Definitivament, aquest estiu ha estat el del retorn del turisme de masses a Catalunya i a Barcelona. Les dades constaten que la davallada de visitants provocada per les restriccions pandèmiques ja ha quedat enrere. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), durant el juliol Catalunya va rebre 2,47 milions de turistes, una dada superior al mateix mes del 2019. La recuperació dels visitants ha arribat a tots els sectors, també el dels creuers, un dels més qüestionats a Barcelona pel seu impacte ambiental i els perjudicis que genera sobretot als veïns de Ciutat Vella. En concret, el mes passat van passar per la ciutat 347.969 creueristes, gairebé els mateixos que els registrats els juliols del 2019 (358.760) i 2018 (351.600), els dos únics en què el còmput anual va superar la xifra dels 3 milions.

La recuperació dels creueristes s'ha produït amb molta força durant l'estiu -les dades de maig i juny encara eren notablement inferiors a les del 2019- i arriba en un dels moments en què el sector està més sota els focus de la ciutat, amb propostes de regulació per limitar-lo per part de l'Ajuntament i una taula de treball entre administracions per abordar la qüestió. De moment, però, sense acords significatius.

Paral·lelament, tot i la promesa d'haver adoptat mesures per adaptar-se a l'emergència climàtica, la realitat és que els grans vaixells de passatgers que passen per la capital catalana segueixen sent molt contaminants, com ha tornat a demostrar un estudi presentat aquesta mateixa setmana per l'associació mediambiental alemanya Nabu.

L'informe, que analitza 19 companyies navilieres, conclou que aquestes fan promeses i anuncis de compromisos climàtics, però a l'hora de la veritat fan molt poc per millorar la situació: "els resultats mostren una vegada més que la protecció del medi ambient i el clima continuen sent objectius llunyans per a les companyies de creuers. El fuel pesat encara és el combustible triat per la gran majoria de la flota existent".

Tres de les companyies que obtenen pitjor puntuació mediambiental -una classificació que s'obté a partir de les mesures que han implementat- són MSC, Costa Cruceros i Royal Caribbean, que justament són de les que més pes tenen al Port de Barcelona. Segons subratlla l'organització ecologista, però, pràcticament no han donat passos per reduir les seves emissions, un fet que contribueix a mantenir l'elevadíssima contaminació de la infraestructura catalana, que segons un estudi del 2019 era el port més contaminant d'Europa.

Arran de la publicació de l'estudi, el tinent d'alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, va reconèixer que "tenim un problema amb els creuers. Més enllà del model turístic que promouen, continua sent una activitat enormement contaminant. Les companyies que operen a Barcelona, entre les pitjors". De moment, però, l'activitat no té pinta d'aturar-se a la ciutat i, de fet, l'any passat el Port va donar una nova concessió a MSC per construir-hi una nova terminal de creuers, que començarà a operar el 2024, mentre que Royal Caribbean també podrà construir una nova terminal per a la seva activitat.

També ha reaccionat Ecologistes en Acció, en el seu cas amb propostes concretes perquè realment hi hagi una reducció de la contaminació generada pel sector. A través d'un comunicat d'aquesta setmana, l'ONG ha reclamat "la prohibició immediata de l'ús de combustibles pesats, que s'aturi la construcció de noves terminals de creuers i un pla ambiciós de decreixement del sector". L'objectiu final, però, seria avançar cap a "l'eliminació a curt termini d'aquesta indústria creurística per ésser incompatible amb els objectius climàtics, la protecció prioritària de la salut de la població, la necessària reducció del consum energètic i la transició urgent a un turisme sostenible i socialment just".

Colau aposta per un decreixement

El passat 18 de juliol va celebrar-se la primera reunió de la taula d'estudi sobre la regulació dels creuers a Barcelona, en què participen el Consistori, la Generalitat, el Govern espanyol i el Port. L'organisme, creat fonamentalment a petició de l'Ajuntament, està ara mateix molt lluny d'arribar a acords significatius i les posicions són força divergents, especialment entre Barcelona en Comú -que aposta pel decreixement del nombre de vaixells i dels visitants- i Junts, que presideix el Port a través de Damià Calvet.

En aquesta primera trobada, l'alcaldessa, Ada Colau, va proposar rebaixar a la meitat els creueristes que visiten Barcelona en temporada alta, que s'allarga en els sis mesos compresos entre maig i octubre, quan els turistes en vaixell oscil·len entre els 355.000 i els 400.000 mensuals -segons les dades del Port de 2019. Paral·lelament, Colau també defensa que la mitjana diària de creueristes no superi els 10.000 -una xifra que se sobrepassa la major part de les jornades de la temporada alta- i que com a màxim hi pugui haver a la ciutat tres creuers al dia, una mesura que ja s'ha implementat a Palma.

Per a la també líder de Barcelona en Comú la primera prioritat seria reduir els creuers de trànsit -els que no tenen la ciutat com a punt de sortida o arribada i només s'hi estan unes poques hores- ja que generen "poc retorn econòmic" i, en canvi, contribueixen a la congestió de Ciutat Vella. La intenció de Colau és que l'espai tingui propostes concretes damunt la taula per començar-les a implementar el maig de l'any vinent, just quan arrenqui la propera temporada alta dels creuers.

El Port de Barcelona, però, no comparteix les posicions dels Comuns. El seu president, Damià Calvet, defensa que els creuers donen un "benefici indiscutible" a Barcelona i que la línia de treball de l'ens passa per limitar el nombre de terminals d'aquest tipus de vaixells i per ubicar-les més lluny del centre de la ciutat, en la línia d'un acord de 2018 entre les quatre administracions ara presents a la taula. De fet, n'hi haurà set, quan fa pocs anys la intenció és que s'arribés a les 13 terminals.

Calvet també parla d'una aposta per l'electrificació i la reducció d'emissions, un fet que estudis com el presentat aquesta setmana per l'ONG Nabu posen en dubte que realment s'estigui produint. Per la seva part, el Govern treballa en un impost progressiu per regular les emissions dels creuers, una mesura valorada per l’Ajuntament tot i que complementària amb la regulació.

"Problema tot l'any"

Molt abans que Barcelona en Comú comencés a reclamar i a pressionar per avançar cap a una limitació dels creuers, moviments socials i ecologistes de la ciutat ja denunciaven aquest tipus de turisme pels seus impactes negatius. L'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) advoca directament per la desaparició progressiva dels creuers. Segons destacava a aquest diari Daniel Pardo, un dels seus portaveus, el principal problema que generen és l'ecològic, per la contaminació de l’aire i de les aigües que provoca el trànsit d’aquest tipus de vaixells.

Tot i això, l'ABDT subratlla que el seu impacte negatiu va molt més enllà i es tradueix en una massificació de l’espai urbà, especialment a l’entorn del port i al districte de Ciutat Vella, en problemes de mobilitat i també en la reconversió dels negocis en aquesta àrea, on es perd el comerç de proximitat per donar pas a establiments orientats només al turisme. "És un problema de tot l’any, tot i que a l’estiu es torna més intens", afirma Pardo, qui tambté destaca les "condicions laborals lamentables" dels treballadors del sector, ja que no es regeix per una legislació laboral específica. "La regulació és més laxa, són com zones franques", assenyala.

De moment, l'única realitat és que l'activitat ja funciona com abans de la pandèmia, sense que s'hagin implementat encara mesures que en limitin els diversos impactes que l'han posat en el focus de denúncia de moviments socials, ecologistes i d'algunes administracions.