El darrer consell executiu de l’any ha servit perquè el Govern de la Generalitat aprovi una nova versió del decret de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge. I a diferència de l’anterior -que va aprovar al març, però que no es va arribar a votar al Parlament per la falta de suports-, en aquesta ocasió té tots els números de tirar endavant, ja que compta amb el suport de Comuns i és ben vist pel moviment pel dret a l’habitatge, que ha col·laborat en la seva elaboració. El decret llei, que es votarà al Parlament al ple del 22 de gener, preveu incrementar el volum d’habitatges de protecció oficial, tant de compra com de lloguer, i, sobretot, estableix un seguit de mesures obligatòries per garantir un lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat.

Si tira endavant, la nova normativa fixa que els grans tenidors -bancs, fons d’inversió i persones físiques que tinguin un mínim de 15 pisos- estaran obligats a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables abans de desnonar-les. A més, també ho hauran de fer amb les famílies “a qui se’ls acabi el contracte de lloguer”, així com les que en el moment d’entrada en vigor de la llei portin un mínim de mig any ocupant “i que òbviament estiguin en situació de vulnerabilitat”, ha puntualitzat el conseller de Territori, Damià Calvet. Aquestes persones hauran de comptar amb informes dels serveis socials municipals que avalin la seva vulnerabilitat. Per al conseller, “estem creant més condicions per atendre l'emergència". Els lloguers socials seran per a set anys.

Altres mesures que inclou el decret és el blindatge de l’habitatge protegit, que mantindrà de manera permanent aquesta categoria, és a dir, que sempre s’haurà de llogar o vendre a un preu taxat, per sota dels del mercat. També fixa increments en les reserves mínimes obligatòries per a pisos de protecció oficial en les noves promocions, la meitat dels quals hauran de ser lloguer.

També estableix que l’índex de preus de la Generalitat haurà d’aparèixer a les ofertes i els contractes de lloguer. Si no ho fa, es podran aplicar sancions i es negaran subvencions als propietaris que lloguin per sobre de l’índex. De fet, només tindran accés, per exemple a la rehabilitació, els propietaris que lloguin l'habitatge a un preu inferior al de l'índex. A més, es facilitarà els canvis d’usos del sòl d’equipaments tant públics com privats per permetre-hi construir-hi allotjaments d’emergència mentre no s’utilitzin.

“Volem dinamitzar la resposta per a les taules d’emergència, que tenen una llista d’espera molt llarga. L’objectiu és disposar de més habitatge amb lloguer assequible molt ràpidament”, ha dit Calvet. El conseller ha assegurat que el decret s’ha fet en consens amb el PSC i els comuns i també hi han contribuït els moviments socials.

Valoració positiva dels moviments socials

Poc després que s’anunciés el decret, la regidora d’Habitatge de Barcelona, Lucía Martín, ha assegurat que suposa “un canvi de 180 graus” amb relació a l’anterior i ha celebrat que plantegi abordar conjuntament l’emergència habitacional i el planejament urbanístic, ja que “no hi ha una única mesura que ho resolgui tot”. Amb tot, ha reclamat uns pressupostos “dignes” per poder implantar com cal el decret, així com la regulació de preus -una competència estatal- i que s’eviti una fiscalitat que faciliti l’especulació.

També n’ha fet una valoració positiva el Sindicat de Llogaters, que en un comunicat assegura que, tot i tenir “aspectes millorables”, el decret comporta “un important avenç en la lluita per l’habitatge”. Per al sindicat, aquest canvi “seria impensable si no fos pel vigor del moviment per l’habitatge a Catalunya”. Això sí, veu imprescindible que s’impulsi una regulació del preu del lloguer, una qüestió que escapa de les competències del Departament de Territori, com admet. La PAH també celebra les millores, però avisa que serà exigent perquè s'apliquin.