Els col·lectius antiracistes denuncien el tancament de la causa de les temporeres de Huelva

L'arxivament de la denúncia de les temporeres de Huelva ha tret als carrers col·lectius antiracistes a diverses ciutats de l'Estat per denunciar el curt camí que ha tingut la causa. A Barcelona, prop de 200 persones han respost a la crida de l'Assemblea Antiracista davant l'antiga escola Massana, on des del maig passat s'hi tanquen persones refugiades i migrades per protestar contra el racisme institucional i social. Res a veure amb els milers de persones que ocupaven la plaça Sant Jaume quan es va conèixer la sentència de 'La Manada': s'hi apleguen perfils majoritàriament activistes, molts d’ells lligats al moviment antiracista i al feminista de la ciutat, amb presència d’assemblearistes de barri, manters sindicalistes o històriques de Ca la Dona. Una petita pancarta presideix el terra de la plaça de la Gardunya, al barri del Raval: "Patriarcat i capital, aliança colonial". Una altra de més gran és sostinguda per alguns dels concentrats: "Papers per a tots i totes", aquest últim mot escrit en lila.

La concentració no ha començat amb el xivarri que caracteritzen les mobilitzacions socials. Silencis llargs i fins i tot incòmodes, trencats legítimament per algunes de les activistes de l’Assemblea Antiracista: "Hermana mora, yo sí te creo”, "Pásame la gasolina para la ley de extranjería", "Alerta que camina, la lucha migrante por una vida digna", es coreja. Denuncien que el jutjat de primera instància i instrucció 3 de Palma del Codado (Huelva) hagi arxivat la investigació per presumpte assetjament i abús sexual per part d’un empresari de la maduixa contra quatre temporeres marroquines, una d’elles embarassada.

El jutge entén que "no apareix correctament justificada la perpetració del delicte", un delicte que les denunciants van testificar que es produïa de manera habitual. L’arxiu respon a la petició de l’advocat de l’empresari, qui va argumentar que tot es tractava d’una "maniobra" per evitar el retorn de les treballadores al Marroc un cop acabada la feina. En una entrevista al diari El País, les temporeres explicaven que en cap cas era la seva intenció quedar-se a l’Estat espanyol, ja que al Marroc hi resideix la família i els fills petits.

“Aquesta concentració ha estat una mica diferent d'altres que hem celebrat. Els silencis incòmodes del principi són els mateixos silencis incòmodes que es generen davant la violència que patim les persones migrades i racialitzades”. Qui parla amb un micròfon davant els assistents és Ainhoa Nadia Douhaibi, membre de l’Assemblea Antiracista. Douhaibi explica en declaracions a aquest diari que una xarxa de "mores" d’arreu l’Estat estan organitzant-se per respondre des de l’activisme dels espais antiracistes i la seva "xarxa de confiança": “Hi ha hagut poca cobertura mediàtica en relació amb la gravetat dels fets. Inclús hi ha hagut poca explosió social", diu preocupada l’activista. Creu que "és un bon termòmetre" de consciència social envers el racisme i el masclisme veure quantes persones han sortit al carrer per fer suport a les temporeres.

La manifestació s’ha fet coincidir amb el Dia Internacional del Migrant, el 18 de desembre, tan sols quatre dies després que es fes pública la decisió dels tribunals; trista i exemplificadora coincidència. “Aquest és una jornada per la desobediència activa i rebel contra les fronteres dels estats. No només les terrestres, també les administratives, les econòmiques, les sexuals”, denuncia Douhaibi davant els concentrats. “Hem vist com s’ha intentat deslegitimar la denúncia de les dones agredides, titllant-la de maniobra per quedar-se a l’Estat espanyol. Això demostra el racisme de la sentència", afegeix qui coneix de primera mà el que anomena com a "un sistema institucional que genera, empara i reprodueix un sistema de discriminació, violència i impunitat contra persones migrants".

Aquest 2018 tanca amb un fort impuls mediàtic de discursos feministes, amb els seus símbols i les seves efemèrides. La resposta a 'La Manada' n’és un. També ho són les temporeres marroquines: "Quan elles van dir que ja n’hi havia prou, no només van denunciar la precarietat laboral que patien, sinó que van posar entre l’espasa i la paret a un sistema basat en l’explotació de persones migrades. Van posar entre l’espasa i la paret a un sistema que no s’esperava la desobediència d’aquestes dones", reivindica Douhaibi. La seva lluita i l’arxivament de la denúncia per assetjament i abús sexual també guarda en la memòria col·lectiva la violència que reben aquelles dones que també són migrades i racialitzades i que viuen el greuge de quedar fora de tribunals, focus i mobilitzacions massives. "Aquests silencis de l’inici de la concentració, a poc a poc, s’han anat trencant i la gent ha anat parlant. Tan de bo no haguem de patir més violència", ha sentenciat l’activista.