Maltractament animalEls bous al carrer, batalla cultural entre ecologistes i la ultradreta valenciana

Si no hi ha cap canvi d’última hora, al juny, Paiporta (Horta sud) tornarà a celebrar festejos taurins després de gairebé quatre anys de prohibició. La decisió ha estat presa de forma unilateral per l’alcaldessa, Maribel Albalat (PSOE), sense comptar amb els seus socis de govern, Compromís, qui ha denunciat que aquesta suposa un trencament de l’acord de govern, on es declarava a Paiporta com a "municipi lliure de maltractament animal".

Si bé només explicitava la no concessió de subvencions, però no la prohibició, argument al qual s’agarren els socialistes per justificar la seua decisió. En el ple celebrat dijous, PSOE, PP i Cs van unir els seus vots contra una moció d’urgència dels valencianistes per tal de sotmetre a debat la concessió del permís per realitzar bous al carrer.

Per a Compromís, la decisió suposa un trencament de l'acord de govern amb el PSOE

Paiporta es converteix així en el primer municipi a obrir la porta al retorn dels festejos taurins, després de l’onada de prohibicions i municipis "lliures de maltracte animal" que van recórrer el territori valencià entre 2015 i 2017, quan molts d’aquests consistoris van passar a ser governats per coalicions d’esquerres.

Llavors, l’extrema dreta, va sumar-se al carro de les penyes taurines, impulsant i en alguns casos liderant les protestes per aquestes prohibicions. La manifestació més gran es produiria el 2015 a Castelló, quan milers de persones d’arreu del País Valencià i Catalunya van omplir la plaça de Bous de la capital de La Plana "en defensa del bou, la cultura i la tradició".

La marxa va rebre el suport de regidors i alcaldes del PP i alguns del PSOE, però també una important representació del grupuscle España 2000, llavors principal formació d’extrema dreta al País Valencià. Aquest partit, que porta la defensa dels bous al carrer com un dels seus senyals d’identitat, va ser un dels més actius a l’hora d’oposar-se a les decisions municipals de prohibir o deixar sense subvencions els espectacles taurins.

Precisament va ser a Paiporta on aquesta batalla va ser més virulenta. Malgrat que la primera decisió del pacte de govern entre PSOE, Compromís i Podem de deixar de subvencionar les penyes taurines i destinar aquests diners a programes d’inclusió escolar, va passar sense relatives protestes.

Quan el 2018, després de la tràgica mort d’un jove envestit per un bou, l’alcaldessa del moment, la valencianista Isabel Martín, decideix que no concedirà més permisos per celebrar bous al carrer, s’inicia una agressiva campanya d’amenaces i insults, tant a les xarxes socials com en pintades.

Durant les festes locals d’aquell any, Martín patiria una forta xiulada en un dels actes centrals, promoguda des d’España 2000, que desplaçaria fins a Paiporta els seus màxims dirigents. El clima de tensió creixeria al setembre, amb una manifestació –auspiciada pel mateix grup ultra- que passaria per davant del domicili de l’alcaldessa. En aquells moments, des de la Delegació del Govern espanyol s’oferiria escorta a Martín en considerar que perillava la seua integritat física.

Assetjament per part de l'extrema dreta

"Vam patir un assetjament continuat orquestrat per l’extrema dreta –recorda el regidor de Compromís, Pep Val- i per això ara ens desconcerta la mesura del PSOE. No fa ni quinze dies van presentar una moció de rebuig al pacte entre el PP i Vox a Castella i Lleó i ara prenen una mesura per la qual Vox la felicita".

Val fa referència a una piulada del coordinador de Vox a Paiporta –que no té representació al consistori- "agraint" a Maribel Albalat el retorn dels festejos taurins. Des del perfil de l’agrupació local del grup ultra també s’ha "felicitat als paiportins".

Des de l’Ajuntament de Paiporta al·leguen que s’han limitat a "donar una autorització d’ocupació de via pública, el que no es pot fer mirant el carnet o la ideologia del demandant. Tan sols és una acció administrativa".

El periodista i expert en extrema dreta, Miquel Ramos, alerta de l’ús que està fent l’extrema dreta de les reivindicacions taurines: "en pobles on aquestes festes són populars i hi ha certa transversalitat entre els aficionats, aquesta bandera els permet trencar l’esquema esquerra-dreta i posicionar-se socialment. I no tenen cap escrúpol per fer-ho". Segons Ramos, "la covardia de certa esquerra a l’hora de legislar i tancar definitivament el tema, es converteix en una escletxa que és aprofitada per l’extrema dreta per apuntar-se victòries". En aquest cas, Paiporta seria el primer municipi valencià d’importància on poden apuntar-se el punt.

La prohibició dels festejos taurins congelada

Amb els canvis de govern –tan autonòmic com en centenars d’ajuntaments- del 2015, augmentarien els consistoris que optarien per declarar-se "lliures de maltracte animal", prohibint tant els bous al carrer com altres espectacles amb animals. Des de València, passant per Gandia (la Safor), Mislata (Horta), Silla (Horta) o Xàbia (Marina Alta). Altres optarien per convocar consultes ciutadanes com Paterna (Horta), Xirivella (Horta) o Canals (Costera) que indefectiblement guanyarien els contraris als festejos.

Amb tot, aquest impuls inicial aviat es va encallar, en bona mesura pels dubtes de la Generalitat d’establir una nova normativa més clara de caràcter autonòmic. Altres consistoris, com Aldaia (Horta) o Tavernes de la Valldigna (Safor) mai van arribar a prohibir totalment els bous al carrer, a pesar dels resultats de les consultes convocades. Així, el 2017 es convertiria en un any rècord en celebració de festejos taurins, amb 9.512, en bona mesura per la multiplicació d’esdeveniments en els municipis que no els havien prohibit. Amb la pandèmia, els actes van suspendre’s de forma generalitzada, però amb la fi de les restriccions és previsible que torne a activar-se aquest front de la batalla cultural.