Josep Maria Estela (Alcarràs, 1970) és en l’actualitat el màxim comandament del cos de Mossos d’Esquadra, després de substituir, fa poc més de mig any, al major Josep Lluís Trapero. Té doncs una perspectiva privilegiada per analitzar els terribles atemptats del 17 d’agost de 2017, ara fa cinc anys a les Rambles de Barcelona i a Cambrils. Estela és un dels comandaments que coneix millor Catalunya ja que ha estat cap policial en bona part de les regions policials del país.

En el moment de l’atemptat era el màxim responsable dels Mossos a les Terres de l’Ebre i es va haver de fer càrrec de la investigació de l’explosió de la casa d’Alcanar, la base central de l’escamot de terroristes gihadistes. Avui té sota el seu comandament a més de 17.000 agents i ha iniciat una profunda reorganització d’una policia que va ser aclamada a Catalunya i aplaudida a nivell internacional per la seva eficient reacció front als atemptats que van commocionar Barcelona i tota Catalunya.

Vostè ara fa cinc anys era el cap policial dels Mossos a les Terres de l’Ebre i per tant es trobava en un dels epicentres dels atemptats, ja que es la zona on va explotar la casa d’Alcanar el 16 d’agost. Com recorda aquell dia?

Com vostè pot imaginar, el dia 17 d’agost de 2017 em costarà d’oblidar a l’igual que la vigília. Jo acabava d’arribar de vacances i vaig reincorporar-me a treballar el dia 16 d’agost. Ja havia acabat i estava a casa on havia sopat quan passades les 11 de la nit (l’explosió va ser a les 23.16 hores) em truquen per informar-me d’una explosió molt violenta a Alcanar amb una casa molt malmesa i que han trobat restes humanes que indicava que com a mínim hi havia una persona morta.

I quina va ser la primera impressió? Es va parlar inicialment d’una explosió de gas...

L’endemà al matí (17-A) vaig anar personalment al lloc dels fets. Recordo molt be aquell dia. Tot apuntava que era una explosió de gas, però no podíem descartar que fos qualsevol altra causa. A més, feia tres mesos que havíem tingut una altra explosió a Calafell on havíem trobat bombones de gas i ampolles plenes d’àcid. A Calafell es tractava d’un laboratori clandestí de fabricació de droga sintètica. I vam pensar que podíem estar davant d’un fet similar. A més, amb el pas de les hores vam anar trobant més indicis. Entre ells la identitat d’una de les persones mortes a la casa d’Alcanar. Concretament la d’Abdelbaki es-Satty, que tenia antecedents per temes de salut pública (drogues).

La situació era dantesca, veritat?

L’escenari estava devastat i els nostres agents de científica i investigació recollien restes humanes. Hi ha detalls molt escabrosos d’aquelles hores que recordo. La magnitud de la tragèdia era molt gran. Pensi que vam trobar restes humanes damunt de les teulades de cases de primera i fins i tot segona línia enfront l’explosió. També poc a poc vam anar tenint més informació sobre els propietaris dels cotxes aparcats i a mig matí ja teníem clar que com a mínim estàvem davant dues persones mortes per les restes humanes recollides (l’altre mort va ser Youssef Aalla).

Per tant, era evident que una explosió de gas convencional no havia estat?

Els caps policials no acostumem a personar-nos en una explosió de gas. Si jo estava allà l’endemà, amb equips de la científica i del Tedax (desactivadors d’explosius) és perquè allò no era una explosió de gas normal. Alguna cosa passava. Ser capaços o no d’acabar de definir que és el que havia passat, això és una altra cosa.

Younes Abouyaaqoub atropella setze persones a la Rambla de Barcelona a les 16.53 del 17-A. En quin moment lliguen caps de la connexió terrorista de la casa d’Alcanar?

A les cinc menys deu minuts.

Això és just abans de l’atemptat i just quan hi ha la segona explosió a la casa mentre es feien tasques de desrunament...

Des del punt de vista oficial, el cos de Mossos d’Esquadra comprova que hi ha una relació després dels atemptats de les Rambles. A partir de lligar la documentació trobada a la furgoneta de Barcelona. Però els que estàvem a Alcanar in situ vam lligar caps. L’explosió que vostè diu va ser molt virulenta i és un miracle que no prenguéssim més mal del que va fer. Recordo tenir Mossos ferits davant meu que no sentien res del que els deia perquè tenien molt afectat el timpà i un agent estès a terra inconscient que ens va fer patir molt. Enmig de tot això sentir per la nostra emissora l’avís: ‘Atac a les Rambles’.

La informació que arribava era del que semblava un atemptat terrorista a les Rambles de Barcelona. Jo en aquell moment ja vaig veure que estàvem davant dues coses que tenien relació. Al dia següent, el 18, ja ho vam poder confirmar amb documentació i altres probes que vam trobar. Recordo moltes coses més, la reacció del cos de Mossos d’Esquadra molt ràpida i potent en aplicació del Cronos (operatiu dels Mossos que activa totes les unitats en cas d’atemptat terrorista), Cambrils... Són uns dies que recordaré la resta de la meva vida.

La casa d’Alcanar no havia estat mai sota sospita tot i acumular desenes de bombones de gas?

No. Ningú ens va fer arribar mai res, ni teníem cap informació. No tenim cap constància de cap actuació nostra al respecte de la casa abans de l’explosió.

Com va poder passar això?

Perquè aquell és un lloc als afores d’Alcanar i els veïns del voltant no eren fixes. Sinó que eren veïns que llogaven les cases temporalment. Uns eren belgues, altres francesos, etc. Quan tu arribes nou a un lloc no et crida res l’atenció perquè en 15 dies o un mes de vacances no saps què és normal i que no.

Per tant ara podria tornar a passar?

Després dels atemptats de fa cinc anys hi ha hagut una sèrie d’actuacions de millora. Algunes tenen a veure amb l’acció policial i altres amb la normativa i la legislació vigent sobre determinades substàncies. Parlo del reglament europeu sobre els precursors d’explosius que limita i fiscalitza la venda de determinats productes a particulars i en alguns casos fins i tot ho prohibeix. Es busca tenir una traçabilitat. Avui no pots anar a comprar cent litres d’acetona com ho podies fer abans. Com no pots comprar 200 litres d’àcid úric o d’altres.

Aquesta és una millora, però en termes policials que van aprendre dels atemptats?

Moltes coses, però hi ha tres àmbits que hem potenciat molt: La prevenció, la detecció i la intervenció. Si hi ha una cosa que ha canviat i ara hi dediquem molts més recursos i energies és en la prevenció i detecció de processos de radicalització.

Què va representar el 17-A pel cos de Mossos d’Esquadra?

Aquell dia es produeixen uns fets que marquen un abans i un després pels Mossos, a nivell de societat i de concepte del que és el terrorisme gihadista. És que si no hi fos no estaríem fent be la feina. I he de dir-li que estem treballant moltíssim l’àmbit de la prevenció com no ho havíem fet mai. De forma coordinada amb la resta de policies d’Europa i d’Espanya. Hi ha organismes que són eines com el CITCO (Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat) que han pres molt de protagonisme.

Perquè les organitzacions criminals, tant les terroristes com les que es dediquen a altres tipus de delictes, estan cada vegada més coordinades, estructurades i globalitzades. Per tant, si no hi ha una resposta coordinada i globalitzada per part de les policies poc hi farem. Tenim moltes actuacions conjuntes amb Policia Nacional i Guàrdia Civil, i altres policies europees, i algunes estan relacionades amb el terrorisme gihadista. Fa unes setmanes vam fer un parell de detinguts i un d’ells es va detenir en una operació conjunta amb el Cos Nacional de Policia.

Això vol dir que ara els Mossos ja tenen accés a tota la informació d’intel·ligència necessària, inclosa la internacional, o ser un cos autonòmic els limita?

Hem fet un pas però encara tenim camp per recórrer a l’hora d’accedir de forma directa a les bases d’Europol. Però tota aquella informació que necessitem a nivell europeu i internacional la tenim. Passem per Madrid, pel Ministeri de l’Interior però la tenim mitjançant el organismes corresponents de coordinació europea. I si el dia de demà aconseguim poder consultar algunes d’aquestes informacions directament a les bases europees, doncs millor, però això no traurà que ens haurem de seguir coordinant amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Perquè no fer-ho no tindria sentit. El resum és que tenim accés a tota la informació que necessitem.

Per tant, es pot dir que ara mateix la relació entre cossos policials de l’Estat i els Mossos és bona? Va haver moments difícils fa cinc anys?

Són molt bones. Jo li puc parlar des que estic a la Prefectura. Nosaltres tenim l’obligació de moure’ns en la més absoluta i radical neutralitat política. Dit això, els cossos de policia, independentment del soroll polític que hi hagi de fons, hauríem de continuar treballant sempre com a tècnics de la seguretat pública, dins d’un marc de confiança. Entre altres coses perquè crec que és un dret dels ciutadans i una obligació nostra fer-ho. Aquesta és la base.

Però la relació es va deteriorar o malmetre en el període que va des dels atemptats al referèndum de l’1-O?

No se si deteriorar o malmetre són les paraules, però el que està clar és que en moments com els de l’any 17 després de l’1 d’octubre i les derivacions judicials que va comportar, entre altres d’alguns dels nostres comandaments, l’enganyaria si li digués que no va afectar en res. És clar que va afectar un punt en la relació entre els cossos policials. Però crec que el més important és que avui i des de fa mesos estem al lloc que volem estar. I més enllà de simpaties o no personals que pugui haver entre els cossos policials, i em consta que des del punt de vista personal hi ha una normalitat absoluta, tenim l’obligació de coordinar-nos i de treballar conjuntament. Per això vull posaren valor el nivell de col·laboració existent actualment entre els Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

L’explosió a Alcanar va avortar uns atemptats encara molt més greus del que es va produir? Podrien haver estat dels més greus d’Europa?

Sí, sense cap mena de dubte. Amb la informació que tenim podem dir que les accions planificades tenien a veure amb un atemptat de gran escala i de molta magnitud. Potser podien estar focalitzades a París i molt probablement a la Sagrada Família de Barcelona. Per la quantitat de bombones de butà i de material que portaven i el tipus d’explosiu utilitzat (el TATP, triperòxid d’acetona conegut com la Mare de Satán) estem parlant d’un dels atemptats més grans d’Europa sense cap mena de dubte.

La Rambla de Barcelona estava prou ben protegida? S’han fet canvis en la protecció de llocs turístics i concorreguts?

Parlem d’un 17 d’agost i de què Catalunya a l’agost està plena de turistes. Tenim Tarragona, Salou, la Costa Brava, Barcelona en múltiples espais i llocs plens de turistes. Tot no es pot perimetrar. No hi podíem ser a tot arreu. Però el dispositiu Cronos sí que l’hem modificat i retocat per intentar reaccionar el més ràpidament possible. Li donem molta importància a la capacitat de reacció. I dins del nostre pla operatiu antiterrorista específic hem analitzat els llocs on creiem que hi hem de ser de forma permanent.

La desactivació del grup terrorista va comportar la mort de tots els integrants. No es podia haver fet d’una altra forma?

Els Mossos sempre diem que la llei ens obliga a actuar de forma proporcionada i congruent i en aquest cas està claríssim que era un escenari de molta tensió amb algú al davant que t’està amenaçant amb fer esclatar uns explosius. Després dels fets produïts a Barcelona en què havien demostrat no tenir cap tipus d’escrúpols per assassinar tanta gent com poguessin i en la fugida van assassinar-ne una altra, i per tant que estaven disposats a tot, un policia opta per intentar neutralitzar la persona que té davant. I no és fàcil moltes vegades abatre-la sense provocar-li la mort i més en una situació en què l’altre ve cap a tu disposat a tot. Per tant, no tinc res a matisar sobre la nostra actuació.

La figura de l’imam Es-Satty ha generat moltes teories. Entre elles que no és mort i que va fugir d’Alcanar abans de l’explosió. És possible?

La nostra investigació dictamina que la identitat de les dues persones que trobem a les restes a la casa d’Alcanar són les que són i una d’elles és Es-Satty. I em remeto a la nostra instrucció d’atestat que vam entregar en el seu dia al jutjat corresponent en què es determina la identitat de les dues persones.

Però entén que algunes víctimes hagin expressat els seus dubtes i que en el judici hagin demanat una investigació sobre l’afer perquè consideren que les probes d’ADN no eren fiables?

Més que entendre-les, les respecto al cent per cent. Encara més tenint en compte les circumstàncies de les quals parlem. Respecto absolutament el criteri de totes les parts en un procediment judicial i en especial l’opinió de les víctimes. Tenen tot el meu respecte i consideració. El procediment judicial en què vam estar tots immersos ofereix les garanties suficients per a què tothom pugui al·legar el que consideri o mostrar la seva disconformitat en qualsevol aspecte.

Un altre aspecte que ha generat controvèrsia és la relació d’Es-Satty amb el CNI tal i com va explicar en primícia Públic en una extensa investigació. En té constància? Perquè no van rebre informació sobre l’imam dels serveis secrets espanyols?

És que no sé exactament la informació que tenien sobre ell. Cal partir de la base de què entra en la lògica que els serveis d’intel·ligència dels diferents països, a l’igual que els serveis d’informació de les diverses policies, mantinguin contactes amb determinades organitzacions criminals mitjançant confidents o agents infiltrats. Perquè un dels nostres objectius és conèixer aquestes organitzacions criminals. Crec que no descobreixo res de nou. Perquè això és el que permet establir un nivell de prevenció alt i evitar coses. Per tant trobo dins de la normalitat. I no sempre es passa la informació d’un cos policial a un altre. Depèn de quina és la informació de què es disposa.

En aquest cas no va servir per prevenir l’atemptat i no es va passar la informació...

En aquest cas en concret se’ls hauria de preguntar a ells quin era el nivell de coneixement i què és el que sabien i què no d’Es-Satty. I a partir d’aquí perquè ho van passar o perquè no.

Es-Satty és el cervell dels atemptats o un delegat del veritable inspirador de l’atac que està fora de l’Estat espanyol?

És el responsable dels atemptats, el màxim responsable.

Ens queden coses per saber o la investigació ja està plenament tancada?

La investigació, amb tots els elements i probes que tenim nosaltres a sobre de la taula, està tancada. Si el dia de demà apareixen nous elements caldrà valorar si toca reobrir-la o no.

Es va publicar que els Mossos havien rebut un avís de la CIA o alguna agència dels EUA abans dels atemptats. Vostès ho han negat sempre però a què atribueixen que aparegués tot seguit dels atemptats aquesta informació?

No voldria semblar que defujo la pregunta però com abans amb el CNI crec que això se li hauria de preguntar als que van publicar unes notícies que es poden qualificar clarament d’intoxicació. A mi em toca ser respectuós amb els mitjans de comunicació com amb tothom. Però el que li puc dir és que em ratifico en el que ja vam dir, que nosaltres no teníem cap comunicació sobre la possibilitats d’un atemptat a les Rambles. Està clar que si haguéssim tingut una informació concreta al respecte hauríem pres mesures.

Els Mossos van ser aclamats per la ciutadania després de l’atemptat, però després de les protestes per les detencions de l’1-O van sorgir moltes crítiques per l’actuació policial en les manifestacions. Entén el canvi de posició de la gent?

Això forma part del nostre ADN com a societat. Ens passa amb l’equip de futbol de referència o amb les institucions. Hem de normalitzar que la societat té tot el dret del món a opinar sobre la nostra actuació. Volem ser la policia de referència de Catalunya, som una policia integral de base territorial i treballem per un model de proximitat i de transparència. Anem al Parlament a explicar aquest model d’ordre públic i estem a la seva disposició perquè ens digui quines eines podem utilitzar i quines no. Si vol pot mirar quines policies actuen d’aquesta forma. I li vull dir que les darreres enquestes de valoració situen els Mossos en el primer lloc. Els catalans som exigents i ho hem de continuar sent amb tots els nostres serveis públics, des de l’ensenyament a la sanitat, passant per la nostra policia. I nosaltres respondrem explicant què fem i com ho fem.

La Comissaria General d’Informació té suficients agents amb capacitat per infiltrar-se en les xarxes gihadistes o és complicat disposar-ne?

Les dues coses son veritat. Tenim gent destinada a fer tot aquest treball de monitoratge de les xarxes socials. La nostra societat també ens dona informació mitjançant determinats àmbits específics. Per exemple en el terreny del terrorisme i de l’extremisme violent és important les institucions penitenciàries, les escoles, policies locals i treballem molt aquests àmbits per detectar processos de radicalització. I com vostè feia referència treballem amb altres maneres d’intentar saber tot el que es mou en el món de l’extremisme. Hi destinem molts recursos i molta gent, i com més millor, però també és veritat que és una tasca difícil.

Com és la relació amb les comunitats islàmiques de Catalunya?

És bona. Tenim contacte amb totes les comunitats religioses i la islàmica és una més. Hi ha una bona relació.

Continua la tasca de captació de gihadistes a Catalunya?

Al món.

Però s’havia parlat de que Catalunya era un epicentre en aquest sentit del sud d’Europa. És així?

Jo no m’atreviria a posar Catalunya en cap rànquing. Però és clar que continua l’activitat de captació.

Quin grau d’alerta antiterrorista està vigent?

Quatre sobre cinc. És el nivell d’alerta que posa el CITCO i s’avalua setmanalment. I els Mossos participen en la valoració. Quatre sobre cinc vol dir que hi ha probabilitats de què es produeixi un atemptat en qualsevol moment. També li he de dir que la situació és diferent a fa mesos o anys. Ara no parlem de grups organitzats sinó de que el perill pot venir d’una acció unilateral d’una persona que està sola a casa i que s’endinsa en un procés de radicalització i que pot prendre la decisió de fer unes accions en un moment determinat. Aquest perfil és el de les dues detencions que hem fet a Tarragona.

Cinc anys després? La gent no té tanta sensació de perill sense atemptats greus a Europa i amb l’ISIS derrotat a Síria o l’Iraq...

Doncs si algú necessita explicacions els hi donarem. Perquè tenim un continent al sud de nosaltres que es diu Àfrica i on hi ha països en què passen coses i on el DAESH està agafant més força que mai.

L’Àfrica i en concret el Sahel és la zona que més els preocupa?

La principal preocupació pels Mossos és Catalunya i el que passa aquí. Però tot està interconnectat i relacionat. Per tant, he de dir que sí. Tot i que més que preocupació diria que això és una de les explicacions de perquè estem en quatre sobre cinc.

Els Mossos tenen el sistema Pegasus? Què n’opina de la polèmica que s’ha generat entorn d’aquest sistema d’espionatge?

No el tenim. Tenim un programa molt potent que és amb el que duem a terme centenars i centenars d’intervencions de comunicacions cada any, sempre amb supervisió judicial. Sempre m’he manifestat a favor de què tinguem eines com el Pegasus, encara que no sigui aquesta marca en concret, que ens permeti infectar mòbils per saber tot el que està passant allà dins. Ho tinc claríssim.

Hi ha crítiques sobre això...

Miri, la clau de tot plegat és l’ús i no l’eina. També tots els Mossos que treballen al carrer portem una arma curta reglamentària però el problema no és portar l’arma sinó l’ús que se’n faci. I el tenim molt regulat. Només es poden fer servir per defensa en una situació de perill per la integritat física i la vida de terceres persones o de nosaltres. Doncs amb aquest aparell passa el mateix. Aquesta tecnologia ha d’utilitzar-se adequadament i sempre sota tutela d’un jutge. Sempre. I qui cregui que no l’hem de tenir l’invito a reflexionar sobre l’existència d’organitzacions criminals que tenim a casa nostra dedicades al terrorisme, tràfic de drogues, prostitució, pornografia infantil o el cibercrim.

Jo preguntaria si no creuen que la policia hem de disposar del màxim d’eines possibles per investigar i saber quines són les intencions d’aquestes persones? Sempre sota tutela judicial com li he dit. És un jutge qui determina si ho podem fer o no i ho supervisa. Quan l’únic objectiu és portar sobre la taula del jutge el màxim d’informació d’algú que per exemple està fent pornografia infantil o està actiu en el terrorisme que persegueix fer atemptats contra les persones inclosos nens, si algú creu que la policia no ha de tenir les eines que permetin fer-ho ho respecto però em sembla molt difícil d’entendre-ho. I he de manifestar de forma clara que les policies, totes, han de tenir aquestes eines per recollir el màxim de probes possibles deles persones que es dediquen a la criminalitat en majúscules.

El problema és que després s’utilitzen per espiar polítics com hem vist i ningú se’n fa responsable. Li diria que això és com si un agent utilitzés l’arma curta de forma improcedent i no li passés res.

Doncs jo li dic clarament que vull viure en un país on si hi ha algun policia o Mosso que faci ús de l’arma fora de l’àmbit legal, hi hagi una resposta democràtica. I que si algú utilitza aquestes eines de control de les comunicacions per aconseguir objectius que no estan dins del marc legal hi hagi una resposta per part de l’autoritat judicial, fiscal i gobernativa. Aquest és el país que vull.

Fora del terrorisme quina és la principal activitat delictiva que preocupa als Mossos a Catalunya?

Des de fa dos o tres anys és el tema de la marihuana.

Més que altres drogues com la cocaïna o l’heroïna?

Sí, sense cap mena de dubte. Aquestes drogues estan vives però el que ens produeix més mals de cap avui en dia és la marihuana. Per l’enorme quantitat de feina que ens suposa i pels delictes que hi ha al seu voltant. També per la presència a casa nostra d’aquestes organitzacions criminals que s’hi instal·len. Per les armes de foc que incorporen i pel tema de la corrupció que genera. És una gran preocupació de la policia i hauria de ser-ho també de la societat. Nosaltres només som un dels actors en la seguretat pública, però també intervé el legislador, les polítiques penitenciàries, etc. Diàriament o setmanal intervenim un gran volum de plantes. Aquesta situació ja s’ha donat en altres països i sabem que comporta corrupció de funcionaris, policies, polítics, estructures econòmiques paral·leles a les legals...

Vostè va ser nomenat comissari en cap fa poc més de set mesos i ha afrontat una profunda reorganització del cos. El decret d’estructura que marcarà aquesta profunda reforma i reorganització dels Mossos com està?

Tenim acabat l’esbós del que nosaltres creiem que hauria de ser l’estructura organitzativa del cos. Ara passarà a la supervisió de la nostra direcció política i es faran les esmenes que es considerin convenients. Volem creure que abans del Nadal el tindrem aprovat i publicat pel Govern. El decret donarà compliment a tot allò que hem plantejat. Des del començament vam dir que volíem un model de proximitat cap al ciutadà que és el nostre primer objectiu per donar-li el màxim d’atenció. Al presentar una denúncia, quan ens requereix o quan ens troba patrullant pel carrer. Aquest és un model que només pot estar fonamentat en el territori, que és on es té el contacte amb el ciutadà.

A grans trets que inclou el decret i quin és l’objectiu?

El nou decret atorga un poder de decisió més gran als caps de regió o de comissaria i ho fa amb un determinat model d’investigació en què ells tenen la decisió de què s’investiga. També a l’hora de prendre decisions sobre les unitats d’ordre públic que tenim al territori buscant la implicació d’aquestes unitats en l’àmbit de la seguretat ciutadana. És a dir que no només faran ordre públic sinó que hi haurà una polivalència real que permet donar suport a la seguretat ciutadana quan no hi hagi una manifestació.

El decret també contempla una comissaria general nova de tecnologies d’informació i comunicació que calia crear sí o sí. On busquem una governança pròpia del cos més gran en tot allò que són les eines tecnològiques que necessitem per treballar. Des de càmeres que graven matrícules dels cotxes a drons, passant per sistemes de detecció de drons, eines per garantir la ciberseguretat dels propis arxius policials. I que porti el grup de ciberseguretat i crearem la comissaria virtual. O una APP al mòbil per tenir contacte directe amb la policia i estar geolocalitzats. I dimensionarem la nostra comissaria general tècnica, que és la nostra tecnoestructura per poder governar-nos millor en tot el que pertoca a l’accés al cos de Mossos, des de les promocions d’accés a les d’ascens marcant els criteris i requisits. L’objectiu és reforçar el territori i dotar el cos de més tecnologia. Vam dir que ho faríem i ho estem fent.

Vostè també ha posat molt l’accent en la feminització del cos. Però suposo que serà una cosa lenta?

La feminització del cos de Mossos d’Esquadra és un tema que ens el creiem. Però hem d’arribar allà on volem arribar sense forçar res. És a dir, que hem d’arribar-hi de forma natural perquè no voldria que el procediment que seguim deslegitimi el resultat. Tenim deures per fer en aquest camp i me’ls crec. La societat a la qual servim té una diversitat de gènere i cultural que encara no està prou reflectida al cos. A mi m’agradaria que s’hi vegi molt més reflectida aquesta diversitat d’orígens, de religions i de maneres d’entendre la vida. Tota aquesta realitat ha d’estar present als Mossos i estem treballant amb les noves promocions.

En els canvis realitzats ha estat polèmic el de la Comissaria General d’Investigació Criminal (CGIC) perquè investiga casos de corrupció política. Què hi té a dir?

Es va insinuar, però tot el contrari. Vam prometre que seríem implacables amb la corrupció i ho estem fent. Hem convocat dotze places per ampliar el grup d’anticorrupció del cos. Quan s’acabi l’estiu es faran efectives i donarem màxima potència al grup d’anticorrupció. Tindrem tolerància zero en aquest àmbit. Nosaltres investiguem delictes i ens importa poc la ideologia de les persones que els cometen i els partits als quals pertanyen.