Catalunya és el territori de l'Estat espanyol amb un major percentatge de costa urbanitzada, per davant del País Valencià i Andalusia. Si el focus es posa en les províncies, el rànquing l'encapçala amb claredat Barcelona, per davant de Màlaga i Alacant. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe A tota costa, que Greenpeace i l'Observatori de la Sostenibilitat han presentat aquest dimarts a la capital catalana i que alerta de la greu degradació dels recursos ambientals de la costa després de tres dècades d'urbanització accelerada. En concret, l'organització ecologista denuncia que el 80% dels recursos ambientals costaners estan degradats. En els últims 30 anys, justament des de l'aprovació de l'estatal Llei de Costes del 1988, la superfície de costa urbanitzada ha passat de 240.000 a 530.000 hectàrees. Això suposa que el 13,1% de la costa espanyola està edificada, una xifra que contrasta amb el 2% del territori de l'interior. Un altre element que mostra la pressió que suporta és que hi viu gairebé la meitat de la població estatal, quan no representa ni el 10% de la superfície total.

L'estudi posa de manifest el contrast entre el grau de destrucció del litoral dels diferents territoris. A Catalunya, per exemple, la urbanització de la costa és del 26,4%, mentre que al País Valencià se situa al 23,1% de la superfície. Les Illes Balears, en canvi, se situen a la franja baixa, amb el 7,2%. Per demarcacions, Barcelona encapçala el rànquing amb el 40,9%, seguida d'Alacant (28,5%) i Màlaga (26,2%). L'informe alerta que la destrucció és més intensa més a prop del mar, de manera que el "36,5% de la línia de platja està urbanitzada a Espanya i més d'un terç dels ecosistemes adjacents han estat destruïts per l'acció humana".

"Després de dècades de desenvolupament immobiliari i d'infraestructures al litoral, l'ocupació de la primera línia de costa ha estat massiva. Això deixa com a llegat una costa saturada i incapaç de generar els béns i serveis necessaris per a un desenvolupament futur sostenible", ha declarat Paloma Nuche, responsable de la Campanya de Costes de Greenpeace. L'activista ha afegit que "l’augment de població, tant pel que fa a locals com turistes, augmenta la demanda de subministraments (menjar, aigua dolça, electricitat…) i, al mateix temps, la generació de residus. Al final, el que tenim són ecosistemes menys productius i més contaminats". Entre d'altres qüestions, els ecosistemes costaners proporcionen béns i serveis ambientals "claus per al desenvolupament econòmic i social" i també contribueixen a l'adaptació als "impactes del canvi climàtic al litoral", perquè "generen pluges per frenar l'avanç de les sequeres i, alhora, funcionen com a amortidors d'inundacions i controlen l'erosió del sòl".

Les conseqüències per al medi ambient

Segons l'informe, la reducció més notable de serveis ambientals correspon a la superfície ocupada per cultius i pasturatges, que s'han reduït un 13,1%, una qüestió vinculada a l'aposta per un turisme massiu en detriment de les activitats primàries. També s'ha reduït, en aquest cas un 10,6%, la vegetació de la ribera dels rius i altres llits d'aigua, cosa que augmenta la indefensió de la població davant esdeveniments climàtics extrems. Altres serveis ambientals que es perden són la capacitat d'extracció de sal de les salines, la capacitat de generació de pluges per culpa de la pèrdua de boscos i aiguamolls i la capacitat de gaudi a l'aire lliure. Per exemple, l'estudi assenyala Catalunya com el territori que ha perdut major capacitat de generació de pluges. La mala gestió de la costa també té un impacte econòmic, amb conseqüències com la pèrdua de sorra de les platges, que en el cas de Barcelona implica un cost de més de 30 milions anuals.

Greenpeace subratlla que les úniques zones que es mantenen intactes són aquelles que tenen figures de protecció específica, com els parcs nacionals o els parcs naturals. Per revertir la tendència, l'organització aposta precisament per augmentar el nombre d'àrees protegides al litoral, tant terrestres com marines; declarar les zones de la Xarxa Natura 2000 europea com a espais naturals protegits autonòmics; crear infraestructures verdes i corredors que protegeixin els processos ecològics essencials o establir les infraestructures ambientals necessàries per aconseguir el 100% de la depuració de les aigües residuals continentals i acabar amb els abocaments contaminants al mar, entre d'altres.