L'Audiència Nacional està obstinada a no investigar els possibles errors o negligències de la seguretat de l'Estat previs als mortífers atemptats de la Rambla i Cambrils, per la qual cosa ha presentat un nou argument: "La instrucció dels fets investigats està a punt de finalitzar" i "l'acte de processament que 'va perimetrar' l'objecte i abast de la investigació" no va incloure la possible vinculació de l'imam de Ripoll -capitost de la cèl·lula jihadista- amb els serveis secrets, tal com va quedar de manifest en la sèrie d'exclusives que va publicar aquest diari, per la qual cosa no procedeix investigar ara.

En un acte que desestima el recurs de reforma presentat per l'advocat del pare de Xavier Martínez, el nen de 3 anys assassinat a la Rambla, el magistrat-jutge del Central 4 de l'Audiència Nacional, José Luis Calama Teixeira, assumeix de nou tota l'argumentació de la Fiscalia i s'escuda en que "els fets que es pretenen denunciar pel recurrent no són connexos amb els establerts en l'ordre de processament. i a més, no guarden relació amb les persones processades en la present causa".

Evidentment, l'imam de Ripoll (Abdelbaki és Satty) no està processat en la causa -que només acusa de terrorisme els tres jihadistes supervivents- ja que va morir en l'explosió del seu polvorí d'explosius a Alcanar i la mort extingeix tota responsabilitat penal. Així que el jutge es refugia en el fet que "totes les diligències propostes estan relacionades amb el Sr. És Satty, mort el 16.8.17 a Alcanar" per adduir:

El jutge al·lega que no es variarà l'ordre de processament

"Cap d'aquestes diligències té transcendència processal per variar o modificar l'ordre de processament. Es fa referència de manera vaga i imprecisa a uns fets que de ser certs, serien inconnexos -des d'una òptica processal- amb els instruïts en el present sumari".

Fragment de la resolució de l'Audiència Nacional que desestima el recurs presentat per l'advocat del pare de Xavier Martínez, el nen de tres assassinat a les Rambles.

L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas Sayrol va subratllar en el seu recurs que "les víctimes tenen el dret constitucional, tant a conèixer la veritat de tan terribles successos, com a poder exigir les responsabilitats penals i civils que pertoquen", per la qual havia sol·licitat els testimonis dels agents del centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i de la Guàrdia Civil que van visitar Es Satty durant la seva reclusió per narcotràfic al centre penitenciari de Castelló.

La sol·licitud de noves diligències d'investigació està motivada en què la defensa de Javier Martínez Espinola "entén que no s'ha investigat prou sobre la naturalesa de la participació en els actes terroristes per part del suposat principal ideòleg i capitost", a més que "existeixen una sèrie d'indicis l'oportuna investigació es presenta com a determinant a l'hora de poder aclarir la naturalesa, entitat i rellevància de la informació que les forces i cossos de seguretat de l'estat poguessin tenir sobre la preparació dels atemptats".

En declaracions a Público, el lletrat Alonso-Cuevillas ha subratllat que el seu defensat no pretén abonar cap "teoria de la conspiració" -com addueixen els que tracten de desacreditar les proves difoses per aquest diari-, sinó determinar les possibles responsabilitats civils de l'Estat al no haver impedit els atemptats malgrat tenir constància de la radicalització jihadista d'Es Satty, de la qual no van ser alertats dels Mossos d'Esquadra ni les comunitats islàmiques de Ripoll. Per això va sol·licitar noves diligències, com la petició al CNI dels informes reservats sobre Es Satty i els seus sequaços que han estat revelats per Público.

Però el magistrat sosté: "Si el recurrent sospita de l'actuació de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat haurà, si escau, de formular la corresponent denúncia per tal que es procedeixi a la investigació pertinent, si existís motiu per a això". Tancant així la porta a investigar la relació del capitost de la cèl·lula jihadista amb el servei secret, simplement perquè "la instrucció dels fets investigats està a punt de finalitzar mitjançant la interlocutòria de conclusió del sumari".

No obstant això, explica Cuevillas a Público, "l'ordre de processament no suposa la fi de la instrucció. De fet, l'Article 746, sisè, de la LECrim -Llei d'enjudiciament criminal- ja preveu que fins i tot quan ja ha començat el judici oral si sorgeixen revelacions inesperades que produeixen alteracions substancials el tribunal pot obrir una instrucció suplementària i sol·licitar nous mitjans de prova". És a dir, l'ordre de processament no limita en absolut que se segueixi investigant en altres fronts.

"A més, estan confonent el que diu certa premsa amb la realitat", subratlla l'advocat, "perquè jo en el meu escrit en cap moment acuso de delictes a les forces de seguretat. Només al·ludeixo a la responsabilitat civil de l'Estat. Només faltaria! el que jo sostinc és que hi ha hagut una greu negligència de l'Estat generadora de responsabilitat civil. això és el que justifica el sol·licitar les diligències, que són tendents a això".

Fonts judicials consultades per aquest diari fan també èmfasi que "si els fets s'investiguen i hi ha errors de vigilància o de protecció es pot presentar una demanda civil, al Contenciós-Administratiu de responsabilitat patrimonial de l'Estat. Però són casos molt, molt difícils de guanyar perquè la Justícia no està pensada per perseguir aquestes responsabilitats i les eludeix amb totes les de la llei".

"Si ara jutge i fiscal es neguen a incorporar aquesta línia d'investigació en aquesta causa, és gairebé impossible que prosperi en una altra instància", opinen aquestes fonts de la Judicatura. "I aquest acte deixa una falsa porta oberta perquè, fora d'aquesta instrucció, a qui posarà una denúncia?"

"És cert que la responsabilitat penal s'extingeix amb la mort (l'imam) i això deixa sense jutjar casos greus, però tenint vius a altres si negues aquesta investigació en una peça relacionada amb la causa de l'atemptat -que no t'impedeix enviar la principal a judici, no te l'endarrereix, ningú mai admetrà una denúncia a part contra agents del CNI i guàrdies civils ".

"Al mateix temps, sense que hi hagi una investigació penal prèvia no existeix base fàctica per a una demanda contenciós-administrativa per responsabilitat de l'Estat. Així que és una porta que topa amb una paret", estima el jurista consultat.