Convertit en un dels principals ítems de la campanya, l'accés a l'habitatge ha protagonitzat aquest matí un debat específic amb la participació de bona part dels alcaldables de Barcelona. Un debat, on gran part del protagonisme se l'han emportat Ada Colau i Ernest Maragall. També hi havia tres candidats més. Perquè a Barcelona les eleccions municipals s’han transformat en una lluita entre la candidata de Barcelona en Comú (BeC) i el candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per esgarrapar uns punts i uns vots a les enquestes i imposar-se a l’altre, sobretot ara que les enquestes donen un resultat molt ajustat. La resta ha de bregar per fer-se escoltar en aquests comicis, una tasca de la qual, fins ara, només sembla sortir ben parada la CUP. Avui l’escenari ha estat al Casal Pou de la Figuera, on l’observatori DESC, amb el suport d’altres organitzacions, ha organitzat un debat sobre un dels temes que més preocupen als barcelonins i les barcelonines: l’habitatge.

Entre el públic, membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), amb les seves ja conegudes samarretes verdes, del Sindicat de Llogaters, i el portaveu d’Elite Taxi, Alberto ‘Tito’ Álvarez, i gairebé tantes càmeres de televisió com assistents. Manuel Valls i Josep Bou (PP) s’han excusat en el darrer moment, i Elsa Artadi, la candidata de Junts per Catalunya (JxCat) ha arribat tard i només ha pogut contestar al tercer bloc de preguntes. L’arquitecte Albert Civil ha substituït Artadi durant la major part del temps. Tot i estar enfrontats en les perspectives per resoldre els problemes relacionats amb l’habitatge i el turisme, sobretot Civit amb la resta, i menys, però també, Colau amb Maragall pel que fa les competències de l’Ajuntament i la Generalitat, el debat ha estat, en general, cordial.

Leilana Farha, relatora especial de l’ONU pel dret a l’habitatge, ha fet la primera pregunta a través d’un vídeo, sobre els fons voltors com Blackstone i les possibilitats de l’administració per limitar la concentració d’habitatge: expropiar, limitar els unitats dels fons, imposar taxes impositives més altes per als propietaris institucionals o corporatius, com s’’ha fet a Vancouver, per exemple.
Anna Saliente ha estat la primera en contestar. "L’habitatge ha d’estar fora del mercat", ha contestat. "No és una mercaderia: és un bé públic i ha d’estar fora del mercat", ha continuat. Per això, ha afegit, "la mesura més efectiva és l’expropiació dels fons voltor perquè estiguin a disposició del parc públic". "Més que habitatge assequible defensem habitatge directament públic", ha proposat la candidata de la CUP-Capgirem Barcelona. Civit ha contraatacat assegurant que es tracta "d’un problema focalitzat, no general" i ha refusat d’entrada per aquest motiu l’expropiació.

Al seu torn, Colau ha qualificat els fons voltors "d’enemics de la ciutat de Barcelona" i ha assegurat que gràcies a la tasca del govern "han rebut aquest missatge". "Hem anat més lluny que mai, no només amb les multes: pisos que anaven a caure en mans dels fons voltors ens els hem quedat nosaltres", ha explicat. "Hem de fer més i això passa també per canviar la regulació", ha reconegut abans de lamentar que degut a la legislació espanyola "els fons voltors no només poden operar: tenen catifa vermella" i "poden fer el que els dóna la gana".

Maragall ha estat més aviat tebi al respondre que "les tres són eines útils". "És obvi que hem d’afrontar la qüestió de lloguers", ha aclarit abans de proposar una "regulació de lloguers perquè l’Ajuntament estigui en condicions de controlar-los" i que passaria per "una amplíssima bateria de mesures per tenir un habitatge públic". "Hauríem de tenir 90 mil habitatges de titularitat pública", ha afirmat el candidat republicà. Per a aconseguir aquest objectiu ha plantejat "utilitzar expropiacions, taxes... hem de tenir bateries amplies de mesures".

Finalment, per al candidat del PSC, Jaume Collboni, "en primer lloc hem de recuperar el consens que l’habitatge és el problema número u de Barcelona". Sense allunyar-se molt del to de Maragall, ha assegurat que la proposta dels socialistes "conté elements dels tres epígrafs" i ha subratllat que "els grans tenidors i petits propietaris no poden tenir el mateix tractament". "Cal una política més agressiva de producció d’habitatge social i assequible", ha agregat Collboni.

Mesures per acabar amb els desnonaments

El primer bloc s’ha centrat en les propostes dels candidats per acabar amb els desnonaments. Civit, que ha estat el primer en respondre, creu que aquest problema no "el resoldrà cap administració sola" i que "calen grans pactes", i ha plantejat la necessitat "d’un pla de xoc per comprar habitatges de segona mà, que és la manera més ràpida per reubicar la gent sense sostre" i "un acompanyament per a fase posteriors".

Colau ha denunciat la "situació desastrosa" que es van trobar a l’arribar al govern. "No depèn de nosaltres, depèn de l’estat", ha apuntat al recordar que "hem evitat que milers de famílies no passin per la situació traumàtica de desnonament". Entre altres mesures, ha destacat que es van "ampliar els criteris per no deixar persones desemparades" i ha criticat el paper de la Generalitat a "la mesa d’emergència". "Assumim el 80%, que és la nostra part i bona part de la de l’Ajuntament", ha protestat. "És qüestió de voluntat política i prioritzar els pressupostos", ha sentenciat.

"Estem molt lluny del que hauria de ser el mínim", ha opinat Maragall, per a qui "hem d’actuar en tres direccions molt clares: reforçar els protocols i les oficines d’habitatge, modificar la llei, i en tercer lloc, hem de reduir dràsticament els temps de llistes d’espera". "Famílies que estan fins a 15 o 20 mesos", ha continuat, "això és impossible". L’Ajuntament, ha acabat, "ha de ser mediador actiu per prevenir la situació a la que ens estem enfrontant".

Collboni ha proposat dues mesures, "una pal·liativa i l’altra preventiva". "La primera és l’allotjament ràpid", ha enumerat al detallar que es tractaria de "canviar el protocol d’emergència, els supòsits". L’altra seria "augmentar i incrementar que l’Ajuntament faci inspeccions per evitar que se’n faci un mal ús" dels pisos de lloguer social. En qualsevol cas, es tractaria d’una política de "prevenció per no arribar al punt de l’emergència i el desnonament".

Per a la CUP, en canvi, "la solució passa per augmentar el parc públic de lloguer". I això, ha dit Saliente, "passa per recuperar els pisos buits en mans de grans tenidors, que no estan complint amb allò que estableix la llei". També ha proposat "l’expropiació, que, entenem, ha de ser sense indemnització". Saliente també ha recordat que "aquesta iniciativa es va promoure des de Sabadell". "Que Barcelona acceptés pagar per aquests pisos va limitar la capacitat de negociació de Sabadell", ha lamentat. Saliente también ha defensat que "l’Ajuntament es personi en la defensa de les persones amenaçades per desnonament".

La bombolla dels preus del lloguer

Què proposen els candidats per la bombolla del lloguer immobiliari que es viu a Barcelona? Les organitzacions convocants del debat, per exemple, reclamen un índex públic de lloguers i que sigui d’obligat compliment, una iniciativa que Maragall ha subscrit "i d’una manera immediata". "Hem instat a la regulació immediata perquè s’estableixi la regulació dels preus de lloguer des del Govern de Catalunya", ha assegurat a l’afegir que "després de les eleccions estarem en condicions de regular els preus" i ha recalcat que es podria fer "de manera immediata".

"El problema", ha observat Collboni, "fins i tot és més greu del que apareixen a les dades". Per al candidat dels socialistes, "s’ha d’establir un preu-topall per barris o persones, encara per decidir, que sigui seriosa, no d’agafar webs com Idealista". "El que plantegem és que per sota d’aquest topall, els llogaters petits, que són majoria, tinguin un estímul per no pujar els preus del lloguer", ha proposat.
Civit hauria "preferit un decret (de la Generalitat) si s’hagués consensuat per altres mesures". Per a JxCat del que es tracta és "de fer un lloguer assequible, no només un topall per dalt". "Hem d’intentar que els preus baixin un 25%", ha calculat abans de prometre "un paquet de mesures" i "ampliar l’oferta del lloguer per sota del preu de mercat".

A Barcelona En Comú "hem estudiat la regulació de preus de lloguers abusius", que Colau creu que no s’ha portat a terme "per manca de voluntat política". "Vam plantejar-ho a la Generalitat, però es va negar a la regulació i a l’índex", i ha denunciat a l’afegir qua "ara, a cinc dies de les eleccions, fan aquesta proposta". Colau també ha senyalat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per dir que "ha incomplert la seva promesa". "Va prometre fer-ho i li van tremolar les cames a última hora", ha carregat al reclamar "la regulació d’una punyetera vegada". Maragall ha aprofitat el seu torn de rèplica per recriminar a Colau "el sucursalisme": "Demana que ho faci Pedro Sánchez en comptes de la Generalitat de Catalunya".

Finalment, per a Saliente "s’ha arribat molt tard a la regulació dels lloguers". "Portem temps en legislatura i es presenta justament en campanya electoral", ha recriminat als partits al poder. "La normativa no s’ha parlat amb els sindicats de llogaters ni les organitzacions, no s’ha parlat amb la CUP", ha lamentat. Colau ha demanat el torn per "reforçar el que diu la senyora Saliente". "Per què no s’ha fet abans? Per què s’ha permès milers de pujades abusives, milers de desnonaments?", s’ha preguntat. L’alcaldessa de Barcelona ha demanat, però, "que no s’enganyi a la gent" i ha reiterat que, des del seu partit, "hem consultat juristes" que "diuen que el més segur de la via catalana és que acabi als tribunals i en paper mullat". Per tant, ha conclòs, "la manera més segura" per regular els lloguers "és al Congrés". "La Generalitat... que arribi aquesta proposta a cinc dies de les eleccions, sincerament, senyor Maragall, costa de creure", ha insistit.

Parc d’habitatge públic

Collboni ha assegurat que l’Ajuntament disposa de "la maquinària" necessària per construir milers d’habitatges socials. "Tenim 82 solars" i només caldria "recuperar el ritme de construcció". "Aquesta nova etapa", ha dit Collboni, "s'ha de crear i potenciar un parc de lloguer públic a Barcelona".

"Prohibició dels pisos turístics", ha sentenciat Saliente immediatament després. "No només els il·legals, sinó de tots els pisos turístics", ha afirmat per criticar que "aquí es parla de quants pisos calen construir a Barcelona". "Mentre hi hagin pisos buits no calen construir més pisos a Barcelona, que és una ciutat molt densa", ha argumentat. Una de les propostes dels cupaires és "obrir el debat de la Fira de Barcelona". "Que aquest sol que s’està regalant per 2 cèntims el metre quadrat tots els anys es dediqui a habitatge", ha explicat. També ha tornat a plantejar "la creació d’una constructora pública" ja que al seu parer "s’ha demostrat que el sector privat no vol construir-lo".

Civit ha calculat en "sis mil habitatges cada any per poder desinflar aquesta bombolla que tenim de lloguer". Per a la construcció, com Collboni, ha proposat "posar en marxa les estructures públiques". "Ara mateix no arribem", ha lamentat. Civit creu que "s’ha de parlar amb el sector privat, amb els que ho fan bé, perquè hi ha gent que ho fa bé, per incentivar iniciatives público-privades".

"L’habitatge no era una prioritat" de les anteriors administracions, ha recordat Colau. Ara "se’n fan mil anuals i tenim 72 promocions en marxa" que "s’acabaran de fer en el següent mandat perquè estan en diferent fases de producció". Tanmateix, ha considerat que "no és suficient". En aquest aspecte, la candidata de Barcelona en Comú ha criticat Collboni, qui "deia que han fet milers de pisos, però nosaltres no els hem trobat, potser perquè es van privatitzar i ja no els tenim". "Sense pressupost no es fa habitatge públic", ha destacat al recordar que una de les reivindicacions de l’Ajuntament és que "s’arribi a més d’un 50% en el segon mandat, com a mínim en els barris més tensionats per la gentrificació".

Maragall ha defensat "posar en marxa els habitatges disponibles" i ha recordat que a Barcelona hi ha "770.000 habitatges". "Molts són pisos turístics, pisos buits, activitat econòmica... Construir? També", ha explicat. "Aquí totes les eines són necessàries", ha recapitulat, "hem de recuperar molt l’habitatge construït".

Propostes sobre turisme

Al tercer bloc, sobre l’impacte del turisme, s’ha pogut incorporar definitivament la candidata de JxCat, Elsa Artadi. Preguntats per les mesures contra la massificació turística als seus programes, Saliente ha tornat a proposar un "decreixement del turisme fins al 50% al 2030" i s’ha oposat a la "construcció de les dues noves terminals per a creuers".

Artadi ha reconegut que "cal canviar la composició del turisme" i "que els beneficis del turisme, que són molts, queden ben repartits", per exemple, en "millores de l’habitatge, millores de l’entorn". També ha admès que "va ser correcte limitar els pisos turístics" i ha plantejat "limitar l’oferta" i aprovar un "impost turístic". JxCat està "a favor de descentralitzar el turisme", però ha agregat que "hi ha un element important, que és la qualitat dels llocs de treball". "Cal millorar la formació i els llocs de treball, que és imprescindible", ha argumentat Artadi.

Segons Colau, Barcelona en Comú ha "donat una indicació clara" de quin futur volen per a la ciutat en aquesta qüestió. "Hem regulat no només tota la ciutat, el que es coneix com el PEUAT", ha explicat, i ara, ha seguit, "ja no pot haver-hi més hotels ni allotjament turístic al centre". Gràcies al seu govern, ha dit Colau, ara "cap habitatge pot ser mai més d’ús turístic sota cap mena de fórmula", i ha denunciat  "els pisos turístics il·legals que ens va deixar el mandat anterior", mentre ara hi ha "100 inspectors" i un "pla de xoc" sobre la taula "que ens ha permès tancar pisos il·legals i sancionar plataformes digitals amb multes de 600.000 euros". Això, ha finalitzat, "els ha forçat a treure 6.000 pisos il·legals de la pàgina web que ja no hi són". Per a Colau es tracta "de creixement zero segur" i "decreixement segons com".

Sobre els creuers, ha volgut matissar que "és difícil de controlar" perquè "a la ciutat no hi ha checkpoints: entra i surt gent que dorm fora de Barcelona". L'objectiu principal és "garantir que hi hagi vida a tots els barris, habitatge i comerços de proximitat, rehabilitar els barris que han estat afectats per la desertificació turística", per a la qual cosa, ha afegit, cal que "tothom es comprometi amb el PEUAT".

Maragall ha volgut resumir la seva proposta amb la fórmula "increment 0, retorn 100". L'objectiu: "el ciutadà ha de guanyar amb una governació del turisme com a fenomen social i econòmic que és". "No necessitem més turistes, sinó gestionar millor els que ja arriben", ha resumit, ja que "és un dret que els ciutadans tenen dret a exigir".

"La idea força és que el turisme ha d’estar al servei de la ciutat i no la ciutat al servei del turisme", ha dit Collboni, que ha defensat la introducció d’una taxa turística: "A tota Europa les taxes turístiques les gestiona la ciutat, aquí no perquè s’hi ha oposat la Generalitat". El candidat socialista també ha proposat "més sancions i regulacions del so per evitar problemes de convivència" així com "desconcentrar l’oferta hotelera a gran part de l’Eixample i Ciutat Vella i permetre que se construeixen hotels a altres zones de Barcelona interessa". "Estem en contra del decreixement", ha afirmat per desmarcar-se clarament de la proposta de la CUP. Finalment, s’ha mostrat crític amb el PEUAT, al qual van "donar suport", però "per revisar-lo als dos anys". Collboni creu que en aquesta qüestió "s’ha de ser més flexible" i que "els hotels són el millor aliat del turisme de qualitat", tot i que, com la resta de candidats, ha reconegut "que s’ha fet bé el combat als pisos turístics il·legal".

Al debat, que ha durat molt més del que l’espai d’aquest article permet recollir, els candidats a l’alcaldia de Barcelona s’han mossegat, però sense fer-se sang. Queden quatre dies de campanya, però.