Este artículo se publicó hace 2 años.
Grans esdevenimentsEls Jocs d'Hivern i la Copa Amèrica de Vela fan reaparèixer el rebuig a un model basat en grans esdeveniments
Sectors acadèmics i veïnals rebutgen el retorn a un model de dinamització econòmica que interpreten com a "anacrònic" en considerar que fonamentalment beneficia determinats interessos privats, però que està lluny de respondre a les necessitats del gruix de la població. Ambdós projectes compten amb un ampli suport institucional
Barcelona-
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van ser dues de les autoritats polítiques que el passat 29 de març van comparèixer per anunciar que la capital catalana acollirà l'edició de la Copa Amèrica de Vela del 2024. Tres dies després, l'1 d'abril, el Comitè Olímpic Espanyol (COE) donava per tancada la proposta tècnica de la candidatura Pirineus – Barcelona per organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern del 2030. Amb matisos diversos -una cita està confirmada, l'altra no-, els dos projectes compten amb un ampli suport institucional i suposen una aposta clara per generar activitat econòmica a partir de la celebració d'un gran esdeveniment, en aquest cas esportiu.
El model, molt comú durant el segle XX i que a casa nostra té com a principal exponent els Jocs Olímpics d'estiu que Barcelona va celebrar el 1992 i que van comportar una enorme transformació urbanística de la ciutat, genera fortes crítiques en col·lectius veïnals, acadèmics i activistes que, d'entrada, el consideren "anacrònic". Per a l'antropòleg i professor de la UOC José Mansilla l'aposta per aquest tipus d'esdeveniments "és un retorn a un model del passat, és com tornar al Windows 95" i afegeix que, en el cas de la Copa Amèrica de Vela, "no té cap sentit, perquè a Barcelona no li cal més projecció turística, en tot cas li cal aturar-la una mica, perquè ja hi ha una saturació. No fa gaire es parlava de redistribuir el turisme i ara tornem enrere, a accentuar la projecció de Barcelona com a ciutat global".
"A Barcelona no li cal més projecció turística, en tot cas li cal aturar-la una mica, perquè ja hi ha una saturació
En una línia similar, l'activista veïnal i també antropòloga Eva Fernàndez apunta que "el problema des del meu punt de vista és que és un model obsolet que ja va fracassar amb el Fòrum de les Cultures [realitzat el 2004 i que també es va utilitzar per portar a terme una remodelació urbanística a l'àrea del Besòs de la ciutat] i ho és més en el context actual d'emergència climàtica". La que va ser presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) entre 2004 i 2010 recalca que "és una mena de fugida endavant, de buscar el creixement econòmic pel creixement econòmic, quan ara el que caldria és anar cap a un decreixement en certs aspectes".
Aposta clara de PSC, ERC i Junts
La candidatura a acollir l'edició del 2024 de la Copa Amèrica de Vela va gestar-se en poques setmanes i va tenir-hi un paper clau el lobby empresarial Barcelona Global -que agrupa una determinada elit econòmica de la ciutat-, molt ben connectat amb el PSC i amb el primer tinent d'alcaldia municipal, Jaume Collboni. Ràpidament, però, el projecte també va rebre el vistiplau d'ERC -que ostenta la presidència de la Generalitat-, Junts per Catalunya i, més sorprenentment, Barcelona en Comú (BeC).
ERC, Junts i PSC també s'han posicionat totalment a favor del projecte de Jocs Olímpics al Pirineu, mentre que els Comuns, en canvi, s'hi oposen, una opció que també manté una CUP que gairebé s'ha quedat en solitari en el rebuig a la Copa Amèrica. Mansilla interpreta el reposicionament de BeC en clau de precampanya per a les eleccions municipals de la primavera de l'any vinent, pel possible desgast -sobretot mediàtic- que els podria comportar oposar-se a la competició.
La Copa Amèrica suposarà un cost de 70 milions, la majoria assumit per les administracions públiques
El relat oficial sobre l'esdeveniment esportiu és que tindrà un impacte econòmic per a la ciutat d'uns 1.000 milions d'euros -sense que s'hagi detallat com es repartiria i a quins sectors beneficiaria-, mentre que el seu cost es limitaria a uns 70 milions, dels quals 25 serien assumits pel sector privat via avals i la resta serien aportacions directes de les administracions públiques -pel que ha transcendit, 10 milions a càrrec de l'Ajuntament de Barcelona, 15 per part de la Generalitat, 15 més per part del Govern estatal i els 5 finals serien aportats per la Diputació i per Barcelona Turisme-. En aquest cost s'inclou les obres d'adequació del Port de Barcelona -que en cap cas suposarien una reforma profunda del litoral- i el cànon que s'ha de pagar a l'organització de la Copa Amèrica.
Pel que fa als Jocs Olímpics d'Hivern, a l'espera del que decideixi finalment l'Aragó que, de moment, ha optat per no sumar-se al projecte amb l'argument que vol més proves al seu territori, tant el Govern català com l'espanyol han avalat la proposta del COE. Abans que la candidatura, però, pugui tirar endavant, els habitants el Pirineu hauran d'aprovar-la en la consulta que la Generalitat ha convocat pel proper 24 de juliol. Més enllà del projecte estrictament esportiu, l'esdeveniment comportaria ampliacions d'infraestructures com la línia R3 de Rodalies de Renfe o la carretera C-16.
El relat institucional és que, més enllà d'aquetes millores en la connectivitat, l'esdeveniment suposaria un revulsiu econòmic per a les comarques del Pirineu. Per als opositors, articulats entorn de la plataforma Stop JJOO, és inviable en un context d'emergència climàtica que, entre d'altres qüestions, reduirà les nevades al Pirineu i, a més a més, comportaria accentuar el model de monocultiu turístic que, asseguren, precaritza la situació laboral dels residents a la zona.
"Transferència de diners públics al sector privat"
José Mansilla, que és membre de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà (OACU), apunta amb relació al projecte dels Jocs que "sembla que si no és amb una excusa d'aquest tipus, no es fan les infraestructures que necessiten els habitants de la zona" i rebla que "fer els Jocs és l'aposta fàcil i demostra que no tenen projectes alternatius de desenvolupament pel territori". Eva Fernàndez, al seu torn, subratlla que aquestes millores contribuirien a facilitar l'arribada al Pirineu des de zones més poblades el que, alhora, contribuiria a generar-hi fenòmens com la "gentrificació" ja viscuts a Barcelona, com a conseqüència d'un previsible increment del preu de l'habitatge que en desplaçaria la població autòctona.
Tant Mansilla com Fernàndez qüestionen l'impacte econòmic de grans esdeveniments com els Jocs Olímpics i la Copa Amèrica de Vela i, sobretot, subratllen que no beneficien el conjunt de la població, sinó només sectors molt determinats. Per a Mansilla, "l'impacte econòmic que suposa la Copa Amèrica estarà molt concentrat en un període molt curt i només beneficia un tipus de gent molt concret i els impulsors el que busquen és sobretot que Barcelona torni a aparèixer al mapa d'esports globals".
L'Ajuntament de València ha estat durant anys pagant el deute econòmic generat per la Copa Amèrica a la ciutat
L'antropòleg considera que en aquest cas el que hi ha és una "transferència directa de diners públics cap a mans privades", ja que la major part del cost de l'esdeveniment recau en les administracions públiques mentre que els potencials beneficis seran per a negocis privats, però no pas per al gruix de la població.
De fet, hi ha hagut altres ciutats que van refusar optar a acollir la Copa Amèrica, amb València com a exemple més proper. L'Ajuntament de la capital del País Valencià ha estat durant anys pagant l'enorme deute econòmic generat per les dues edicions que ja va acollir, els anys 2007 i 2010. Per tot plegat considera que "els grups polítics fan polítiques de classe alta i beneficien aquesta gent" i assenyala, especialment, el PSC.
Sense replantejar el model turístic
Fernández insisteix en què la Copa Amèrica ni tan sols tindrà un gran impacte en l'ocupació -la previsió és que la competició congregui uns 2.500 assistents internacionals, als que s'hi ha de sumar el miler de persones que s'instal·laria a la ciutat durant un any- i que aquesta difícilment beneficiarà els veïns dels barris més propers al Port, com la Barceloneta. "En el fons és una mica una venda de fum i una fugida endavant, sense tenir en compte les condicions econòmiques, socials i ecològiques de l'entorn", declara.
"Els poders es reposicionen i el que està per veure és si determinats sectors tenen capacitat de respondre-hi"
Finalment, ambdues veus també coincideixen a lamentar que s'hagi abandonat el replantejament del model turístic de Barcelona, un debat i una necessitat prèvia a l'aparició de la pandèmia i que la Covid només va accentuar, com a conseqüència dels impactes negatius del turisme de masses i la dependència que genera, perquè la potencial atracció de nous visitants és un dels elements que uneix tant els Jocs Olímpics d'Hivern com la Copa Amèrica de Vela. "No hi ha una actitud ferma a nivell polític per afrontar la situació d'emergència, climàtica i social, que vivim, és com si no hi hagués alternativa a repetir el que ja teníem. La Copa Amèrica de Vela mourà milions, però això vol dir que deixi res a nivell social", manté l'expresidenta de la FAVB.
Mansilla, directament, considera que "hem tornat a una espècie de pensament hegemònic previ a la crisi del 2007-2008, amb la idea de modernització i posicionar globalment Barcelona o Catalunya als mercats globals. Els poders es reposicionen i el que està per veure és si determinats sectors tenen capacitat de respondre-hi".
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..