Dret a l'habitatgeEls col·lectius en defensa del dret a l'habitatge critiquen el nou decret del Govern de Sánchez per "insuficient"

El consell de ministres ha aprovat aquest divendres un nou decret de l'habitatge que suposa una millora respecte el que fa unes setmanes va tombar el Congrés dels Diputats, però queda lluny de satisfer les demandes dels col·lectius en defensa del dret a l'habitatge. Amb tot, la normativa té més opcions de tirar endavant en aquesta ocasió, ja que Unidos Podemos i altres grups polítics, com el PDeCAT, estarien disposats a donar-li suport a la cambra baixa. Entre d'altres novetats sobre l'actual regulació, el decret estableix que els contractes de lloguer passen a tenir una durada mínima de cinc anys, en comptes dels tres d'ara, així com la prohibició d'apujar el preu de l'arrendament per damunt de l'IPC mentre duri el contracte.

A més a més, es limita a dues mensualitats la garantia màxima que pot exigir el propietari. En canvi, no contempla la possibilitat de limitar per llei el preu del lloguer. Únicament estableix mesures que busquen frenar els increments abusius de renda, com la creació d'un índex de referència de preus -que ja existeix a Catalunya- o una rebaixa del 80% en l'impost de béns immobles (IBI) per als propietaris que el lloguin a un preu per sota de l'índex.

La PAH, en paraules de Lucía Delgado, la seva portaveu, considera el decret un "avenç per garantir el dret a l'habitatge", però existeix altres mesures més ambicioses com la dació en pagament retroactiva, l'ampliació de la catalana Llei 24/2015 a tot l'Estat, una moratòria real de desnonaments i regular els preus del lloguer. En línies similars s'ha pronunciat el Sindicat de Llogaters en un comunicat. L'organització considera que les millores són resultat de la "pressió ciutadana", però alhora recalca que la normativa "segueix sent molt insuficient" i fa "enormes concessions als fons voltors".

Entre les millores destaca que es prohibeixin els desnonaments amb data oberta, però lamenta que no es garanteixi el reallotjament una vegada s'hagi executat un desnonament, "incomplint les resolucions del Comitè DESC de Nacions Unides i del Tribunal de Drets Humans". El sindicat reclama la mobilització de pisos buits en mans de la banca i el fons voltor, una mesura ja incorporada a la Llei catalana 24/2015, que recentment ha tornat a ser valida després de la retirada del recurs al Tribunal Constitucional que va presentar-hi el Govern espanyol durant la presidència de Rajoy.

El Sindicat també lamenta que el decret "segueix permetent les expulsions unilaterals i arbitràries al final del contracte del lloguer", perquè "no incorpora allò que és comú en altres països, i és que el contracte de lloguer es renovi automàticament a no ser que hi hagi necessitat familiar per part de la propietat, o força de causa major". També denuncia que es mantinguin els "privilegis fiscals dels fons voltor, que a través de les SOCIMI poden destinar milers d’habitatges al lloguer sense pagar impost de societats i gaudint d’importants deduccions".

Les crítiques també han arribat des de càrrecs públics. Una de les més contundents l'ha pronunciat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha acusat el Govern de Sánchez de "cedir" a les pressions dels fons immobiliaris i dels "sectors especulatius", i de renunciar així a regular "les pujades abusives" del preu del lloguer. Ha lamentat que l'Executiu no hagi tingut "la valentia suficient" per enfrontar-se als interessos especulatius, pel que ha demanat als ciutadans que tinguin això "molt en compte" i siguin "molt responsables" amb el seu vot en les properes convocatòries electorals del 28 d'abril i del 26 de maig. Colau ha situat la regulació dels preus del lloguer com a "prioritat" de les administracions de les grans ciutats, com el cas de Barcelona.