Este artículo se publicó hace 7 años.
Ser dona, un risc per patir pobresa energètica
Un estudi d'Enginyeria Sense Fronteres en col·laboració amb l'APE posa de manifest la desigualtat de gènere també en aquest àmbit.
Carles Bellsolà
BARCELONA.- "Em llevava cada dia patint per si havien tallat la llum". Amb aquesta senzillesa -i alhora cruesa-, s'expressava aquest dilluns Cristina García, activista de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i alhora afectada, en un acte a la Biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona en què s'han exposat unes dades també ben crues. Concretament, que la pobresa energètica va per sexes, i que ser dona és un factor que augmenta el risc de patir-la.
Només a la ciutat de Barcelona, i durant el 2015, es van concedir més del doble d'ajudes per a pobresa energètica a dones -unes 2.000- que a homes -prop de 900-, segons les dades de l'Estudi Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat, que ha fet públic aquest dilluns Enginyeria Sense Fronteres (ESF). L'autora del treball, Irene González, ha detallat altres dades que ajuden a veure aquest "factor de risc", pel fet d'haver nascut dona: que les famílies monoparentals -que "en gairebé tots els casos" tenen una dona al càrrec, segons ha remarcat González- tenen "tres cops més risc de caure en la pobresa energètica". O que, en totes les franges d'edat i tots els districtes de la ciutat s'han concedit més ajuts per aquesta problemàtica a dones que a homes.
"És cert que, en molts casos, tot i ser dones les titulars de les ajudes, també hi ha homes en la mateixa llar que pateixen aquesta situació", ha puntualitzat González. Que ha puntualitzat, però -i com diu també l'estudi-, que aquest mateix fet indica que és sobre les dones sobre qui "recau majoritàriament" la responsabilitat d'afrontar una situació de pobresa energètica. Incloent-hi "l'estigmatizació social" i les "conseqüències psicològiques" que generen. Entre d'altres "haver de decidir entre l'alimentació de la família i pagar els rebuts".
D'aquestes conseqüències, García en pot parlar. "M'he tornat hipertensa en un any", resumeix aquesta mare de quatre fills de Badalona. "Aquest any, la petita ja s'ha refredat", explica. I es queixa d'haver d'estar "mirant contínuament el termòmetre", resignada no poder passar "de 12 graus" a casa seva.
"Un 30% de l'augment de la mortalitat a Europa durant l'hivern correspon a casos de pobresa energètica", il·lustra González. "El que li passa a la Cristina no hauria de passar, és il·legal", afirma, remetent a la llei de pobresa energètica del 2015 de la Generalitat, la 24/2015. Una llei que es va redactar després d'una Iniciativa Legislativa Popular, i que impedeix els talls de subministrament als abonats que acreditin una situació de necessitat. I que, tot i valorar-la com "la més avançada d'Europa" en el seu terreny, les ponents creuen que no és suficient.
"M'he barallat amb molts polítics que tenen la idea que la gent no paga les factures perquè no vol", ha relatat en l'acte Maria Campuzano, portaveu de l'APE i també membre d'Enginyeria sense Fronteres. Campuzano ha posat l'accent sobre un problema addicional, "sovint oblidat" dels afectats per la pobresa energètica: que no és estrany que es trobin en "situació d'habitatge irregular".
L'estudi dedica un apartat específic a aquests afectats, víctimes "d'un procés de desnonament" o que estan en una "situació d'ocupació forçada". I que veuen com les companyies d'electricitat i de gas "es neguen sistemàticament" a donar-los d'alta del subministrament, aferrant-se a aquesta mateixa situació irregular. Tot i que, com recalca Campuzano, "en cap dels articles" de la llei catalana contra la pobresa energètica "es diu que calgui un contracte per donar d'alta la llum".
També hi ha hagut crítiques per a les administracions. Il·lustrades amb el cas de García, que es veu obligada a acudir "cada mes als serveis socials perquè no s'oblidin de mi i no tanquin el meu expedient", segons ha explicat. "No hi ha cap sistema estructurat per gestionar aquestes situacions", ha lamentat Campuzano. "Es deixa tot a la iniciativa personal dels afectats", ha afegit. I ha explicat, per rebatre l'argument que hi ha "aprofitats" dels ajuts a la pobresa energètica, que quan les empreses subministradores fan el tràmit obligatori d'acudir als serveis socials municipals en cas d'impagament "en un 80% dels casos" els propis serveis socials no coneixen aquests afectats. És a dir, que no han demanat cap ajut per al seu cas.
Entre la quarantena d'assistents a l'acte hi ha hagut una notable presència d'activistes d'associacions de base contra la pobresa energètica i els desnonaments, alguns d'ells, també afectats. Que han explicat alguns dels seus casos personals en el col·loqui posterior. Entre les aportacions, una curiosa recepta per fer front a "l'assetjament" de les companyies de subministrament a l'hora d'intentar cobrar els rebuts. "Em trucaven a les onze de la nit, i jo els posava el telèfon a la tele", ha explicat un dels presents. "Li deia a l'operador que em trucava: 'parli amb la tele, que li farà més cas que jo'", ha afegit.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..