La cèntrica plaça de bous de València va esdevenir durant multitud de cites electorals l'escenari predilecte per a la clausura de les campanyes del PP. Epicentre de la immoderació, en aquell recinte es van lliurar, amb presència dels líders autonòmics i estatals, les més desenfrenades exhibicions del seu adulterat múscul. Aquelles diapositives, reflex d'un temps enlluernador de majories que semblaven per sempre més, ja formen part del passat. Aquesta nit, qui ha esgotat les entrades a la plaça de bous és en Mark Knopfler.

Mentre el líder dels Dire Straits sorprenga amb la seua guitarra el públic del coliseu, a diferents punts de la ciutat els partits oferiran el seu propi espectacle: el tancament de campanya. I no és pas casualitat que tres dels quatre flamants candidats a la presidència espanyola hagen escollit la capital del Túria. La doble contesa electoral d'aquest diumenge a territori valencià afegeix pólvora a les tensions i les expectatives. Ací se la juga Pedro Sánchez però també se la juga Ximo Puig, artífex de l'avançament electoral autonòmic. Se la juga Pablo Casado però també Isabel Bonig, erigida en renovació dels seus. Se la juga Albert Rivera i Toni Cantó juga també la partida.

Pablo Iglesias serà l’absent i no acompanyarà el candidat a la presidència de la Generalitat, Rubén Martínez Dalmau, al seu tancament de campanya a Elx. És sobre aquesta formació que recauen els majors temors dins el bloc de les forces progressistes valencianes. Les darreres enquestes albiren un empitjorament de la intenció de vot per Unides Podem-Esquerra Unida, que s'acostaria perillosament als límits del sostre electoral del 5%. PSPV-PSOE i Compromís miren molt de prop la situació. Necessiten la tercera pota per fer possible la reedició del govern del Botànic, encara que aquests últims sondejos també indiquen que la seua suma sense Podem vorejaria els 50 escons que marquen la majoria absoluta de les Corts. És potser ací, en aquest descosit, on també miren les dretes per penjar-se a l'opció real del capgirament electoral.

Amb Compromís ha passat quelcom diferent amb les enquestes. Fa unes setmanes, als de Mónica Oltra se'ls llançaven uns resultats marcadament inferiors als assolits el 2015. No obstant això, el sondeig encarregat per Valencia Plaza a SYM Consulting realitzat entre l'11 i el 12 d'abril situa la coalició valencianista com a segona força de l'hemicicle valencià, cinc punts per sobre de 2015 i una projecció d'entre 22 i 24 escons, per sobre dels 19 obtinguts en els passats comicis autonòmics. Compromís, amb una campanya de baixa intensitat, guanyaria terreny fent bona la seua posició de partit no sucursalista i de marca preocupada pels temes que afecten els valencians.

Malgrat tot, Ximo Puig és el candidat que afronta aquestes eleccions amb els millors pronòstics. I van a l'alça. L'avançament electoral va esdevenir una operació de doble o res. "Però crec que el que li vaja bé a Pedro Sánchez li anirà bé a la Comunitat Valenciana, i el que li vaja bé a la Comunitat Valenciana i al PSPV li anirà també bé a Pedro. Sobretot, en termes institucionals", li va dir el president a Manuel Sánchez en l'entrevista publicada per aquest mitjà. La marca valenciana del PSOE, en cas de fer bons els auguris demoscòpics, aconseguiria la primera posició a les Corts després de més d'un quart de segle. El tàndem Puig-Sánchez s'ha acabat fent compacte a força de necessitat. Qui ho diria després del distanciament que van provocar aquelles primàries en què el de Morella es va aliar amb la candidata Susana Díaz.

El FLA irromp en campanya

Mentre a la dreta el que és emocional ha superat amb escreix el punt racional, en els partits botànics les propostes en el debat han revelat les ambivalències, els matisos o les grans distàncies que haurà de tenir en compte aquesta intersecció de potencials votants. La campanya ha comptat amb un convidat inesperat que ha irromput de ple en els discursos: el FLA. L'enèsima injecció -de 700 milions d'euros- per part del govern espanyol al País Valencià a través del Fons de Liquiditat Autonòmica ha obert la caixa dels trons i ha tornat a situar el finançament com a pedra angular de l'agenda valenciana. Per a Puig el FLA és una estafa necessària; per a Oltra una vergonya per als valencians i vol demanar la suspensió immediata del pagament dels interessos. Bonig, per la seua banda, es pregunta quines retallades ha hagut de fer el Consell per rebre aquesta quantitat.

Tots els partits que han debatut aquests dies a la televisió pública autonòmica coincideixen, no sense discrepàncies reivindicatives, en la reforma del sistema de finançament com a via per solucionar el gran "problema valencià", és a dir, el fet de ser l'única autonomia de tot l'Estat que, tot i tenir una renda per càpita per sota de la mitjana espanyola, aporta a la caixa comuna més diners dels que rep. Precisament ahir la plataforma Crida pel Finançament Valencià es va concentrar davant les Corts per pressionar i deixar-li clar al futur govern que no valen només bones paraules per part de l'Estat davant el deute, l'espoli històric i l'infrafinançament.

El cert és que, en els quatre anys de govern botànic, i tot i que una part de la ciutadania ha pres consciència sobre aquesta discriminació, els avenços han estat nuls. En clau postelectoral, aquestes darreres hores s'ha apuntat el pronòstic d'un pacte de legislatura a l'Estat amb una majoria del PSOE i el suport de Podem, PNB i Compromís, un escenari que situaria els de Joan Baldoví en posició d'exigir, ara sí i sense dilacions, l'anhelada millora del finançament. Tanmateix, això no sona nou. Ja amb els pressupostos truncats de Pedro Sánchez, la veu valenciana a Madrid es va revelar feble i sempre amatent a posposar.

Sense treva per als escàndols

El que tampoc ha faltat en campanya han estat les notícies sobre suposats casos de corrupció. Toni Cantó, el candidat de Ciutadans, afronta aquest últim tram amb l'ombra d'una presumpta irregularitat en relació amb una evasió d'impostos. En les últimes hores, per cert, Cantó s'ha reunit amb els membres de Societat Civil Valenciana, l'entitat germana de la catalana que es va posar a caminar el juliol de 2018 com a contrapès, deien, a la "partitocràcia" de l'estat espanyol.

Com un fantasma incòmode, i enmig dels bons presagis que els marquen les enquestes, al PSPV també se li ha posat al davant un sumari. Es diu Alqueria i hi figura com a investigat l'alcalde socialista d'Ontinyent i expresident de la Diputació de València, Jorge Rodríguez. El juny de l'any passat, Rodríguez va abandonar el seu càrrec a la Diputació després de ser detingut i acusat de contractar set persones afins al PSPV i Compromís a raó de 70.000 euros bruts per a cadascuna d'elles. L'alçament del sumari fa uns dies ha precipitat la seua eixida del partit i la creació d'una marca independent per poder presentar electoralment al seu poble. Una gran lona a València penjada per Ciutadans es fa ressò d'aquest cas, potser la sacsejada més important d'aquest mandat en el si dels governs valencians del canvi.

Siga quin siga l'abast de tot això, falten poc més de 48 hores per eixir de dubtes i conèixer com es resoldrà aquest experiment de doble contesa inaudit en la història democràtica valenciana. O com es traduirà a les urnes la posada en escena que anit va lluir Vox al Museu Príncep Felip. En quina direcció es pronuncien els indecisos, els aturats, els llauradors, els usuaris de la sanitat pública, els de l'educació, el moviment cooperativista ... I també, és clar, els gairebé 165.000 joves que votaran per primera vegada. I cap a on adrecen el seu vot les més de 189.000 persones que han sol·licitat fer-ho per correu, triplicant els registres de 2015. Al País Valencià aquest (quasi) superdiumenge, que se celebra enmig d'un pont festiu, ja va posar el compte enrere fa uns quants dies.