Un debat tens i crispat en el qual es feia difícil escoltar el que deien les sis candidates i candidats que hi van participar.

Jaume Asens (En Comú Podem), Gabriel Rufián (ERC), Laura Borràs (JxCat), Meritxell Batet (PSC), Cayetana Álvarez de Toledo (PP) i Inés Arrimadas (Cs) van intercanviar retrets des del primer moment. 

Les dues darreres van començar carregant durament contra Televisió de Catalunya i el seu director, Vicent Sanchís, que va assumir la responsabilitat de moderar el debat. Álvarez de Toledo el va desqualificar pel fet d'estar "processat per desobediència" i Arrimadas va anar més enllà, amb clara voluntat de posar en qüestió el paper del periodista, a qui va qualificar de "conseller de propaganda" i per a qui portava preparat un escrit, amb tipografia ben visible, en forma de "carta de dimissió".

Tots van polemitzar al llarg de dues hores, amb constants interrupcions i repeticions de frases fetes, sobre el conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol, fins i tot negant la seva existència.

Borràs, Asens i Rufián van subratllar també a l'inici de les seves intervencions que el fet que els candidats empresonats no poguessin estar presents en el debat constituïa una anomalia democràtica.

Álvarez de Toledo i Arrimadas van coincidir a instar a Batet a aclarir si Pedro Sánchez té intenció d'indultar els líders sobiranistes encausats,. "Aquí fa olor d'indult", va dir la candidata de Cs, que de la mateixa manera que la del PP va acusar el president del Govern de buscar la complicitat dels partits independentistes de Catalunya i Euskadi.

Meritxell Batet les va retreure l'intent d'interferir en la justícia. "L'única proposta que tenen sobre la taula és de conflicte, per a continuar en la crispació i la confrontació", va assenyalar.

Borràs duia un vestit de color groc i Álvarez de Toledo també va voler utilitzar el mateix color en la seva indumentària. Feien evident amb aquests cops d'efecte, i en sentit contrari, la paradoxal polèmica creada al voltant de la reclamació de llibertat pels presos polítics catalans, en la qual també ha intervingut la Junta Electoral. Arrimadas va mostrar a Batet un llaç groc que deia que havia agafat d'un parc infantil i Rufian va prendre la paraula per dir a la candidata de Cs que "tant de bo el molestés un símbol feixista el que el molesta un llaç groc".

El candidat d'ERC va mostrar una foto d'una càrrega policial sobre votants el dia del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i la del PP li va replicar amb un "Viva la Guardia Civil", per la seva actuació en aquella jornada.

Tant Álvarez de Toledo com Arrimadas van insistir en tot moment en qualificar de colpistes els partits independentistes i van acusar el PSC de defensar el diàleg per ocultar les "cessions" a l'independentisme.

Picabaralles entre PSC, ERC i Comuns

El clima enrarit del debat també es va posar de manifest en els enfrontaments entre els candidats de l'esquerra.

Rufián es va preguntar pel fet Pablo Iglesias no defensi d'una manera més visible la plurinacionalitat de l'Estat espanyol i Asens va recordar, visiblement molest, que el líder de Podemos defensa el dret a decidir de Catalunya vagi on vagi.

"Et puc assegurar que a porta tancada no diu el mateix que en els mítings", ha replicat Rufián a Asens, que al seu torn ha tirat en cara a ERC que sembli que li incomodi que "hi hagi una alternativa" al PP i PSOE a Espanya.

En el bloc de les polítiques socials, Batet, Asens i Rufián també van polemitzar per la impossibilitat d'arribar a acords sobre els pressupostos estatals, catalans i de Barcelona.

Pactes postelectorals?

PP i Ciutadans van fer evident la seva sintonia i no van dissimular la seva disposició a pactar. Álvarez de Toledo es va pronunciar sobre un possible acord postelectoral amb els ultradretans de VOX, partit que va descriure com de "nacionalista" espanyol.

Rufián i Asens van contemplar la possibilitat d'arribar a un acord amb el PSOE, però van demanar el vot per forçar un futur govern de Pedro Sánchez a fer polítiques d'esquerres i més obertes cap a Catalunya. Batet no es va pronunciar sobre cap possible pacte posterior i es va limitar a expressar el desig d'un Govern del seu partit.

Borràs també es va declarar partidària d'un acord que reconegui la necessitat de resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat.