Els desnonaments exprés no afectaran els pisos dels fons voltor

Desnonaments exprés per agilitzar la fi de les ocupacions d'habitatges i seguretat jurídica per als propietaris afectats. Aquest és el doble objectiu de la proposició de llei promoguda pel PDeCAT que la Comissió de Justícia del Congrés aprovarà aquest dimarts per remetre-la al Senat. Curiosament, el grup català tirarà endavant la iniciativa amb el suport de PP, PSOE i Ciutadans, els seus eterns opositors en la batalla independentista. El PNB també està a favor d'aquesta mesura que, però, ha estat rebutjada per ERC i Unidos Podemos.

Es tracta d'una modificació de la Llei d'Enjudiciament Civil "en relació a l'ocupació il·legal d'immobles" pensada perquè els propietaris d'habitatges ocupats puguin demanar "la immediata recuperació de la plena possessió de l'immoble o part d'ell sempre que se n'hagin vist privats sense el seu consentiment ". Els beneficiaris d'aquest canvi són únicament persones físiques propietàries de cases, entitats sense ànim de lucre i entitats públiques amb parc propi d'habitatges destinat a fins socials. La Generalitat de Catalunya, per exemple, té 322 immobles socials en aquesta situació.

Hi ha "màfies" que localitzen pisos buits i els ofereixen a persones en situació d'emergència social per fins a 1.000 euros al mes

La diputada del PDeCAT Lourdes Ciuró deixa clar que les entitats financeres i els fons voltors propietaris de béns immobles buits que hagin estat ocupats queden exclosos d'aquesta modificació. "L'objectiu de la proposta és protegir la propietat privada de les ocupacions il·legals i evitar que es faci negoci amb l'habitatge", relata a Público.

Ciuró es refereix a certes "màfies" que localitzen pisos buits i, coneixent la lentitud dels tràmits dels desnonaments, els ofereixen a persones en situació d'emergència social per 600 i fins i tot per 1.000 euros al mes. El PDeCAT adverteix que actualment "els propietaris poden trigar fins a dos anys a recuperar les seves cases", per la qual cosa la modificació de la llei que planteja el grup independentista preveu un desnonament exprés per resoldre la situació en pocs dies.

En primer lloc, es remet als ocupants un avís exigint-los que demostrin que la casa és seva. Si no ho fan, un tribunal ordena el lliurament immediat de l'habitatge mitjançant una interlocutòria contra la qual no es pot interposar cap recurs. Si el denunciat no respon al requeriment en cinc dies, es dictarà sentència immediatament, l'execució de la qual, a més, es pot portar a terme sense que transcorri el termini de 20 dies previst a la Llei d'enjudiciament civil.

La proposta del PDeCAT no va ser ben rebuda al Ple del Congrés per Unidos Podemos, En comú Podem, A Marea i ERC, per als quals aquesta modificació desprotegeix les famílies en risc d'exclusió social, perquè podran ser desnonades en uns dies sense que s'actuï veritablement contra les màfies. De fet, durant el debat el PSOE va afirmar que qui ha de lluitar contra elles és la Policia, i no va donar suport a la iniciativa al Ple. Finalment, però, va donar el seu vistiplau a la proposta després d'incloure-hi diverses esmenes.

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) també ha mostrat el seu rebuig a aquest àgil mecanisme de desnonament per la via civil que planteja el PDeCAT: "Just quan les famílies tenen més dificultat per fer front al pagament del lloguer, alguns partits del Congrés decideixen legislar perquè desnonar sigui més senzill ", ha denunciat en un tuit.

El PDeCAT, no obstant, insisteix que la llei contempla la comunicació dels desallotjaments als serveis socials. "Si els afectats són famílies o persones en situació de vulnerabilitat podran ser ateses per l'administració pública", però no d'ofici, sinó quan hagin donat el seu consentiment, especifica Ciuró. Aquesta explicació no convenç l'esquerra, que adverteix que la proposició de llei no estableix mesures concretes per a aquests casos.

De fet, En Marea, confluència gallega d'Unidos Podemos que també va votar en contra de la proposta del PDeCAT, ha plantejat recentment una altra solució al problema de l'habitatge: modificar la Llei d'Hisendes Locals per permetre als ajuntaments aplicar recàrrecs d'entre el 50 % i el 75% de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) als pisos que estiguin buits de manera continuada, segons informa Europa Press.

Per a això, ha registrat al Congrés una proposició de llei amb la qual busca definir què es considera un habitatge buit i així permetre el recàrrec en l'IBI que ja preveu la llei, però que no es pot aplicar per manca d'un reglament posterior. La formació gallega precisa en la seva iniciativa que s'entendrà que un pis és buit quan, tenint condicions per ser utilitzat, es manté desocupat durant un període superior a un any o a 22 mesos, alterns o continus, al llarg de dos anys.