El Govern ha instaurat un pla de reobertura, dividit en quatre fases, en el qual hi ha dos elements claus: l'obertura gradual dels sectors més afectats -cultura, restauració, esport, entre altres- i la flexibilitat de la mobilitat a mesura que es vagi avançant de fase -sobretot a partir de la tercera, en la qual s'elimina el confinament municipal-. De fet, per Nadal està previst que la ciutadania pugui desplaçar-se per tota Catalunya. Tot i això, els índexs epidemiològics demostren que, malgrat que la tendència és a la baixa, el territori català no està en una bona situació. Els experts consultats per Públic, malgrat celebrar la reobertura gradual, posen en dubte la visió a llarg termini d'aquestes mesures i troben a faltar un pla B en el cas que la corba torni a pujar i no tot vagi segons el que es preveu.

El doctor en física i investigador de la URV, expert en models matemàtics predictius d'epidèmies, Àlex Arenas, qualifica el pla de reobertura com a "necessari" per frenar "la destrucció econòmica" que començava a ser "crítica", i recorda que també ho és l'emergència sanitària. El cap de la Unitat de Malalties Infeccioses de l'Hospital Sant Pau de Barcelona, Joaquín López-Contreras, considera que "els plans de reobertura són molt poc mèdics", però entén que es tingui en compte el punt de vista econòmic. "Si fos per nosaltres mai hi hauria un moment bo", reconeix, ja que la pressió hospitalària continua elevada a Catalunya. De fet, a l'Hospital Sant Pau entre el 50 i 60% de crítics són pacients de Covid-19.

La biofísica i investigadora de biologia computacional i sistemes complexos de la UPC Clara Prats posa en valor que s'hagi planificat de manera gradual, no com es va fer durant aquest estiu, on les mesures, en comptes de canviar cada 15 dies com es planteja ara, podien modificar-se al cap d'unes hores. Ara bé, els tres remarquen que les xifres epidemiològiques allunyen a Catalunya d'una bona situació. "Estem per sota dels 2.000 casos nous diaris però necessitem situar-los a menys de 1.000. Tenim una bona tendència però no una bona situació", apunta Prats. A més, alerta que qualsevol pla de desescalada implica un augment de casos i un canvi en els indicadors epidemiològics. "Ara mateix la Rt la tenim a menys de 0,8 - 80 nous contagis per cada 100 infeccions-. Això segur que augmentarà, la qüestió és fins a on", es pregunta. És per això que insisteix que les mesures siguin graduals, ja que si augmenten els casos hi haurà més marge de reacció.

Com serà el Nadal?

Una de les mesures que més ha cridat l'atenció és la supressió del confinament de cap de setmana de cara al 21 de desembre, a més de poder fer reunions de fins a 10 persones amb dos grups bombolla diferents i mantenint les mesures de seguretat.

Enfront d'aquesta situació, Prats és prudent: "Fa setmanes que no veiem a membres de la nostra família, i el Nadal és un espai de retrobament d'aquest cercle de confiança, que és una font de contagis". "No demanem anul·lar el Nadal per sempre, sinó fer un Nadal minimalista", defensa Prats. Per això, reclama a la població que respecti la distància de dos metres, que ventili constantment la sala i que usi la màscara "quan no estiguin menjant els canelons". Per part seva, Contreras es mostra contrari a fer reunions de 10 persones per Nadal. "És necessari? No. Fem el mínim imprescindible", remarca. "Si fem una desescalada gradual fins a Nadal, el més probable és que a 15 de gener torni a haver-hi un augment, espero que sigui molt més petit que el d'octubre", augura López-Contreras.

Ara bé, Arenas és encara més contundent. "Jo encara espero poder arribar a veure això de la forma en la qual s'ha plantejat. La meva perspectiva és que serà molt difícil que arribem a aquesta situació", declara. El físic considera que la relaxació de mesures suposarà un augment dels índexs epidemiològics i dificultarà que s'arribi a Nadal amb les prediccions del Govern. Per a Arenas, la clau és compensar la relaxació de mesures amb altres polítiques més restrictives per equilibrar la situació i que sigui possible reunir-se en aquestes dates.

Mesures compensatòries

El pla de reobertura contempla quatre fases amb dates assenyalades... però què passarà si l'epidèmia no segueix el curs que preveu el Govern? Aquesta falta de planificació preocupa a Prats i Arenas, que aproven el pla a curt termini, però detecten que hi ha una falta important de mesures a mitjà i llarg termini. "No els pots tancar d'un dia per l'altre. I si ho faràs els hi has de dir, i si no ho faràs has de presentar el pla alternatiu", denuncia Arenas. Per part seva, Prats insisteix que el procés de desescalada ha d'anar acompanyat d'un increment de mesures que ajornin la tercera ona de contagis.

Els dos experts aproven la nova estratègia de Salut, que inclou l'enviament de cartes en les quals es convidarà a la població a recollir la seva automostra de PCR en les farmàcies, així com l'augment de cribratges massius -ara més escampats en el territori-. Ara bé, tots dos reclamen tornar a incrementar el teletreball. "Necessitem reduir la mobilitat diària d'un milió i mig de persones a Catalunya", exclama Arenas. "Podem arribar al 33% com arribem durant març, abril i juny. Ara estem per sota del 10%", lamenta. Tots dos experts saben que el Govern no pot dictar l'obligatorietat del teletreball, però Prats insisteix: "Que la gent que hagi fet teletreball ho mantingui durant l'hivern. Necessitem reduir les interaccions socials de base".

Amb un augment del teletreball es reduiria un altre dels focus de contagi: l'afluència del transport públic. "Augmentar la freqüència de trens hi ha un moment en el qual es fa impracticable, tret que compris un altre tren", reconeix Arenas, qui afegeix que hi ha llocs de Catalunya on és complicat organitzar el transport públic. Ara bé, el físic recorda que durant la primera desescalada hi havia personal controlant l'aforament en les andanes del metro, tasca que no s'està duent a terme aquesta tardor. "Això seria molt útil", opina. En el cas de Rodalies, proposa que es venguin tiquets per ocupació per així evitar que hi hagi passatgers de peu. "S'ha de preparar el sistema informàtic, però és que estem parlant d'una emergència sanitària de primer ordre", defensa.

"A l'octubre hem estat a punt de col·lapsar els hospitals", sentència López-Contreras. D'altra banda, el cap de la Unitat de Malalties Infeccioses de l'Hospital Sant Pau de Barcelona explica que els hospitals són "els últims a empitjorar i els últims a millorar", sobretot quant als pacients crítics, que poden estar entre dues o tres setmanes ingressats. És per això que la pressió assistencial triga a baixar o pujar quan els indicadors de contagi varien. "Als hospitals de Catalunya han anat baixant el nombre d'hospitalitzacions i d'urgències, encara que les UCIs continuen plenes", alerta.

L'expert espera que la Generalitat estudiï quines han estat les mesures més eficaces perquè s'apliquin en el cas que la corba torni a pujar, i així evitar un confinament total. Encara que defensa l'aplicació del teletreball, López-Contreras apunta que s'hauria de prioritzar una educació presencial, i per a fer-ho assegura que és necessari que els alumnes aprenguin a moure's i interactuar de manera diferent. "Els alumnes de medicina són molt gregaris i es mouen en grup. Hem d'ensenyar-los a moure's d'una forma diferent", reclama.