Les reserves d'aigua als embassaments de les conques internes han reculat aquest juliol a causa de les poques precipitacions, després de quatre mesos de remuntada gràcies a una primavera plujosa. Segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) de l'últim dia de mes, els nou pantans encaren l'agost al 33,9% de la seva capacitat, amb 235,90 hm3 d'aigua, quan a finals de juny s'apropaven al 40% (37,1%).

L'escassa pluja del mes de juliol a Catalunya enmig de la situació de sequera ha frenat la inèrcia positiva que portaven embassaments com la Baells, que torna a caure per sota del 50%, la Llosa del Cavall o Foix, del 67% al 60%. Sau està al 26% quan havia remuntat fins al 43%, tot i que part de la davallada es deu a la transferència cap al pantà veí de Susqueda, l'únic que ha guanyat reserves l'últim mes: del 35,4% al 41%.

Tot i aquest lleuger retrocés que ja es va començar a evidenciar a mitjans de mes, el nivell de reserves amb què els pantans de les conques internes catalanes encaren el que resta d'estiu i la tardor és superior al que presentava fa un any. En concret, el 31 de juliol del 2023 el nivell dels embassaments era del 27,5%, més de sis punts per sota del nivell actual.

Pel que fa als cinc pantans del sistema Ter-Llobregat, que abasteix aigua a 202 municipis catalans inclosa Barcelona i la seva àrea metropolitana, i part de les comarques gironines, estan al 35,97% de la seva capacitat, amb 220 hm3 d'aigua acumulada en conjunt. Amb relació a fa un mes, quan vorejaven el 40% de la seva capacitat amb un 39,3% de les reserves, la caiguda és d'una mica més de tres punts.

Un juliol sec o molt sec

El factor principal en la frenada ha estat un mes de juliol molt poc plujós. Si bé la distribució de la precipitació ha estat irregular, aquest mest ha estat "sec o molt sec", sobretot prelitoral Nord, a l'altiplà Central i punts de la plana de Lleida. Només ha estat plujós a la serra de l'Albera, al vessant sud del Pirineu més occidental i punts de la depressió Central, segons el Servei Meteorològic de Catalunya.

El més va començar amb el pas d'un sistema frontal que va regar gran part del país, però les quantitats més importants van caure al sud i a Ponent. Entre els dies 5 i 7 es va viure l'episodi de precipitació més destacat, amb fortes tempestes i acumulacions abundants al vessant sud del Pirineu, amb registres per sobre dels 60 mm. Però des d'aleshores la pluja pràcticament no ha fet acte de presència. S'hi sumen les altes temperatures de la segona meitat, el final del desgel i l'augment del consum d'aigua propi de l'època.