra González Laya. Abans de connectar amb els seus homòlegs europeus, l'alemanya Angela Merkel ja marcava un to positiu. Avisava en el seu parlament nacional que el seu país havia de preparar-se per contribuir "significativament" a el pressupost comunitari. "Alemanya només pot prosperar en el llarg termini si Europa està en bona forma", rematava. Segons ha transcendit, Merkel hauria estat clau per aconseguir un consens general aquest dijous al voltant de la necessitat d'un fons de mida considerable.
Tot i que encara no se sap com serà aquest fons, la proposta amb la qual Ursula Von der Leyen arribava a la reunió suggeria que la Comissió podria demanar prestat 320.000 milions d'euros al mercat, dels que prestaria aproximadament la meitat als Estats i l'altra meitat aniria a parar al pressupost a llarg termini de la UE per al període 2021-2027. Les capitals podrien tornar aquests préstecs més enllà de 2027 o, com a alternativa, es podrien retornar a través de futurs ingressos addicionals a el pressupost de la UE. Per exemple, amb nous impostos europeus. Von der Leyen proposava una xifra total de 2 bilions d'euros finals en recursos mobilitzats, comptant amb els diners d'altres fons que es poden atreure per a inversions a través d'un efecte palanca. No obstant això, els tècnics de la Comissió hauran de replantejar la proposició, ara ja amb el vistiplau oficial dels líders, per tractar d'acostar posicions.
El calendari és incert en aquests moments. Amb la proposta que l'equip de Von der Leyen prepararà, a Brussel·les esperen que els líders necessiten diverses reunions, a distància i potser en persona al juny, per aprovar un paquet final. L'objectiu és que el 'pla Marshall' estigui en funcionament l'1 de gener de 2021.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..