Els creuers vacacionals s'han convertit en un gran problema ambiental per a Europa i les seves ciutats de costa. Els vaixells arriben a port, descarreguen milers de persones que inunden els carrers i deixen en l'aire tones de contaminants que enterboleixen l'ambient i perjudiquen la salut de les persones. A Amsterdam, el Govern local s'ha vist obligat a prohibir l'entrada d'aquests gegantescos vaixells turístics per rebaixar els índexs de contaminació i, de pas, limitar l'entrada de turistes en una urbs cada vegada més tensionada.

No obstant això, la major part de les ciutats europees es resisteix a prendre mesures. Aquestes embarcacions, malgrat ser inferiors en número al de les flotes de cotxes que circulen per les urbs, tenen més impactes en l'atmosfera en determinats contaminants com l'òxid de sofre (SOx), els límits legals del qual a Europa són menys restrictius que els dels automòbils.

Segons una publicació recent de la Federació Europea de Transport i Medi Ambient (Transport&Environment), en una ciutat com Barcelona –la ciutat que més creuers rep de tota Europa i la més contaminada– van atracar el 2022 un total de 106 vaixells turístics que van emetre 18.277 quilograms de SO2. Els 531.749 cotxes de la capital catalana van emetre aquest any 6.481 quilograms de SO2. Aquesta tendència es repeteix en totes les ciutats costaneres d'Europa, com Roma, Palma, Hamburg, Southampton o Marsella.

Els índexs de contaminació, a més, semblen haver repuntat en l'últim any fins a recuperar les dades que es registraven abans de l'arribada de la Covid-19, que va frenar la mobilitat turística a Europa. Constance Dijkstra, portaveu de transport marítim de Transport&Environment, denúncia que "els punts d'accés turístic dels ports de Barcelona o Atenes s'estan asfixiant de nou per la contaminació de l'aire generada pels creuers". L'activista reclama mesures per restringir i limitar el trànsit, i millorar la qualitat de l'aire de les ciutats.

De mitjana, el nombre de creuers que van atracar en els ports d'Europa van pujar en l'últim any, en comparació amb 2019, entre un 23% i un 24%. Això, segons l'anàlisi realitzada per l'organització europea, va suposar un augment del 9% de les emissions de SOx; del 18% de les emissions d'òxids de nitrogen; i del 25% de les emissions de partícules fines PM2,5. Tots ells, gasos tòxics amb incidència en la mortalitat de les capes de població més vulnerables, segons l'OMS.

"El combustible que utilitzen aquests vaixells, el heavy fuel oil, és el residu final que queda quan es destil·la el petroli, és a dir, és d'allò més contaminant i brut que existeix, a més de ser molt barat", explica a Públic Dídac Navarro, membre d'Ecologistes en Acció i de la campanya internacional Stop Cruise, que demana una regulació estricta del sector per a limitar els seus impactes.

En els últims anys, les queixes dels grups ecologistes i la pressió dels parlaments ha impulsat algunes regulacions i ha mogut les pròpies companyies a transitar cap a un model que, aparentment, és més sostenible, de tal forma que els creuers comencin a comptar amb motors de gas natural liquat (GNL). El problema, apunta Navarro, és que aquest canvi contribueix a millorar les emissions de gasos perjudicials per a la salut humana a costa d'incentivar la crema de GNL, que emet metà i contribueix fins a 80 vegades més que el CO₂ a accelerar l'escalfament del planeta.

"Canviar de petroli a gas és com canviar fumar per alcohol. Pot ajudar la indústria de creuers a reduir la contaminació de l'aire, però és terrible des d'una perspectiva climàtica", argumenta Dijkstra.

Ciutats tensionades

Navarro també posa el focus en els impactes socials derivats del model turístic dels macrocreuers. "D'una banda estan els ports base, que vol dir que els vaixells inicien o acaben en aquesta ciutat el trajecte. Però, el problema principal són els viatges d'escala, és a dir, aquells en els quals els vaixells paren i descarreguen a milers de persones que transiten la ciutat durant quatre o cinc hores. Això és el que realment generen un col·lapse a la ciutat", sosté l'expert d'Ecologistes en Acció.

Aquest model de turisme, critica, reporta pocs beneficis per al teixit econòmic i social de les ciutats. "Els comerços es transformen, els barris queden sense serveis perquè els negocis rendibles són els bars de paelles i sangria o les botigues de souvenirs. A Barcelona és una cosa que es pot veure perfectament a Ciutat Vella i en la zona de la Sagrada Família. Es transformen els comerços i serveis que cobrien les necessitats dels veïns per a satisfer els capritxos de la gent que baixa del creuer i passa unes hores a la ciutat", indica.

Els beneficis d'impulsar restriccions

El cas d'Amsterdam, que ha prohibit l'atracada dels grans creuers en el port central de la ciutat, no és aïllat. En 2021, Venècia va prendre una mesura similar després que la UNESCO amenacés amb incloure a la localitat italiana dins del llistat d'urbs en perill.

Les dades de Transport and Environment mostren que, des que es va prohibir l'entrada de creuers a Vencecia, els índexs de contaminació van baixar dràsticament i la presència d'òxid de sofre va caure un 80% respecte a 2021, passant de ser el port més contaminat d'Europa a situar-se en el lloc 41 de la taula.

Des d'Ecologistes en Acció i la campanya Stop Cruise creuen que la solució no passa per transitar cap a combustibles més sostenibles, com la introducció dels vaixells d'hidrogen, sinó apostar per prohibicions i restriccions que portin al sector a decréixer, ja que "és un mitjà de transport innecessari i extremadament contaminant".