"Estàs a favor d'abolir la Monarquia com a forma d'Estat i instaurar una República? En cas afirmatiu, estàs a favor de l'obertura de processos constituents per decidir quin tipus de República?". Aquestes són les preguntes que els estudiants del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) tenen la possibilitat de respondre a les urnes. També els de diverses facultats de la Universitat de Barcelona (UB), o els estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya aquest dimecres i els de la Universitat Autònoma de Barcelona després del nadal, segons ha pogut saber Públic. Ja són un total de 33 institucions acadèmiques de tot l’Estat que s’han sumat a la proposta, impulsada des del moviment estudiantil de la Universitat Autònoma de Madrid; noves generacions que reclamen el seu dret a tenir veu en un debat obert, lligat i tancat ara fa quaranta anys.

“La gent que va votar la constitució té mínim uns 61 anys. Nosaltres també volem decidir”, explica la Laura Largo, estudiant del grau d’Economia, Filosofia i Política de 18 anys. Com ella, una seixantena d’estudiants catalans s’han organitzat en la plataforma Fora el Borbó, un clam molt proper al que el republicà Joan Tardà va proferir en un acte contra la Constitució l’any 2008 i que en aquell moment va portar a més d’un a posar-se les mans al cap. En la iconografia de la plataforma, corones cremant, com les fotografies del rei que simpatitzants de l’Esquerra Independentista van encendre l’11 de setembre de 2016 i que van provocar una investigació de l’Audiència Nacional. "Ja no estem en el mateix context polític", explica Largo, qui només porta dos mesos a la universitat i ja està implicada en aquest moviment.

Tan sols una setmana després de les sonades manifestacions estudiantils per una baixada de les taxes universitàries, les facultats catalanes tornen a estar en moviment en sincronia amb la Universitat Carlos III i la Universitat de Vigo, que també voten aquest dimarts. "Volem superar la participació de les eleccions al Rector”, uns 1.800 estudiants en el cas d’aquest campus de la UPF, que en té un total de 8.500, la meitat dels 15.000 estudiants d’aquesta universitat segons fonts de la institució. A les 14.30 h ja havien votat 1.400 persones a Ciutadella, 1.435 al campus de Diagonal de la UB i 1.000 persones al campus del Raval de la UB. A les 21.00 h, la plataforma farà una roda de premsa per anunciar els resultats finals.

Però no només poden participar-hi estudiants, també els treballadors i treballadores . N’és exemple el primer tinent d’alcalde de l’Ajunatment de Barcelona, Gerardo Pisarello, qui ha participat com a professor de la Facultat de Dret de la UB:

Un dels portaveus de la plataforma, Pablo Acedo, explica que l’objectiu d’aquest referèndum és referenciar la comunitat universitària i els joves com a part legítima del debat: "Volem recuperar l’esperit que ha tingut la joventut al capdavant dels canvis socials", explica. De moment, aquest moviment és simbòlic i no té conseqüències materials, però per a Acedo ha de servir de palanca per generar posicionaments en altres àmbits, com ja ho va fer el Parlament de Catalunya o l’Ajuntament de Barcelona, que van reprovar la monarquia en plenari.

Després de les votacions, els estudiants valoraran si portar els resultats als òrgans de representació oficials, com són els claustres. Des del govern universitari, de moment, asseguren que només han limitat l’acció institucional a habilitar la infraestructura per dur a terme la votació, però sense lligar-hi cap compromís polític.

Un referèndum sense consens entre estudiants catalans

Però les universitats no són fets aïllats de la societat. I això val tant per debatre sobre les qüestions polítiques vives al seu entorn com per confrontar-se amb els conflictes que distancien els blocs. Des de la plataforma Fora el Borbó asseguren ser un moviment que no està lligat als partits polítics: “Volem mantenir l’autonomia del moviment estudiantil i evitar quedar diluïts”, explica Acedo. Dels estudiants que guarden les urnes darrere la taula de votació, només ell forma part de les organitzacions polítiques que existeixen a la universitat. Tots ells, asseguren haver-se compromès amb la plataforma perquè se senten exclosos d’un debat que els interpel·la directament com a generació: “S’ha obert una esquerda per canviar el règim del 78 i per obrir processos constituents respecte qüestions econòmiques, sobre el deute, sobre com posar fi a la precarietat laboral...”, diu l’estudiant.

Però no tothom s’ha mostrat a favor del referèndum. Dins el mateix moviment estudiantil hi ha veus que crítiques amb l’organització d’una votació que consideren que posa en qüestió la validesa de l’1 d’octubre, segons ha pogut saber aquest diari. És el cas d’aquesta facultat, la de Ciutadella de la UPF, on l’òrgan de representació institucional dels estudiants s’ha desvinculat de l’organització de la votació perquè consideren que “el rebuig a la monarquia ja va quedar clar durant l’1-O”, expliquen. Del Parlament als moviments socials, les diferències entre blocs polítics també es repeteixen.