Cargando...

Els experts demanen determinació contra l'assetjament escolar creixent a Catalunya: "els casos es detecten, però hi ha inacció"

Les associacions contra el bullying avalen la campanya del Departament d'Educació davant l'elevat nombre de casos, però exigeixen una actuació més decidida a les escoles. La darrera xifra publicada recentment és de 2.206 casos de violència escolar detectats des del 2021, un 200% d'augment en tres cursos

Publicidad

Pla general d'una aula de 4rt de l'escola Dali de Figueres. — ACN

barcelona,

Tant l'escola com l'institut són una porta a un espai de convivència i socialització per a molts infants i joves, però també es pot convertir en un camp de cultiu d'assetjaments i violències. El bullying és una xacra amb unes conseqüències, sovint, fatals i que afecten la salut mental de centenars de nens i nenes de Catalunya. L'última campanya del Departament d'Educació ho ha fet visible, amb un vídeo per detectar les senyals de la violència escolar i que inundarà el principal mitjà de comunicació d'adolescents i joves: les xarxes socials.

Publicidad

La iniciativa vol sensibilitzar l'alumnat i també les famílies de la necessitat de detectar l'assetjament escolar. La campanya se centra en dos alumnes als quals les situacions d'insults i vexacions els persegueixen durant tot el dia en diferents moments i en objectes quotidians, com un bric de llet, una parada d'autobús o el despertador. 

Click to enlarge
A fallback.

Aquests dos joves són només dos dels alumnes que han patit assetjament escolar, però segons les dades del Departament d'Educació, en els darrers tres cursos la Unitat de Suport a l'Alumnat en situació de Violència (USAV) ha atès 2.206 casos de presumpte assetjament a l'escola. En aquests tres cursos el nombre de casos atesos s'ha disparat un 200%. Un increment que no només implica que hagi crescut la violència als centres, sinó que també hi ha més sensibilització. El Departament d'Educació s'ha compromès a revisar els protocols i intensificar la formació als docents.

Les associacions contra el bullying han celebrat la campanya del Departament d'Educació, però insisteixen que cal anar més enllà. Maria José López, portaveu de l'associació contra la violència a les escoles Trencats i mare de la Kira, víctima d'assetjament escolar, assegura que "no ens podem quedar només en detectar les senyals, s'ha d'anar molt més enllà i prendre accions per aturar l'assetjament perquè sinó les víctimes ho arrosseguen durant molt de temps i les conseqüències poden ser fatals".

Publicidad

"La prevenció contra el bullying i la formació de tots els components d'una comunitat educativa és bàsica. Ara bé, qui pot fer-hi alguna cosa és l'escola"

López assenyala que la dada que dona la USAV "fa patent que els centres són conscients del patiment de les víctimes, les senyals es troben i es denuncien". "El problema és la innacció. La majoria dels casos que arriben a la USAV és perquè hi ha una inacció del centre, hi ha una manca de voluntat per part dels centres, a vegades per desconeixement, o perquè no saben com actuar, i és aquí on falla tot", explica.

Publicidad

López assegura que la responsabilitat dels centres és clau. "Els nens han de saber com es pot sentir una víctima de bullying, com es pot sentir el teu company si li dius una cosa. La prevenció i la formació de tots els components d'una comunitat educativa és bàsica. Ara bé, també hem d'insistir que qui pot fer-hi alguna cosa és l'escola, perquè qui veu el que està passant. Però sovint qui acaba denunciant el cas a inspecció són les famílies", detalla.

En aquest sentit, López posa el focus en el protocol que segueixen els centres en aquests casos. "Cal activar el protocol abans que es produeixi reiteradament una violència. Fins que no t'humilin, fins que no et peguen dues o tres vegades no es considera assetjament escolar, i per tant, l'escola no es veu obligada a prendre mesures. Això és una vulneració dels drets dels menors. La reiteració no pot ser una excusa per no aplicar el protocol antibullying, o unes mesures mínimes per aturar l'assetjament a temps", considera. 

Publicidad

Les violències que es produeixen abans de l’assetjament

López posa èmfasi en la "reiteració" de les violències que es produeixen abans de l'assetjament escolar: "Aquestes no compten, i això és precisament el que està destruint els menors", assegura. En aquest sentit, assenyala que entre tots plegats "hem acceptat i normalitzat" el concepte d'assetjament escolar. "Cal que parlem més de violències que d'assetjament escolar. Quan s'arriba a l'assetjament és que tot ha fallat abans. S'han de prendre mesures des del minut 1, evidentment adaptades a cada edat",  insisteix.

Sobre les xarxes socials i els mòbils, detalla que ha agreujat l'assetjament escolar "perquè les víctimes es troben que les violències segueixen fora de l'entorn escolar, amb el patiment afegit que estem parlant en molts casos d'adolescents que de vegades no saben ni ben bé gestionar totes aquestes situacions". López veu bé que la campanya també vagi dirigida als adults, ja que considera que sovint posem totes la pressió en els adolescents, que són ells els que han de trencar el silenci, "i ens oblidem que són menors i que encara s'estan desenvolupant com a persones". 

Publicidad

En aquest sentit, López celebra la prohibició del mòbil a les aules de Catalunya. Admet que no acaba amb el problema d'arrel, però probablement ajuda a minimitzar els efectes.

Publicidad