“Avui obrirem l’assemblea amb el missatge de l’ANC del barri, que es volen solidaritzar amb els CDRs per l’onada repressiva que estem vivint”. Parla la moderadora d’un Comité de Defensa de la República (CDR) d’un barri de la zona alta de Barcelona. No hi caben a la sala del casal, són més de 60 persones. La decisió de la Fiscalia de l’Audiència Nacional d’iniciar “investigacions penals de tot tipus” a aquestes assemblees, les declaracions de Mariano Rajoy sobre la voluntat del seu govern de combatre amb “tots els mitjans judicials i policials al seu abast” l’activitat “violenta i intimidatòria” d’aquests comitès i les falses informacions difoses per mitjans de premsa escrita, semblen haver generat un efecte crida de solidaritat entre els veïns.

Els CDR, a les seves reunions, reflexionen sobre la criminalització de la seva activitat, sobre la manera de combatre la desinformació i evitar al mateix temps els cops anunciats de repressió policial i judicial. Públic ha assistit a algunes de les seves assemblees, a les quals ha cobrat especial rellevància el debat sobre els nous objectius de la repressió contra el sobiranisme.

Aquesta setmana toca encaixar les amenaces i les pors. Les vacances han estat intenses amb manifestacions a la Delegació del Govern, l’estació de Sants i talls a la Diagonal. Pensen com poden fer visible amb més força que els CDRs "practiquen el pacifisme". La frustració parla per una veïna: “Jo no sabia que hi havia gent tan preparada al meu barri! Ara ho sé. I tot i així, de debò que no som capaços de construir un relat propi? Som gent que treballem, que ens preocupem per la família. Som veïns i veïnes!”.

Al districte de Sant Martí de Barcelona hi ha quatre CDRs actius dels gairebé quatre-cents nuclis organitzats que existeixen dins i fora de Catalunya. Constatem que a la darrera reunió d'un d'aquests col·lectius hi assisteixen cinquanta cinc persones. Una desena ho fan per primera vegada, una mica més que de costum. Els seus membres es comuniquen entre sí a través d’una xarxa a la qual hi estan adherides més de 1.700 persones del barri. A  twitter tenen més de 4.000 seguidors.

No sembla que l'anunci de la Fiscalia hagi aconseguit acovardir aquests activistes, però el debat sobre la manera de combinar la precaució davant l'onada repressiva amb la voluntat de mantenir molt visibles les seves activitats i d'afavorir el seu propi creixement com organització autònoma és ben viu. Els últims moviments han obligat als CDRs a mantenir una prudència màxima amb els mitjans de comunicació. “Ens hem de cuidar”, expliquen. Per aquest motiu, aquest diari no identifica els noms de cap dels testimonis.

No tenen dirigents ni representants estables. Això complica qualsevol investigació policial. No poden trobar lideratges on no existeixen. Valoren aquesta capacitat d'autoprotegir-se. Entenen que l'Estat intenta impedir la seva activitat, a la qual no renuncien, però al mateix temps afirmen la necessitat de protegir-se de la repressió.

Discuteixen sobre les darreres accions de protesta i mobilitzacions i, en general, valoren positivament, com una bona idea, l'aixecament de barreres de peatge a les autopistes, però no falta qui assenyala que com a CDR no els interessa el clima que es va crear durant la concentració del passat dia 25 davant la delegació del govern espanyol a Barcelona. "Cal deixar clar què és el que fem", diu una de les assistents. "Cal internacionalitzar la nostra activitat", afegeix. Un assitent jove assenyala també la necessitat de denunciar l'extrema violència amb la qual es comporten les unitats antiavalots dels Mossos d'Esquadra.

“Hi ha CDRs que tenen molts identificats. Això fa agafar por a la gent, que no torna a l'assemblea”, diuen al comitè de l’altra banda de la ciutat. Volen fer accions per denunciar la repressió, com el hashtag que s’ha fet córrer per les xarxes els darrers dies: #JoSócCDR. Aquest cop, però, sense autoinculpar-se per evitar qualsevol imprudència. L’onada d’agressivitat contra els CDRs no només es veu als titulars, també se sent als carrers del barri: “Hem d’anar amb compte. Hi ha policia secreta a tot arreu”. És per això que han decidit assignar uns rols de “vetllador/a de grup” que s’encarreguin d’exposar al mínim a l’assemblea durant qualsevol acció i evitar les confrontacions.

Un qualificatiu ha estat present en totes les informacions contra els CDRs: jove. S’ha dit molt que aquests grups independentistes estan formats per persones joves, utilitzant la vessant més estereotipada i despectiva del terme, però el cert és que a les assemblees a les quals ha assistit Públic, la majoria dels assistents eren d’edat adulta i avançada.

A un d’aquests comitès fins i tot això els suposa un problema: “Som tots menopàusics!”, diu una veïna. Respon una de les poques assistents jove: “Sóc la única dels meus amics que vaig venir el primer dia i encara hi sóc. Potser no ens estem adreçant bé a aquest col·lectiu...”. Alguns dels veïns més grans critiquen que a les noves generacions “no els interessa la política”, d’altres consideren aquestes afirmacions ofensives i lloen l’organització juvenil existent fora del CDR. Una activista universitària opina que els joves tenen altres lluites en marxa, com les vagues estudiantils convocades pel proper 25 i 25 d'abril, i que no poden estar a tot arreu. Més d’un lector de les grans capçaleres de l’Estat se’n faria creus.

A un altre comitè, aproven la participació en la pròxima manifestació convocada per ANC, Òmnium i sindicats pel pròxim 15 d'abril, decideixen enviar un missatge de suport a mobilitzacions en altres punts de l'Estat, Madrid, Murcia... També decideixen participar i contribuir en actes previstos pel que han batejat com a setmana republicana i traslladen des del seu barri una proposta d'acció conjunta per a tots els CDR.

Tot i els informes de la Guàrdia Civil i les càrregues policials, l’activitat continua. Els comitès han omplert l’abril amb activitats per reivindicar una República social: debats sobre les pensions, la renda garantida, la sobirania alimentària, urbanisme... També es preparen per assistir a la Setmana de la Llibertat d’Expressió a la presó de La Model. “En aquests moments de repressió, hem d’unir forces!”, diuen. “Se sap res de l’actuació del Valtonyc?”, pregunta un veí que supera la seixantena. Molts d’ells no es coneixien abans d’entrar al CDR. Ara comparteixen debats, comissions, pors, nits d’empaperades i molt d’orgull de pertànyer al seu barri.