"Els últims mesos hem visitat com mai". Blanca de Gispert és metgessa de família al CAP Trinitat Vella, a Barcelona. Amb l'arribada de la pandèmia, l'atenció primària, porta d'entrada al sistema sanitari, ha assumit noves funcions i ha transformat els seus espais. S'ha reorganitzat, en definitiva, per a poder ser el dic de contenció de la covid i, alhora, continuar atenent la resta de patologies. Això, tanmateix, ha suposat afegir més pressió a una primària que fa anys que acusa falta de personal i recursos. "No havia viscut mai uns nivells de feina tan alts", explica en una videotrucada amb Públic la metgessa, membre del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP). Salut no ha autoritzat la visita d'aquest mitjà a un CAP malgrat les reiterades peticions.

La primària ja encadena tres mesos atenent un 30% més d'activitat que el 2019, segons dades facilitades per primera vegada pel Servei Català de la Salut (CatSalut). De Gispert afirma que podria ser encara més. Ella habitualment visitava uns 30 pacients al dia abans de la covid, una xifra considerada més o menys òptima, encara que elevada si es compara amb altres països europeus. "A mi no m'agradaria ser la pacient 32", comenta. Ara, supera els 40 diaris.

La pandèmia ha comportat multitud de noves tasques per al primer nivell assistencial: el testeig i els diagnòstics de Covid, el seguiment dels casos positius via telefònica, la gestió de les baixes, el rastreig de contactes estrets…. El president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Antoni Sisó, explica com la situació va impactar en una atenció primària ja afeblida. "Portem molts anys de descapitalització a nivell de recursos humans", apunta el metge.

Mentre que el 1996 les places MIR en medicina de família representaven a Catalunya el 43% del total, ara són amb prou feines el 28%. Això es reflecteix en el nombre de professionals per 10.000 habitants: a Catalunya són 7,2, davant els 7,6 de l'Estat o els 9,5 de mitjana a l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

Malgrat la precarietat derivada, encara, de les retallades de l'anterior crisi econòmica, la primària es va enfrontar a la pandèmia amb determinació i va agafar les regnes en l'atenció a residències i escoles i també en el rastreig, malgrat la seva externalització parcial a una filial de Ferrovial. Tant Sisó com de Gispert assenyalen que hi ha un "consens generalitzat" en el sector que el rastreig no està funcionant com hauria de fer-ho, i això els sobrecarrega encara més.

De Gispert valora que la coordinació amb les residències i les escoles fomenta els vincles amb la comunitat, però adverteix que cal destinar-hi recursos: "No pots tirar només del voluntarisme i l'esforç dels professionals. No pot ser a cost zero", afirma.

Canvis assistencials

L'activitat de la primària no només ha augmentat, sinó que també ha canviat. Ara, la majoria de visites són telefòniques. Dels 40 pacients que visita cada dia De Gispert, només s'asseuen a la seva consulta al voltant de sis o vuit. Segons les dades de CatSalut, les visites telefòniques han oscil·lat entre el 60% i el 70% des de juny. Salut vol revertir aquesta xifra i que més o menys hi hagi un equilibri del 50% entre totes dues modalitats.

"No té res a veure la qualitat de la visita presencial amb la telefònica", explica De Gispert. Coincideix amb ella Alba Brugués, presidenta de l'Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya i infermera al CASAP Can Bou (Castelldefels). "És una altra manera de visitar i encara no hem acabat de trobar l'equilibri [entre totes dues]". Brugués destaca que mitjançant la visita telefònica es perd part de la informació, l'obtinguda a través del llenguatge no verbal i l'exploració, per exemple. "Sembla que hauria de ser més breu però no és així. Perdem temps perquè aquesta informació l'has de rescatar fent més preguntes".

La infermera creu, tot i així, que tots dos formats són complementaris, ja que l'atenció a distància és més adequada per a notificar resultats de proves, per exemple. D'altra banda, un avenç que ha portat la pandèmia és la pàgina web La Meva Salut, on el pacient pot consultar resultats i fer consultes en línia, la qual cosa fomenta la seva "autonomia", explica Brugués.

Un altre dels assumptes que preocupa els professionals és mantenir la longitudinalitat, és a dir, el fet que cada professional treballi amb els seus pacients assignats i no amb llistes úniques. Durant el confinament i fins al principi de l'estiu no es va mantenir, la qual cosa va implicar la pèrdua de "la base de la primària". "Els hi coneixes tota la vida [als pacients] i això terapèuticament és molt ric", afirma Brugués. Al seu centre, a poc a poc l'estan recuperant. De Gispert ja fa uns quants mesos que atén els seus pacients habituals. Per a combinar l'atenció a la covid sense deixar de banda les altres patologies i poder així "recuperar l'activitat normal", diu De Gispert, és "fonamental" mantenir aquesta particularitat.

Un sistema hospitalocèntric

Dotar l'atenció primària d'una major centralitat en un sistema que, ara com ara, és "hospitalocèntric" és una de les necessitats en la qual coincideixen tots els entrevistats. "Qui digui ara que l'atenció primària és l'eix vertebrador del sistema, falta a la veritat", apunta  Sisó. Els hospitals, actualment, reben un 60% del total de pressupost de Salut, davant el 15% que rep la primària. Hauria d'augmentar fins al 25% per a arribar al nivell recomanat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Posar la primària al centre i dotar-la d'un pressupost òptim acaba revertint en una millora tant del sistema com de la salut de la població, perquè, entre d'altres, la seva acció és preventiva. "Si continuen menystenint i descapitalitzant al primer nivell assistencial i es deixa de seguir als crònics, no hi ha atenció domiciliària ni prevenció en salut, ja veurem què passa i com es paga la factura sanitària", adverteix Sisó.

Al setembre, la Generalitat va presentar el Pla d’Enfortiment i Transformació de l’Atenció Primària, que posa de manifest la necessitat de donar-li aquesta centralitat en el sistema i aposta per la contractació de 1.400 professionals conjunturals vinculats a la pandèmia i 2.400 estructurals fins el 2022. El FoCAP adverteix que el gruix de les contractacions no són metges ni infermeres, sinó perfils de suport, la qual cosa apunta al fet que "es prioritzaran les tasques administratives per sobre de les assistencials".

Sisó valora el pla però considera que es tracta més aviat d'un pla "de contingència" i no d'ampliació de recursos estructurals, sobretot a nivell de personal. Remarca que, més enllà d'això, una altra de les necessitats imperants és "renovar infraestructures del segle XX i precàries" perquè "hi ha alguns CAP en condicions que no són les que corresponen".

La setmana passada, Salut va informar que està estudiant la implantació de 60 mòduls externs als CAP per a poder fer PCR, vacunacions o el que es consideri necessari. 40 podrien estar llestos a principis de 2021, i la resta, al llarg del primer trimestre. "Anem tard en això", lamenta Brugués.