Més de 7.500 docents i estudiants, segons la Guàrdia Urbana, s’han manifestat aquest dimecres pel centre de Barcelona contra la sentència que obliga a impartir un 25% del contingut a les escoles en castellà. Aquest divendres acaba el termini perquè la Generalitat apliqui voluntàriament la decisió del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya (TSJC) i els sindicats COS, USTEC-STEs, SEPC i la Intersindical han fet una crida a la vaga en defensa del català a les aules i per reclamar una resposta ferma del Departament d’Educació.

A la protesta, que ha començat a Urquinaona i ha acabat davant el mateix TSJC, s’hi han vist majoritàriament estudiants, tant d’institut com universitaris, així com docents, molts, acompanyats pels fills. "La docència ja no es fa al 100% en català, només cal passejar per les aules", explica un docent, que prefereix no dir el seu nom, que protesta juntament amb els seus dos fills. Professor de secundària, lamenta que aquesta mobilització ha tingut menys seguiment, en part "tapada" per la convocatòria de cinc dies de vaga del professorat entre la setmana passada i la que ve per la falta de recursos i els canvis anunciats per Educació.

En un mes en què el sector de l’educació està convocat a fins a set dies de vaga -sumant-hi la d’avui i la del 8 de març-, més manifestants també han criticat que no s’hagi donat tanta rellevància a la protesta d’avui, tot i la "preocupació" als centres. "Ja es parla molt de castellà a l’escola, i si a sobre el català no es garanteix a les aules, no sé què farem", afegeix el professor. Segons el Departament, al voltant d’un 6% de docents dels centres públics i el 4% dels concertats han secundat l’aturada d’avui. Els sindicats, però, xifren el seguiment en un 40%.

El Xavi, la Laia i el Guillem són tres professors de secundària -un d’elles està acabant encara el màster per exercir- que han passat per diversos centres i coincideixen que "en alguns ja se supera el 25% de castellà". Els preocupen les "agressions constants" contra la llengua quan està en davallada, i qualifiquen "d’optimistes" les últimes dades del Síndic de Greuges, en què s’assenyala que la llengua vehicular a primària és el català en un 70% i a secundària, el 64%.

L’aturada sí que ha estat majoritària entre els estudiants universitaris i s’han vist aules buides. "S’ha de defensar el català en tots els àmbits, pateix atacs tant polítics com judicials i està retrocedint", afirma el Miquel, estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La Carla i la Carlota, estudiants de Batxillerat, també tenen clar per què avui no han anat a classe: "S’hauria de reforçar la llengua perquè està en decadència". Expliquen que entre els seus companys hi ha opinions divergents, molt polaritzades en funció de la família, i consideren la sentència "injusta" perquè decisions així "no ajuden a què el català es conservi". L’any que ve aniran a la universitat i reconeixen sorpresa pel que fet que moltes de les classes són en castellà, una qüestió que, asseguren, no entenen.

Crítiques a la resposta de la Generalitat

La Rut és conserge en un centre de Barcelona i ha vingut a manifestar-se amb la seva filla. "No podem deixar que el català perilli. Quan jo estudiava es començava a fer en català, i ara ho hem de perdre?", pregunta. Assegura que l’única resposta davant els "atacs" a la llengua ha de ser sortir al carrer, i també reclama al Departament més respostes sobre què farà. "No es pot deixar la responsabilitat a l’equip directiu", lamenta.

Els sindicats també denuncien la resposta "buida" d'Educació a la sentència, però el conseller, Josep Gonzàlez-Cambray, va negar "passivitat" a l’hora de respondre-hi i va afirmar que "els centres tenen tota la cobertura política i jurídica davant d’una sentència que considerem una intromissió davant d’un model d’èxit". El Govern va anunciar aquest dimarts l’inici de l’elaboració d’un nou decret d’usos lingüístics a les escoles que no aplicarà percentatges.

La Carme, docent en un centre de Terrassa, també critica la falta d’informació de la conselleria. Ha vingut amb el seu marit i les dues filles i subratlla la importància de "la llengua comuna" per garantir la cohesió social a Catalunya. Treballa en un centre d’alta complexitat i assegura que molts dels alumnes, si no parlen en català a l’escola, no el podrien aprendre enlloc. A d’altres ciutats catalanes també hi ha hagut manifestacions, com a Tarragona, on s’han congregat un miler de persones, a Girona, on ho han fet 2.000, i a Lleida, on la protesta n'ha reunit 250.