No hi ha unanimitat als comuns sobre la sentència del procés ni sobre la via per aconseguir la llibertat dels condemnats. Podem difereix de la postura majoritària de Catalunya en Comú de fer una reforma del codi penal sobre el delicte de sedició amb caràcter retroactiu. No es tanquen a debatre cap opció, però sí que aposten pels indults com la millor opció perquè els polítics surtin de presó. No obstant això, els comuns federalistes sí que es desvinculen d'aquestes dues línies de l'espai que lidera Ada Colau.

La secretària general de Podem, Noelia Bail, explica a Público que al partit tenen "objectius comuns", però hi ha "diferents sensibilitats" i postures sobre aquesta situació així com sobre moltes altres. "Estem d'acord que l'objectiu ha de ser la reconciliació. Apostem per l'indult com la millor via per retornar a l'esfera política un conflicte que mai hauria d'haver arribat a la via penal", indica.

Aquesta afirmació es distancia de la posició d'En Comú Podem — i del sentir majoritari als comuns — que estudia amb un equip jurídic la reforma del codi penal sobre el delicte de sedició amb caràcter retroactiu, com va explicar Jaume Asens durant una entrevista amb Público després de conèixer la sentència. També va en contra del que demana l'independentisme i els mateixos condemnats per la sentència del procés. Aquest dimarts Oriol Junqueras ho va deixar clar: "L'indult se'l poden fotre per on els càpiga", va dir durant una entrevista a Nació Digital.

Malgrat aquest rebuig, Bail explica que l'indult és la fórmula més "eficaç" i "el camí més curt per restablir un diàleg". Considera que ERC i JxCAT no volen acceptar aquesta opció perquè estan "en una lògica de confrontació electoral permanent en la qual cap vol aparèixer com a traïdor o menys pur dels defensors de l'independentisme" i perquè l'indult suposaria "el reconeixement implícit de la mateixa culpa i dels errors comesos". "La solució de futur i la necessitat d'avançar cap al diàleg i la sortida de presó dels condemnats, no passa només per les conviccions dels afectats o els càlculs electoralistes. Ens afecta a totes", insisteix.

Aquesta és la mateixa postura que fins ara ha mantingut Pablo Iglesias. "El Govern no pot renunciar a una prerrogativa que és legal", defensa el líder de Podemos, per a qui la seva concessió podria "contribuir a la concòrdia". El tema dels indults Iglesias el va tractar amb Sánchez en la seva reunió en la Moncloa segons va afirmar en una entrevista en el diario.es i malgrat que en la roda de premsa posterior a la trobada digués que no es va tractar el futur dels presos quan li va preguntar aquest mitjà per aquesta qüestió. El secretari general de Podemos no va indicar res sobre la postura del president en funcions, encara que ell insisteix que és un element que s'ha de tenir en compte.

A més, Iglesias es reuneix aquest dijous amb Colau a l'Ajuntament de Barcelona per "analitzar la situació i debatre propostes centrades en el diàleg entre els partits i abordar solucions polítiques al conflicte territorial".

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau (i) al costat de la número u al Senat Rosa Lluch (2ªd), filla d'Ernest Lluch, i el número u al Congrés, Jaume Asens (d), durant un acte celebrat al Fossar del Mercat de Sant Antoni en el que els Comuns han donat detalls de la campanya del 10N. EFE/Toni Albir

Podem tampoc descarta la reforma del codi penal encara que la veuen com una cosa "compatible" amb l'indult per a evitar que el delicte de sedició s'apliqui manera extensiva a altres col·lectius. Respecte a la proposta de l'independentisme — la llei d'amnistia — el partit morat estaria d'acord en els casos de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, però no comparteixen que es doni el mateix tractament "als qui tenien responsabilitats polítiques que aquells que exercien l'activisme". "Els que exercien responsabilitats polítiques van cometre errors des de totes dues parts. Encara que estiguem políticament en contra de la sentència per sedició, l'amnistia implicaria el reconeixement dels errors d'una sola de les parts implicades. Nosaltres partim del reconeixement de corresponsabilitat entre les parts", reflexiona Bail.

Els comuns federalistes critiquen la resposta

Les diferències van encara més enllà amb els comuns federalistes. Aquest sector de Catalunya en Comú es va desmarcar de l'opinió general del grup amb un comunicat la setmana passada. "Catalunya en Comú no ha d'alinear-se a l'independentisme i reclamar una resposta transversal a la sentència, ni "del 80%" ni una "resposta de país". (...) No podem subordinar el nostre espai en un moviment que formula el conflicte en termes d'enfrontament entre una Catalunya independentista homogènia i un Estat autoritari, i oblidar que la meitat de la gent catalana, per no dir la majoria, no vol separar-se d'Espanya", van explicar al seu escrit.

Per aquesta part dels catalans el seu espai hauria de "contribuir a defensar l'autonomia del moviment obrer" i no consideren que ni els indults ni la reforma del Codi Penal sigui una "solució" per a la situació a Catalunya. "Cal fer un punt i a part que vagi més enllà de la sentència. Un acord de normalització de la vida política catalana per avançar i tornar Catalunya en el camí de la millora del seu autogovern", indiquen.

No és la primera diferència que hi ha en el si dels comuns respecte a la situació a Catalunya. Abans de les eleccions del 28-A va haver-hi una escissió de bona part del sector sobiranista: Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany van sortir de l'espai per passar a les files d'ERC. Aquest sector es trobaria en el punt més oposat dels federalistes que coordina José Luis Atienza i als qual són pròxims càrrecs importants com la número dos al Congrés, Aina Vidal, l'eurodiputat Ernest Urtasun o l'exdiputat Joan Coscubiela.