'Dones Lliures' a La Model, una obra sobre la vida i repressió femenina dels anys 60 i 70 a la presó de La Trinitat

El Centre Cultural La Model de Barcelona acull la setmana entrant Dones Lliures, una obra de teatre sobre la repressió femenina a la presó de La Trinitat durant els anys 60 i 70. Es tracta d'una proposta de la companyia de teatre La Voz Ahogada en el marc de l'exposició Generacions TOP, que es podrà veure dimarts i dimecres a l'espai de memòria. La peça d'Iván Campillo ha estat creada a partir de la recerca i els testimonis de més de 30 dones, i és la primera posada en escena de la vida i les dures condicions que hi van patir les recluses.

L'obra aborda un capítol sovint silenciat, en el marc dels actes paral·lels a la mostra que organitza l'Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme. Dones Lliures convida el públic a reflexionar sobre el paper de la dona en la lluita per la llibertat i la justícia, i a mantenir viva la memòria de les víctimes del règim. "La memòria històrica no és un acte de nostàlgia, sinó una cosa molt vinculada al present, i a la reflexió pel futur", la productora Mireia Clemente, que també és actriu de l'obra al costat de Laura Sancho.

L'artista explica que la companyia de teatre pretén donar veu a aquesta memòria "que al nostre país ha estat silenciada, i és el nostre dret a saber la nostra història". "Si la memòria democràtica ha estat oblidada, la de les dones encara més. Si sabem poc o menys dels presos, de les preses polítiques encara menys", explica. Així, l'obra acosta el relat d'aquestes preses polítiques jutjades pel Tribunal de Orden Público (TOP), així com a preses per raons LGTBIQ+, criminalitzades per la Ley de vagos y malentes.

L'actriu detalla que moltes de les preses destaquen que arribar a La Trinitat era un "alleujament" després de la "repressió" i "tortures" que havien patit a la comissaria de Via Laietana de Barcelona. Un cop a la presó, "ho passaven malament perquè les monges Cruzadas Evangélicas de Cristo Rey no les deixaven tenir correspondència amb homes, el menja era insuficient i tenien moltes penúries". "No et jutjaven pels delictes només, sinó pel fet de ser dona", afegeix.

Tot i això, Clemente reivindica que "estaven unides i continuaven treballant de manera clandestina", de la mà d'advocats i advocades, que aconseguien passar missatges. Destaca que a les preses polítiques les "castigaven més" que a les comunes perquè "podien influir", i per això estaven "aïllades de la resta", de la mateixa manera que les preses polítiques universitàries estaven separades de les obreres.

Tot plegat es porta a escena a través d'una proposta de teatre documental amb fotos i vídeos cedides per arxius, entrevistes de les preses o imatges de manifestacions històriques, així com música original de Jorge Sarraute. L'artista defineix l'escenografia com "bastant brechtiana i senzilla", perquè l'objectiu és donar protagonisme a les preses, a la part documental i a la mateixa presó com escenari: "Té molt protagonisme la pantalla i les dues actrius", mentre l'únic actor que surt fa la veu del Règim.

La col·laboració amb les expresses

La productora destaca la col·laboració amb l'Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, ja que han pogut fer l'obra gràcies a estirar la seva base de dades per fer entrevistes a les diverses preses. De fet, tot comença a quallar en epoca pandèmica i l'obra s'estrena el 2021 a la Model: "Fins aleshores no s'havia fet res d'aquestes dones". Ara s'ha ampliat, per bé que continua sent l'única proposta teatral d'aquesta temàtica.

"Hem entrevistat des d'acadèmiques fins a una currante de la SEAT, hi ha moltes tapes socials, amb estudiants, obreres… També vam voler entrevistar alguna monja, però no van voler", explica. Clemente destaca la importància de donar a conèixer el seu treball de recerca a través d'una proposta artística, "que arriben d'una altra manera". "Són dones que estan vives, podrien ser les nostres veïnes, volem aprofitar que és història viva", detalla. "Volem donar veu avui que molts drets tornen a estar en perill", reivindica.