El professor Joan Martínez-Alier acaba de publicar Demà serà un altre dia (Icària), un llibre de memòries. Però són unes de ben particulars, perquè no segueixen un ordre cronològic i no tenen tampoc un format únic, sinó que en elles s’intercalen entrevistes i fragments de conferències. "Trobo més interessant el final de la meva vida que el començament, els anys difícils del franquisme i de la resistència al franquisme", explica a Públic. I per què és millor el final? "Per dues raons", respon, "la política catalana contra el règim espanyol del 1978 és molt engrescadora des del 2012, el referèndum del Primer d’Octubre del 2017 em va sembla fantàstic, i la segona raó és l’èxit de la meva recerca d’Economia Ecològica des del 1970 i d’Ecologia Política des del 1980, l’Atlas de Justícia Ambiental, els diners i premis que em donen darrerament". I demana expressament que citem "el màster que fem a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) d’Ecologia Política: Decreixement i Justícia Ambiental", que és, assegura, "gairebé únic al món".

Les gairebé 400 pàgines de Demà serà un altre dia donen, efectivament, per a molt. Intentem anar al gra. A l’ecologisme, un dels eixos més coneguts al voltant del qual ha girat la vida del seu autor. "La biografia parla especialment dels meus intents de ficar a l’ensenyament universitari l’Economia Ecològica i l’Ecologia Política des del 1980 a diversos llocs del món, i del treball a la universitat i amb moviments ecologistes, sovint a l’Amèrica Llatina però també a altres països", assegura Martínez-Alier, qui reconeix que "a Espanya l’ecologisme no ha estat gaire fort" per la seva implantació tardana, ja que "va començar gairebé als anys setanta".

Es fa inevitable preguntar-li per l’impuls que ha agafat el moviment ecologista, amb moviments com Fridays for Future o Extinction Rebellion. "El moviment ecologista més fort és al sud, no al nord com els que dieu", corregeix d’immediat. Es tracta de "moviments populars, també ecofeministes i de defensa de poblacions indígenes" que lluiten "contra l’extractivisme". Martínez-Alier esmenta, entre d'altres, "el grup d’Acción Ecològica de l’Equador i Censat a Colòmbia", així com autores com "Maristella Svampa, Gabriela Merlinsky i Lucrecia Wagner". "Però les vagues de nenes i nens d’escola de Fridays for Future i el d’Extiction Rebellion també em semblen molt bé", afegeix. Al llibre, continua, "explico com el canvi climàtic per l’augment de concentració de CO2 per la combustió de carbó es coneix des de fa 130 anys, a les escoles fa quatre dies que els hi expliquen". En general, Demà serà un altre dia "parla molt dels silencis científics, polítics, socials que hi ha hagut". El seu autor el resumeix com "un llibre de sociologia de les emergències".

De crítiques i silencis

A Demà serà un altre dia Martínez-Alier dedica un capítol sencer al projecte editorial de Ruedo Ibérico, amb el qual va col·laborar durant anys. "Un altre silenci", lamenta, "gairebé ningú sap què va ser Ruedo ibérico". L’autor recull, així, "l’oposició a l’autoamnisitia franquista del 1977 que vam fer a les pàgines de Cuadernos de Ruedo ibérico" on "demanàvem des del 1974 el que ara se’n diu Justícia Transicional, però sense èxit". D’aquella època també es reflecteixen les nombroses crítiques al PSUC.

Més recentment, i ja fora del llibre, Martínez-Alier va qualificar polèmicamente Podemos "d'europeronisme". Hi veu una continuïtat? "L’europeronisme anava per Errejon, no sé si has llegit el seu llibre amb Chantal Mouffe... En canvi Pablo Iglesias és més post-partit comunista", contesta. I pel que fa a les crítiques al PSUC, "a Solé Tura i a Santiago Carrilo", però també "al PSOE i la Convergència i Unió de Jordi Pujol i Roca Junyent és perquè tots van ser favorables a l’autoamnistia franquista de 1977". "Pensa quina monstruositat política, els franquistes es van autoamnistiar de 40 anys de crims, amb l’acord de l’oposició parlamentaria", opina l’economista, que recorda com "també van prohibir el dret d’autodeterminació a la Constitució espanyola de 1978". "Al llibre parlo de les posicions molt diferents que tenia Ruedo Ibérico", insisteix, "i també el diputat basc, amic meu, Francisco Letamendia, aquells anys".

"Crec que el llibre és interessant perquè explica algunes coses de la història política catalana i espanyola, i moltes més coses del naixement i creixement mundial de l’economia ecològica i ecologia política, que molta gent ignora encara", reflexiona. Després de tots aquests anys, Martínez-Alier es considera "molt content de veure el creixement internacional de l’ecologisme". "Professionalment i científicament mai no m’ha anat tant bé com ara, espero que duri uns anys més", confessa al subratllar que "els ecologistes hem patit molta solitud, però teníem raó".

I una darrera pregunta: al principi (o les acaballes, segons com es miri) del llibre, Martínez-Alier es defineix com a –preneu aire– "anarquista-narodnik-ecologista-independentista-descolonialista". Què volia dir amb això? "Anarquista vol dir creure amb raó que la desigualtat social ve de l’ànsia de poder, narodnik vol dir favorable a les revolucions agràries", tot i que, "podria haver dit ‘zapatista’, favorable al eslògan ‘Terra i Llibertat’ que ve de la Rússia del 1870". Quant a descolonialista, "és el mateix que antiracista: he viscut directament les lluites d’Amèrica llatina contra la colonialitat i l’imperialisme, i conec bé la història de Gandhi, Ambedkar, a l’Índia". Finalment "soc a més independentista català, republicà, és molt freqüent aquí, i ecologista des de fa 50 anys". Més uns quants altres, tots ells recollits a Demà serà un altre dia.