A poques setmanes de les eleccions municipals del 28-M, el Camp de Tarragona es prepara per una batalla electoral força igualada. A Tarragona, el republicà Pau Ricomà, actual alcalde de la ciutat, aspira a un segon mandat, però el candidat del PSC -i exlíder de Ciutadans al consistori-, Rubén Viñuales (PSC), el segueix de ben a prop. A Reus, l'actual alcalde, Carles Pellicer, abandona la política i s'obre una disputa molt ajustada entre Noemí Llauradó (ERC), Teresa Pallarès (Junts) i Sandra Guaita (PSC). La direcció de vot dels electors i l'aritmètica a l'hora de pactar serà clau.

En les darreres eleccions municipals, celebrades el 26 de maig de 2019 i amb les generals de precedent, consistoris importants del Camp van veure com es trencava l'hegemonia CiU-PSC, una combinació desgastada per diversos casos de corrupció, com el cas Inipro o Innova. 

L'exemple més clar va ser el de Tarragona, on Pau Ricomà (ERC) va rebatre l'alcaldia a Josep Fèlix Ballesteros (PSC) després de 40 anys de governs encapçalats pel PSC o l'antiga CiU; a Reus, es va imposar Carles Pellicer (PDeCAT), tot i que ERC va triplicar els regidors; i a Salou, va guanyar el convergent Pere Granados, que ara s'ha aliat amb els socialistes.

Per tant, mentre el PSC aspira a recuperar les alcaldies del Camp de Tarragona, ERC, Junts i el PDeCAT volen mantenir-les o arribar-hi per primera vegada. A falta d'enquestes oficials, els resultats a les urnes de les properes eleccions queden oberts, amb victòries molt ajustades. Els pactes seran decisius.

Prova de foc per ERC a Tarragona 

Fa quatre anys, ERC aconseguia l'alcaldia de Tarragona per primera vegada després de la tornada de la democràcia a Espanya. Durant 40 anys, el PSC i els convergents s'havien anat combinant l'alcaldia fins al 2019, quan Pau Ricomà va trencar aquesta hegemonia, tot i que els republicans no van ser la força més votada. Els socialistes van guanyar les eleccions, però el republicà va rebre el suport dels dos regidors de la CUP, els dos comuns i els tres de Junts per ser alcalde, una votació que va desbancar Josep Fèlix Ballesteros, que va abandonar la primera línia política.

Tot i el canvi de cicle, el mandat ha estat convuls per a molts dels partits tarragonins al consistori. Durant els dos primers anys, els dos regidors de la coalició En Comú Podem que van donar suport a Ricomà van formar part del govern municipal. Dos anys més tard, però, ERC va incorporar els dos regidors de la CUP i els tres de Junts al govern, un moviment que va dividir els comuns: Hermán Pinedo es va quedar com a no adscrit, i Carla Aguilar va passar a l'oposició, que lidera el PSC (7), juntament amb Ciutadans, que tenia 4 regidors, dels quals 2 van sortir del grup, i el PP (2). Així doncs, ERC, amb set regidors, es va quedar a un de la majoria absoluta.

El PSC ara es presenta amb un nou candidat, Rubén Viñuales, diputat al Parlament de Catalunya i exlíder de Cs al consistori. Amb aquest canvi, els socialistes esperen recuperar els vots que en les anteriors eleccions van anar a Ciutadans, ara en caiguda lliure, i tornar a governar Tarragona. Aquesta aspiració topa, però, amb la de Ricomà, que vol revalidar l'alcaldia amb un segon mandat. Aquestes eleccions seran, doncs, una prova de foc per ERC, on els electors valoraran la seva gestió al capdavant del consistori.

Si Ricomà surt primera força, necessita que els que han estat els seus socis durant el mandat també guanyin per reeditar el seu pacte. Si surt Viñuales, haurà de trobar un soci estable per a un acord de govern sòlid.

Com a precedent, en les últimes eleccions catalanes, el PSC va ser el clar vencedor a la capital tarragonina amb un 24,5% dels vots, molt per sobre del 19% que es va endur Esquerra. Un 14% va votar Junts i el 12% a Vox. Ara bé, per treure alguna conclusió clara de cara al 28-M cal analitzar els resultats barri a barri, ja que la diferència de vot entre una zona i una altra va ser important: ERC va guanyar a la Part Alta i als barris marítims, els postconvergents es van imposar a Llevant i el PSC va ser el gran vencedor dels barris de Ponent (Torreforta, Campclar i Bonavista), Sant Salvador i a Sant Pere i Sant Pau. A les zones de les eixamples, PSC i ERC van quedar igualats. Per tant, el vot dels barris podria ser determinant. 

Ricomà treu pit dels projectes històrics de la ciutat que ha contribuït a desencallar, com el Fòrum Judicial, que ha d'agrupar totes les seus judicials repartides per la ciutat i que finalitzarà el 2026, la Ciutat Residencial o l'ampliació de l'Hospital Joan XXIII. El pròxim mandat serà decisiu per tirar-los endavant i fer front a un dels principals reptes del futur consistori: l'aprovació del nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), anul·lat pel Tribunal Suprem. Aquest serà clau per projectar l'espai, ara en desús, de la Tabacalera, una proposta que es repeteixen en cada cita electoral.

Pel que fa a la resta de partits, l'alcaldable de Junts a Tarragona serà Jordi Sendra; la candidata de la CUP serà Eva Miguel "per evitar pactes amb el PSC", va dir durant la presentació de la seva candidatura; després de la patacada del 2019, amb només dos representants -en tenia quatre-, el PP recupera Maria Mercè Martorell per encapçalar la seva llista; i Ciutadans, després de patir una escissió dins el grup municipal, aposta per l'actual portaveu a l'Ajuntament, Lorena de la Fuente.  

Per la seva banda, Tarragona en Comú, marcat per la crisi que va suposar l'expulsió d'un dels regidors del partit en quedar-se al govern de Ricomà desobeint així les ordres de la formació morada, presentarà Jordi Collado de número 1 i Toni Carmona de segon.

Fa pocs dies vam conèixer que Sí Tarragona-Ara Pacte Local agafa el relleu de l'espai postconvergent que el PDeCAT va deixar a la ciutat en els anteriors comicis. La formació es presentarà amb la candidata Mar Giné encapçalant la llista.  

Pugna entre Junts, ERC i el PSC a Reus 

La decisió de Carles Pellicer (PDeCAT/Junts) de no concórrer als pròxims comicis, després de 12 anys com a alcalde de Reus, deixa una pugna oberta entre Junts, ERC i el PSC a la capital del Baix Camp. Els post-convergents aposten per Teresa Pallarès, actual segona tinent d'alcaldia i regidora d'Economia, Coneixement i Habitatge. 

Pallarès va ser delegada del Govern a Tarragona i havia estat regidora a Reus en dues etapes anteriors amb el PSC, fins que se'n va donar de baixa el 2017. Davant té a Noemí Llauradó, actual vicealcaldessa de l'Ajuntament de Reus i presidenta de la Diputació de Tarragona, i a la diputada al Congrés Sandra Guaita (PSC).

Els resultats de fa quatre anys auguren una batalla molt igualada: mentre l'espai postconvergent espera repetir victòria per quarta vegada, els republicans aspiren a guanyar per primer cop i els socialistes a ser la força més votada. El futur a l'Ajuntament de la capital del Baix Camp està obert. 

Junts, amb Carles Pellicer al capdavant, va guanyar les eleccions del 2019, amb 7 regidors, seguit de molt de prop d'ERC i el PSC, empatats a 6. Cs va ser la quarta força, amb 3 regidors, i la CUP la cinquena, també amb 3 representants. El partit municipalista Ara Reus es va quedar amb 2 regidors. Pellicer ha governat amb majoria absoluta gràcies a un pacte amb ERC i Ara Reus, que repeteix candidat: Daniel Rubio, actual tercer tinent d'alcalde.

La formació local va ser clau ara fa quatre anys, ja que va fer alcalde a Pellicer i, juntament amb ERC, va contribuir a conformar una àmplia majoria i estabilitat al plenari. Aquesta vegada, però, cal tenir en compte que els municipalistes concorreran amb el PDeCAT, sota la plataforma Ara Pacte Local, moviment que va provocar que Pellicer trenqués el seu carnet de militant. 

La CUP, que fa vuit anys es va quedar a 1.400 vots de ser la primera força a Reus, va perdre la meitat dels regidors el 2019. Marta Llorens i Edgar Fernández pleguen, i la candidata dels cupaires serà Mònica Pàmies. Ciutadans repeteix amb l'advocada Débora García, que vol mantenir els 3 regidors actuals, tot i que veurem com afecta la dramàtica situació del partit a nivell nacional. Per la seva banda, el PP, que fa quatre anys es va quedar fora, vol tornar a tenir veu al consistori amb una nova candidata, Sílvia Virgili.

Els socialistes volen recuperar força a la Costa Daurada 

El PSC, que compta amb 93 candidatures en tot el Camp de Tarragona -un 25% més que en els anteriors comicis-, no només vol reconquistar l'alcaldia de Tarragona i Reus, també aspira a recuperar la força perduda en els darrers anys a la Costa Daurada. Per aconseguir-ho, el partit ha fet un moviment clau: s'ha aliat amb l'actual alcalde de Salou, Pere Granados, líder de Sumem per Salou, una candidatura que fins ara havia liderat amb Junts.

Granados és hereu de CiU, quan aquest es va dissoldre va fundar Formació Unitat per Salou per aglutinar l'espai postconvergent, que més tard es va acabar transformant en Sumem per Salou-Junts. Però la trencadissa primer entre Convergència i Unió i després entre Junts i el PDeCAT ha debilitat les coalicions municipals d'aquest espai, sobretot als municipis on l'independentisme no és majoritari. Salou n'és un exemple.

L'any 2019, Granados va pactar amb el PSC, que va quedar segon, per poder tenir majoria absoluta. Durant vuit anys, Sumem i els socialistes han compartit govern. Fruit d'aquesta entesa, en les eleccions del proper 28 de maig les dues formacions concorreran juntes sota les sigles Sumem per Salou-PSC i la llista estarà liderada per Granados. Per la seva banda, Junts, després del canvi d'aliances de l'actual alcalde, ha hagut de buscar un nou candidat, que serà Martina Fourrier, que el 2019 es va presentar amb la llista Fem Salou, Fem República, que no va entrar al consistori.

Una altra de les derivades de l'aliança de Granados amb el PSC, ha estat el sorgiment d'una nova candidatura que aglutina diverses forces de l'espai postconvergent: Sempre Salou-Ara Pacte Local, liderada pel qui va ser número 2 de Pere Granados el 2019, Marc Montagut, i encara primer tinent d'alcalde de l'ajuntament. 

Als comicis de 2019, Esquerra Republicana es va quedar molt a prop de ser segona força a Salou, a 91 vots del PSC. Marçal Curto, però, no repetirà com a alcaldable, que serà Sebastià Domínguez. Per la seva banda, Ciutadans presentarà un nou candidat, Sergio Susínuna.  Per últim, Mario García es manté al capdavant de la llista del PP.

A Vila-seca, el PSC també ha mogut fitxa per captar més vots. Després de fer fora el seu portaveu municipal, Ivan Navarro, per presumptes irregularitats, els socialistes es van aliar amb Vila-seca Som Tots, una formació municipalista liderada per Joan Anton Ramírez, que en les passades eleccions va encapçalar la llista de Ciutadans, el segon partit més votat. Ramírez, que va deixar la formació taronja i va passar a regidor no adscrit, és l'alcaldable del PSC a Vila-seca.

En els anteriors comicis, la llista més votada va ser la de la marca municipalista vinculada a Junts Vila-seca Segura, liderada per Pere Segura, hereu de Josep Poblet, que va ser alcalde de Vila-seca durant 26 anys. Tot i imposar-se a les urnes, la formació va perdre tres regidors i no va poder retenir la majoria absoluta. Aleshores, Segura va tancar un acord de govern amb el PSC i va sumar dos regidors socialistes. Al llarg d'aquests quatre anys, el panorama ha canviat molt i està per veure com reaccionaran els votants a aquests canvis. 

A Cambrils, el mandat ha estat força convuls. Durant els primers dos anys i tres mesos, el govern municipal estava format per Esquerra Republicana i Junts, però l'oposició (PSC, PP i Cs) es va aliar per impulsar una moció de censura contra l'aleshores alcaldessa Camí Mendoza, que va prosperar. Els tres partits que van presentar la moció -i dos regidors no adscrits- van acceptar com a candidat a l'alcaldia Oliver Klein, líder de la formació local Nou Moviment Ciutadà, que en els anteriors comicis va quedar en cinquè lloc.

Amb tot, cal recordar la victòria socialista als municipis de la Costa Daurada en les últimes eleccions catalanes, les del 14 de febrer del 2021. Tant a Cambrils com a Salou, Vila-seca i Tarragona es va imposar el PSC, unes victòries que el 2017 -any marcat pel Procés- van anar cap a Cs. Veurem com es tradueix aquesta tendència a les municipals del 28 de maig. 

L'independentisme, dividit en tres formacions a Montblanc

Fa sis anys, Josep Andreu, alcalde de Montblanc des del 2007 amb la marca Agrupament Catalanista de Montblanc, sota el paraigua d'ERC, va saltar als mitjans per iniciar una vaga de fam en solidaritat amb diversos dels presos polítics de JxCat a Lledoners. Es tractava del primer militant d'ERC que se sumava a la reivindicació.

Aquesta acció i el fet que se sumés a l'espai Crida Nacional per la República, aleshores liderat per Carles Puigdemont, va acabar amb la decisió d'Andreu d'estripar el carnet d'ERC a principis del 2021 després de gairebé trenta anys de militància republicana. Això va desencadenar un terratrèmol al govern que encapçalava. Mesos més tard, la majoria absoluta d'Agrupament es va trencar: Andreu i dos regidors més per una banda, i per l'altra, la resta, que reclamaven constituir el grup municipal d'ERC.

Finalment, els quatre regidors d'ERC van sortir del govern municipal, que es va quedar en minoria. Al desembre, s'hi va afegir l'únic regidor del PSC.

Als pròxims comicis, Josep Andreu es presentarà amb la seva nova formació, Montblanc Progressa, i ho farà sota el paraigües de Junts. Malgrat això, Junts per Montblanc no desapareix del mapa i es torna a presentar amb la coalició del PDeCAT, Ara Pacte Local. El candidat serà Marc Vinya, actual regidor a l'oposició. Per la seva banda, ERC vol retenir el suport dels últims anys amb el regidor i diputat Oriol Pallissó. El PSC repeteix amb l'actual regidor d'Urbanisme, Habitatge, Mobilitat i Policia Local, Juanma Cabello.