Els eurodiputats catalans espiats amb Pegasus i altres programes han lamentat els intents per part de les autoritats espanyoles de desacreditar la seva figura i les investigacions de Citizen Lab, l'organització que va destapar el Catalangate. "Estem parlant de casos que suposen violacions de drets fonamentals, i alguns estan dubtant de la veracitat d'un informe elaborat per una institució de gran prestigi", ha assenyalat l'eurodiputat d'ERC, Jordi Solé, durant la darrera sessió del comitè Pegasus celebrada aquest dijous al Parlament Europeu.

En el seu torn d'intervencions, els polítics catalans han reiterat que el cas és "un escàndol" i han denunciat novament el bloqueig de la missió de l'Eurocambra a Espanya per investigar l'ús de software d'espionatge. Per a Solé, l'espionatge a la seva persona "no té cap justificació" i assegura que tot plegat es tracta d'una actuació "il·legal".

"Quin jutge pot justificar que s'espiï la meva persona, si soc representant de la gent que ens ha votat i d'una ideologia democràtica", ha subratllat. Alhora, el dirigent d'ERC ha posat en dubte l'argument de la seguretat nacional, afirmat que ni ell ni els seus companys són "una amenaça". "Si algú al·lega problemes de seguretat nacional en els nostres casos, estem davant un problema de seguretat jurídica", ha indicat.

En la mateixa línia s'ha expressat la també eurodiputada d'ERC i vicepresidenta de la comissió d'investigació de Pegasus, Diana Riba, qui ha denunciat les dificultats en què es troben els polítics independentistes espiats "per ser reconeguts com a víctimes". "El Govern espanyol i alguns partits de l'oposició asseguren que l'espionatge és legal perquè hi ha ordres judicials, però nosaltres no les hem vist; [...] m'agradaria saber quin jutge ha decidit espiar eurodiputats amb immunitat plena", ha afegit.

Durant la seva intervenció, Riba ha reiterat que la comissió del Parlament Europeu ha d'organitzar una missió a l'Estat, tant per la magnitud del Catalangate com perquè els polítics espiats desconeixen la informació que els han extret.

Per part de Junts, al comitè han intervingut els eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín, també molt crítics amb el Govern espanyol. Puigdemont ha explicat que va ser espiat quan preparava la defensa amb els seus advocats davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la qüestió d'immunitat, el que considera "una intromissió d'extrema gravetat". A més, apunta que l'objectiu de l'espionatge a la seva persona respon "estrictament a la intel·ligència". "Tot plegat consisteix a recollir informació per si algun dia aquesta pot ser útil o rellevant, però no està vinculada a cap cas criminal", ha indicat.

Comín, per la seva banda, ha insistit que cap més govern tret de l'espanyol podia tenir interès a espiar polítics independentistes i ha lamentat que, per ara, la informació obtinguda a través de l'espionatge sigui classificada de forma perpètua perquè així ho indica la llei espanyola, que no s'ha modificat des de l'època franquista.

Rèpliques dels partits espanyols

En la sessió del comitè Pegasus també han intervingut eurodiputats del PP, el PSOE i Cs, els quals s'han mostrat molt crítics amb les paraules dels polítics catalans. Per part dels populars, Ignacio Zoido ha acusat els independentistes de voler "fer-se les víctimes" amb el Catalangate com a resposta a la pèrdua de suport al moviment i a la incapacitat de Junts i ERC de formar un Govern estable. Del PSOE ha parlat l'eurodiputat Ibán García del Blanco, qui ha remarcat que a l'Estat "no es persegueixen idees, sinó delictes", mentre que per part de Cs, Jordi Cañas ha posat en dubte que hagi estat el govern espanyol el que hagi decidit espiar els polítics independentistes.