Un dels grans titulars de les eleccions municipals del 2015 va ser la irrupció dels governs dels canvis, formats per formacions de l'esquerra transformadora, sovint amb la participació de la CUP, els Comuns i Podem. Quatre anys més tard, tot i algunes excepcions, la majoria d'aquestes candidatures retrocedeixen, amb uns resultats globalment negatius tant per a la CUP com per als Comuns. La formació de l'Esquerra Independentista perd 50 regidors -es queda en 335- i uns 57.000 vots, però el més sagnant és que es queda sense representació a grans ciutats com Barcelona, l'Hospitalet, Terrassa, Lleida o Mataró o en ciutats metropolitanes on va integrar-se en candidatures àmplies, com Cornellà, Santa Coloma de Gramenet o Sant Boi.

Els Comuns es deixen 70.000 vots i més d'un centenar de representants municipals -en sumen 258-, però sobretot perden, ni que sigui per menys de 5.000 paperetes, l'alcaldia de la capital, el pal de paller del seu projecte polític. No sumen representants a Terrassa, on eren segona força, ni a Girona, Sant Cugat del Vallès o Manresa.

L'atomització d'aquests espais és una de les raons de la davallada, ja que s'han trencat quasi totes les aliances que fa quatre anys va articular-se entre la CUP i Podem en ciutats com Santa Coloma de Gramenet o Cornellà, i també hi ha una cinquantena de llistes de Podem que no s'han integrat a les llistes dels Comuns, en ciutats com Sabadell o Mataró, entre d'altres. Amb tot, hi ha alguns resultats destacables de les llistes d'esquerres.

A Barcelona, per exemple, Colau perd 20.000 vots, 4,5 punts de suport i un regidor, però s'imposa a sis districtes (Ciutat Vella, Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Andreu, Sant Martí i Sants-Monjuïc), però retrocedeix sobretot als més populars -com Nou Barris o Sant Andreu i Sant Martí, malgrat ser el més votat- en benefici d'un PSC que ha recuperat un part del seu antic electorat. No és, però, un enfonsament electoral que sí que es dona en altres ciutats.

Les alcaldies que conserven els Comuns són feus històrics d'ICV-EUiA, com el Prat de Llobregat, on mantenen els 11 regidors que tenia l'històric Lluís Tejedor -que no s'ha presentat per primer cop des del 1982-, Montornès del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Montcada i Reixac, Pallejà o Olesa de Montserrat, però en canvi perden Sant Feliu de Llobregat. Altres resultats positiu els obtenen a Tortosa i El Pont de Suert, on són segona força, o Tarragona i Rubí, on guanyen presència. Es mantenen a l'Hospitalet, Lleida, Castelldefels, Badalona o Cornellà, en la majoria de casos amb dos regidors, mentre que retrocedeixen a Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi o Mataró. Queda lluny, però, la intenció del partit de convertir-se en alternativa de govern i en bona part del territori català directament no hi té presència.

Passos enrere de la CUP

Des del 2003, cada elecció municipal suposava un pas endavant en el projecte polític de la CUP, que sempre ha fet base de la seva vocació fonamentalment municipalista. Això s'ha trencat aquest 26 de maig, on retrocedeix gairebé a tot arreu. Se salva a Berga, la principal alcaldia de comarca que controlava, on fins i tot avança dos regidors -arriba als vuit- i es queda a un pas de la majoria absoluta. També es manté com a primera força a Navàs (Bagès), on perd la majoria, i Viladamat, Celrà, Verges o la Vilella Baixa, entre d'altres municipis petits. Progressa a Girona, on Guanyem, la llista articulada amb Més i Comuns sobiranistes, els permet saltar dels quatre als sis regidors i ser la principal alternativa a Marta Madrenas (JxCat), mentre que també millora a la Seu d'Urgell -passa d'un a dos regidors- i, sobretot, a Sort, on salta de dos a cinc i, probablement, tindrà l'alcaldia. En aquest cas, però, la llista és de Som Poble, una agrupació d'electors que integra membres de la CUP.

A Tarragona o Manresa el partit manté representació, mentre que retrocedeix a Sant Cugat -de quatre a tres regidors-, Vilanova -de cinc a tres-, a Olot, a Figueres -de tres a un-, a Reus -de sis a tres- o a Vilafranca -de tres a dos-. També retrocedeixen a Sabadell, on formen part de la Crida, que ha tingut l'alcaldia els dos darrers anys, però que ha perdut un dels quatre regidors obtinguts el 2015 on el PSC a més que doblat resultats (de 5 a 11 representants) i quasi amb tota seguretat recuperarà el poder. Tampoc millora a Badalona, on forma part de Guanyem Badalona en Comú, que en coalició amb ERC ha sumat set regidors, un menys que els van aconseguir per separat fa quatre anys. 

En canvi, qui sí que ha millorat resultats i retindrà l'alcaldia és Ara Decidim Ripollet, el projecte que agrupa l'històric COP, representants de la CUP, Podem i enguany, com a novetat, els Comuns. Ha guanyat un regidor i prop de 2.000 vots i José M. Osuna repetirà com a alcalde al capdavant d'una de les poques confluències d'esquerres realment àmplies que hi ha a Catalunya.