Els banyistes eludeixen la clausura per risc de solsides i envaeixen la cala Ambolo de Xàbia

"Busseja, salta des d'una roca o simplement contempla les cristal·lines aigües verges de Cala Ambolo", convida el portal d'informació turística Flightnetwork. El web va incloure fa uns mesos aquest espai natural de Xàbia (la Marina Alta) en una llista de les millors 50 platges d'Europa, a parer de periodistes, editors, blocaires i agències. "Amb els penya-segats i els afloraments rocosos que l'envolten n’hi ha prou per a estar mirant durant hores cap a la mar", prossegueix la descripció, que es remata amb les indicacions d'arribada per als nord-americans. Unes indicacions que, en cas de ser seguides, condueixen efectivament a l'accés principal de la cala, on diversos cartells informatius revelen una dada crucial obviada, tanmateix, en aquell reportatge: aquesta platja està tancada per risc de despreniments de roca.

I no pas des de fa uns dies. L'Ajuntament la va clausurar oficialment tretze anys enrere i, segons relaten, es va optar per deixar de promocionar-la en els fullets turístics. No obstant això, i malgrat les constants accions del consistori per reforçar la restricció de l'accés, els visitants aconsegueixen burlar el blindatge i penetren cada dia en aquesta franja litoral. Aquest estiu no n’és cap excepció. De poc han servit les últimes intervencions, consistents en la instal·lació d'una barrera i en l'enfortiment de les tanques metàl·liques. Fins a vuit vegades s'ha trencat la tanca i en un parell d'ocasions la barrera que limita l'accés en vehicle. L'última, fa només uns dies.

Des de l'Ajuntament indiquen que el perill d'ensorraments és real. La situació, comenten, s'ha tornat més inestable des de les tempestes del passat mes d'abril, que van deixar acumulacions de prop de 300 litres per metre quadrat i van afectar especialment aquesta cala a causa de la caiguda de pedres i terra des del penya-segat. Preocupa, sobretot, la seguretat, en un recinte que no compta amb servei de socorrisme i té limitacions de cobertura mòbil.

Els dispositius d'emergències recalquen la dificultat d'accedir-hi en cas d'incidents. Aquest estiu ja s'han produït diferents incidències que han obligat, en algun cas, a realitzar l'evacuació per mar. A finals de juliol, una jove va haver de ser rescatada i traslladada fins a l'embarcador de la Granadella després de patir una lipotímia. I, tot i estar prohibit aparcar a l'accés, des de l'Ajuntament informen que les multes i els avisos a les grues no cessen.

Turisme influencer

Concebuda com a platja nudista, Ambolo —que li deu el nom a la torre construïda al segle XVI per vigilar els atacs pirates— posa en relleu alguns dels abusos de la massificació turística pels que certs sectors a la localitat ja es veuen superats. Algunes veus lamenten que la transgressió massiva de les normes, que relacionen amb una percepció colonial, qüestiona seriosament la capacitat reconeguda del municipi a regular-se ja siga amb l'objectiu de preservar els béns naturals i patrimonials o amb el de fomentar un turisme més sostenible.

De fet, Ambolo no és l'únic entorn sotmès a la pressió de l'efecte Instagram i les pàgines de viatges. La cala del Portitxol, entre el Cap Prim i el Cap Negre, s'ha convertit en un santuari del like per a milers d'usuaris que busquen la foto viral davant les cases de pescadors blanques i blaves. Fa uns dies, alguns mitjans locals recollien la fotografia d'un instagramer que posava amb un tot terreny aparcat sobre la grava al mig de la platja. L'Ajuntament ha estrenat tot just fa un mes la barrera que controla l'accés de vehicles a la zona per intentar assuavir l'impacte.

El Portitxol és precisament una de les zones pentinades per la iniciativa "Xàbia neta entre tots". Aquests ciutadans també utilitzen les xarxes socials i ho fan per tal de cridar a la participació voluntària en la recollida de residus. La seua tasca pretén conscienciar sobre la neteja dels espais naturals d'aquesta localitat que quadruplica els seus habitants a l'estiu. A la cala de Portitxol, però també en altres racons coneguts, aquests veïns retiren ampolles, plàstics i tota mena de residus que retorna el mar, com les boies de poliestirè d'algunes embarcacions.

Equilibri ambiental i socioeconòmic

Però no es tracta tan sols de percepcions. La urgència al voltant de la petja turística i el límit d'absorció la posen de manifest els informes tècnics de les administracions, que obliguen a actuar immediatament. La Generalitat i els ajuntaments de Xàbia i Dénia ja ho han fet amb la Cova Tallada, icona de massificació en ple Parc Natural del Montgó. El seu deteriorament és visible: aquest enclavament de gran riquesa biològica i alt valor històric ha patit destrucció de pedra tosca, pintada de grafits a la cova, acumulació d'escombraries ... La situació ha portat a la Conselleria de Medi Ambient a l'aplicació de restriccions en les visites durant la temporada estiuenca. Des del passat 15 de juny, no es permet l'accés de més de 71 persones alhora, prèvia reserva via telemàtica.

La protecció del medi marí és un altre dels fronts en què els moviments ecologistes posen la lupa. Encara que l'Ajuntament de Xàbia ha abalisat les coves del Llop Marí i Òrguens amb el propòsit que no entren llanxes i motos aquàtiques, des de l'Institut de Recerca Oceanogràfica (IROX) denuncien que aquestes embarcacions continuen accedint a aquestes recòndites grutes. Així ho explica Xavier Pasqual, membre d'aquesta entitat, que a més recorda que la pressió de la nàutica recreativa sobre tot el litoral sud posa en perill la posidònia, el pulmó de les aigües mediterrànies. Pasqual anuncia que des de l’IROX estan preparant una nova proposta per al consistori per tal de regular eficientment l'ancoratge i evitar que es llancen àncores sobre les praderies.

Juntament amb Xàbia, les localitats de Dénia, Moraira i Calp formen una constel·lació turística importantíssima. No obstant això, l’IROX ve alertant des de fa anys que l'excessiva pressió sobre els recursos turístics produeix importants alteracions ecològiques, territorials i paisatgístiques amb una afecció evident sobre la societat resident. És una de les raons per les que aquest grup, juntament amb altres importants moviments de la comarca de la Marina Alta, s'oposen al PAI de Portitxol, una actuació urbanística que plana sobre 61.350 metres quadrats de sòl urbà i un total de 14 parcel·les en un terreny de la zona del Portitxol. Un projecte hereu de l'època devastadora de l'urbanisme salvatge que evidencia un desenvolupament especulatiu bolcat en el turisme i que contrasta, però, amb la taxa de risc de pobresa, que en aquesta comarca és la més alta de tot el territori valencià.