L'alcaldable del PSC a la ciutat de Barcelona, Jaume Collboni, ha presentat aquest dilluns Albert Batlle com a número tres de la seva candidatura, que té Laia Bonet de segona. Batlle té una àmplia trajectòria política i des de fa una dècada s'ha caracteritzat per la seva capacitat de sobreviure a executius de diferent color. Qüestió d'oportunisme o de ser camaleònic, segons es miri.

Vinculat durant dècades al maragallisme, des que el 2003 va fer el salt a la Generalitat ha estat alt càrrec dels governs de Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas i Carles Puigdemont. Fa uns dies va anunciar que s'incorporava a Units per Avançar, la formació sorgida de l'antiga Unió Democràtica que té una aliança amb el PSC al Parlament i a la capital catalana i fruit d'això ara estat fitxat per Collboni.

El seu darrer càrrec al Govern va ser el de director general dels Mossos d'Esquadra, que va ostentar entre el 10 de juny de 2014 -amb Artur Mas de president- i el 17 de juliol de 2017 -ja sota la presidència de Puigdemont-, quan va dimitir en desacord amb els plans governamentals de tirar endavant el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Si anem més enrere, però, s'observa com Batlle va ser regidor a l'Ajuntament de Barcelona durant dues dècades (1983-2003) pel PSC, el partit al que més anys ha militat. Primer amb Pasqual Maragall d'alcalde i els darrers anys amb Joan Clos. El 2003, coincidint amb la formació del Govern tripartit, va arribar a la Generalitat com a Secretari de Serveis Penitenciaris, càrrec que mantindria durant la presidència de José Montilla.

El 2011, després de la victòria de CiU a les eleccions al Parlament de finals de 2010, Batlle surt del Govern, però l'aleshores director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso -protagonista anys després de polèmiques reunions amb el ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz- el va nomenar com a adjunt, fins que el 2014 amb Artur Mas el va nomenar director general de la policia catalana. Ara que torna a optar a un càrrec electe, Batlle -de 65 anys- acumularà tres dècades i mitja de sous públics.