Unes declaracions del president d'Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA), Maurici Lucena, en què apressava a tancar un pacte institucional per no desaprofitar el pla d'inversió de l'ens, que es tanca a finals de juliol, i escometre l'ampliació de la tercera pista de l'aeroport del Prat han reobert les ferides i els enfrontaments entre els partidaris i els detractors del projecte. De fet, les manifestacions de Lucena recollien una crida prèvia del president de la patronal catalana Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, en què urgia a prendre decisions per "guanyar competitivitat i augmentar el progrés". El president d'Aena fins i tot va instar el president Pere Aragonès, quan era vicepresident de la Generalitat en funcions, a actuar. Aquesta urgència ha ressuscitat un debat que la crisi econòmica, social i, sobretot climàtica, semblaven haver enterrat momentàniament.

Aquesta apel·lació es visualitzava el passat 2 de juny amb un acte a la seu de l'escola de negocis Esade, en què patronals com Foment del Treball i Pimec, la Cambra de Comerç, o entitats com la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) o el RACC, van demanar que es realitzi el projecte d'ampliació de la tercera pista del Prat per consolidar Barcelona com un aeroport de connexió internacional. El mateix Sánchez Llibre apel·lava a la necessitat d'aprofitar l'oportunitat. "Aquest avió cap a la prosperitat no se'ns pot escapar". Tot i valorar de forma positiva la taula de diàleg anunciada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, en la qual es donaria cabuda a tots les entitats ciutadanes i ecologistes, el president de Foment va tornar a jugar amb l'ultimàtum. "Tenim de tot menys temps", va sentenciar.

El lobby econòmic va apel·lar en el seu acte reivindicatiu d'unitat a una desena d'arguments, com la inversió prevista de 1.700 milions d'euros i la creació d'uns 350.000 llocs de treball perquè "Barcelona segueixi estant al món i no caiguem en la decadència".

Esquerdes polítiques

La successió dels fets ha tornat a generar rèpliques en una mena de terratrèmol polític que sembla generar aquest tema. En sengles preguntes al Parlament la setmana passada, el president Aragonès destacava la importància del factor ambiental, mentre el vicepresident de la Generalitat i conseller de Territori, Jordi Puigneró assenyalava que "Catalunya no es pot permetre el luxe de no tenir un aeroport per a l'economia de l' segle XXI".

Aquestes esquerdes també es mostren a la CUP, l'altre soci de Govern. El diputat Xavier Pellicer s'oposa a l'ampliació perquè "respon a una lògica especuladora". La formació anticapitalista li recorda a Aragonès que la mesura no formava part de l'acord d'investidura, recriminant-li que "no deixi enrere els errors dek passat". En la mateixa línia, En Comú Podem rebutja l'ampliació de l'aeroport perquè és contrària a la política de reducció d'emissions. Així ho expressa la portaveu adjunta dels comuns al Parlament, Susanna Segòvia.

Les divergències més evidents es van produir a la Comissió d'Ecologia i Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, en què es va tornar a evidenciar la disparitat de criteri dels socis de govern municipals. Mentre Barcelona en Comú i ERC votaven en contra de la proposta d'ampliació, el PSC, el PP i Cs recolzaven la proposició de BCN Canvi, que demanava el contrari. JxCat es va abstenir.

Ciment i creixement

Un altre dels alcaldes més afectats per una hipotètica ampliació, el del Prat, Lluís Mijoler (En Comú Podem), acusa l'Estat espanyol de "persistir en una visió antiquada del desenvolupament econòmic, basada en una sola idea, simple i superada: més ciment, més creixement, més centralisme". Mijoler introdueix el factor ambiental, recordant que "Aena es despenja amb la proposta de destruir els espais naturals més singulars de Delta del Llobregat i el Parc Agrari del Baix Llobregat per ampliar la tercera pista de l'aeroport del Prat". A més d'un desafiament a la Comissió Europea per saltar-se les compensacions ambientals, l'alcalde del Prat veu la proposta "ineficient des del punt de vista ecològic i econòmic".

En aquest context, alguns experts troben a faltar un procés col·lectiu en la presa de decisions. És el cas de Pere Suau-Sanchez, professor d'Economia i Empresa a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i en la Cranfield University britànica. "S'apel·la a les decisions col·lectives, però a la pràctica no s'ofereixen eines i criteris per fer-ho". L'expert assenyala que la iniciativa s'hauria de plantejar a mitjà termini -un període d'uns anys-, però aquí es parla de mesos. "Tot sembla indicar que es vol decidir ràpid i sense consens".

Per a Suau-Sanchez, aquest temps de negociació s'hauria d'invertir en analitzar la viabilitat de la mesura en el marc europeu, tenint en compte el Green Deal, l'Estratègia Europea de l'Aviació i l'Estratègia de Mobilitat Europea, que reivindiquen i tenen objectius per a la transformació ecològica de la mobilitat i de l'economia. "La decisió d'ampliar el port de Rotterdam, de la qual sempre es parla com a exemple en el qual es modifica una àrea protegida per la Xarxa Natura 2000, és de fa 15 anys". El professor també considera necessari un debat tècnic sobre si l'aeroport està a punt de el col·lapse. "Afegir 500 metres a la tercera pista no soluciona res si no es combina amb ús eficient d'aquesta i una gestió diferent del trànsit aeri". Ja abans de la pandèmia assegurava que "el Prat encara no està en alts nivells de congestió com ho estan Heathrow (Londres) o Amsterdam i té marge de creixement en les seves hores de menys activitat".

L'equilibri ambiental

Altres veus prioritzen la urgència d'ampliar l'aeroport. Un exemple és el professor de l'departament d'Emprenedoria de l'escola de negocis IESE Pedro Nueno. En aquest sentit, parla de l'ampliació com "una operació vital". Per al professor, Barcelona guanyaria en connexions amb una tercera pista més gran, però insta arribar a un acord amb totes les parts implicades per no afectar l'àrea mediambiental de la Ricarda. Nueno apunta que "els avions aconsegueixen reduir cada vegada més les emissions contaminants".

Aquest tipus d'acords no els comparteix la plataforma Zeroportbcn, que advoca pel decreixement del port i l'aeroport de Barcelona. En un manifest presentat per contrarestar la crida dels agents empresarials, l'entitat lamenta que "l'ampliació de l'aeroport del Prat es vol fer en un dels últims espais verges de Delta de l'Llobregat. Una zona d'especial protecció per a les aus que forma part de Natura 2000, la xarxa europea per a la preservació i conservació dels hàbitats i les espècies". 

Amb relació a les peticions que Barcelona disposi d'un aeroport similar al londinenc de Heathrow, el portaveu de la plataforma, Alejandro González, critica que es vulgui equipar la capital catalana amb una ciutat que és quatre vegades més gran". A més, acusa els empresaris de "fer xantatge amb el pretext de vendre-ho com un antídot contra la crisi econòmica derivada de la Covid-19". La urgència en prendre una decisió per optar a les inversions d'AENA, unida al tauler de joc de l'repartiment dels fons europeus per a la reconstrucció econòmica, han destapat el pot de les essències de partidaris i detractors de l'ampliació de l'aeroport del Prat. Sembla que la partida no ha fet més que començar.