El Govern català funciona amb un pressupost prorrogat des del 2017, els darrers que van aprovar-se. Això ha limitat la capacitat financera de la Generalitat, de manera que l’aprovació dels comptes del 2020 es planteja com una necessitat imperiosa per a nombrosos sectors. Els comptes s’estan negociant ara mateix entre el Govern, format per JxCat i ERC, i Catalunya en Comú Podem, però de moment no està gens clar que finalment tirin endavant. En qualsevol cas, creix la pressió perquè Catalunya compti, finalment, amb uns nous pressupostos. Dos mon tan allunyats com les entitats del sector social i d’atenció a les persones i les cambres de comerç ha coincidit aquest dilluns a reclamar-los.

En una roda de premsa, dotze entitats del sector social -patronals, sindicats, entitats i col·legis professionals- s’han unit per reclamat a la Generalitat més recursos en els Pressupostos de 2020 per revertir urgentment l’"infrafinançament crònic" que pateixen des de fa més de deu anys. Ho ha reclamat la mesa unitària del sector social, que ha fet un públic un manifest en què reclama un 2% del PIB enfront del 0,5% que es destina actualment al sector, que integra serveis com els de la dependència, la gent gran, la infància, els menjadors escolars, la discapacitat i la salut mental, entre d'altres: "Això ja no té espera, és urgent ", ha afirmat la secretària de Polítiques Socials d'UGT, Enriqueta Durán.

Els signants alerten que cada vegada han d'atendre més persones, i que ni tan sols s’han recuperat de les retallades de la crisi de 2008: "En el cas de la gent gran, ve un tsunami demogràfic molt gran, i estem advertint l'administració que no hi ha recursos suficients per atendre-la", ha alertat la presidenta de l'Associació Catalana de recursos Assistencials (ACRA), Cinta Pasqual. El manifest reclama assegurar la cobertura del que són drets socials, així com la qualitat de l'atenció, la sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals dels professionals, que alerten que s'han vist afectats per la manca de recursos, en un sector en què el 75% dels treballadors són dones.

També veu necessari una revisió a fons del model actual per "avançar en una cartera de serveis socials i d'atenció a les persones innovadora" que s'adapti a la realitat canviant, així com assegurar la qualitat i la transparència en la gestió dels serveis públics , i que es compleixi el Codi de bones pràctiques de contractació pública en el sector que van signar el 2015. La mesa ha conclòs que una correcta inversió en el sistema de serveis a les persones revertirà en la millora de les condicions laborals, "possibilitant aconseguir en les taules de negociació col·lectiva l'objectiu compartit de no tenir cap salari per sota dels 14.000 euros" anuals , diu el text.

Signen el manifest l'Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura (Acellec), l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (Acra), l’Associació Estatal d'Entitats de Serveis d'Atenció a Domicili (ASADE), CCOO, UGT, la Confederació de Tercer Sector Social, la Taula de Tercer Sector Social, la Unió - Associació d'Entitats Sanitàries i Socials, i la Unió de Petites i Mitjanes Residències (Upimir). També el subscriuen el Col·legi d'Educadors Socials de Catalunya (CEESC), el de Treball Social de Catalunya (TSCAT) i el de Pedagogs de Catalunya (Copec), en una taula unitària que els integrants han reconegut que "no és habitual", i que per al secretari de Política social de CCOO, Toni Mora, hauria d'avançar en donar al sector social la importància que es dona als d'educació i salut.

Consell de Cambres: “un nou pressupost és imprescindible”

D’altra banda, el Consell General de Cambres de Catalunya s'ha reunit aquest dilluns a Terrassa on ha aprovat un comunicat unitari en què considera "imprescindible" que Catalunya compti amb un pressupost aprovat per l'any 2020 "el més aviat millor". El text demana que el pressupost "permeti desenvolupar iniciatives imprescindibles per a l'economia que fa massa temps que estan en espera". "Cal que el Govern formuli propostes que prioritzin l'estímul a l'activitat econòmica i l'alleujament de les restriccions que s'han operat en molts àmbits de la despesa social", afegeix el document.