Es disparen les denúncies per assetjament laboral a la Generalitat: passen de 40 a 178 en cinc anys

Les denúncies dels treballadors públics per assetjament laboral a la Generalitat es disparen. Segons un informe de la CGT Catalunya amb dades del Govern al qual ha tingut accés Públic, han experimentat un creixement del 354% en els darrers cinc anys. Concretament, s'ha passat de les 40 registrades l'any 2020 a 178 des que ha començat el 2024. L'organització sindical qualifica els mecanismes de prevenció actuals com a "molt deficients".

Tal com recull el document, les dades mostren un canvi de dinàmica important a partir del 2021, moment en què es deixa enrere un període on es registraven entre 40 i 50 denúncies anuals, per donar pas a un creixement exponencial pel qual reclamen "mesures realment efectives". Qui denuncia sol ser la persona afectada i només en el 2,9 % dels casos és una tercera persona, per bé que sobre l'origen només es tenen dades des de l'any 2022.

El 48 % de les denúncies s'han fet al Departament d'Educació i el 23 % a l'Institut Català de la Salut (ICS), seguides del 7,25 % a Justícia i el 4,29 % a Interior. Les dades són molt més pronunciades aquest any, on el 71,35% han estat a Educació, un total de 127 casos, gairebé el mateix nombre que el de tota l'administració catalana l'any passat. Les denúncies de les plantilles de centres educatius s'han multiplicat per més de cinc des del 2017, i enguany només recull dades fins a inicis de setembre.

Tres de cada quatre no s'admeten a tràmit

Les dades facilitades pel Departament de la Presidència també reflecteixen que la immensa majoria de les denúncies no s'admeten a tràmit. De fet, es veu un increment percentual i absolut de les inadmissions en els darrers anys, quan es registren més denúncies. En concret, es passa del 50% de les admeses l'any 2019 al 15% del 2023 i al 14,6 % d'enguany.

CGT veu "preocupant" que el 72,4% de les denúncies no ha estat admès a tràmit, "basant-se majoritàriament en criteris discrecionals". Aquelles que sí que es tramiten, passen a ser avaluades en una comissió d'investigació: en els darrers cinc anys, tan sols ha observat indicis d'assetjament en un 2,4% de les denúncies.

Pel que fa als motius, les dades assenyalen tres grans causes: "llista de conductes no constitutives" (125), "manca d'elements definitoris" (111) i "altres" (90). Al sindicat li "sobta" que alguns motius d'inadmissió de denúncies d'assetjament són "descartada existència de conductes hostils o d'assetjament", "manca d'objecte" o "no aporta dades identificatives del possible assetjador (PA)".

Les propostes de la CGT

A l'hora de cercar les causes que han portat el sistema educatiu a la cua de l'Estat i al daltabaix de les proves PISA, el sindicat creu que "part important" es deu a un "model educatiu vertical i centralista". Apunta dos motius respecte de les altres comunitats: l'"infrafinançament crònic" i l'augment del poder de les direccions "sense fiscalització". "Escullen a dit una gran part dels seus claustres, una altra singularitat que no es dona a cap altre territori de l'Estat", critica.

Recorda que aquest model de governança fou popularitzat pel govern de Margaret Thatcher, i "promou la competició entre centres per la matrícula de l'alumnat i la 'fidelitat' del professorat vers les direccions". "Paradoxalment, uns decrets que buscaven l'estabilitat dels claustres han generat la situació contrària", assenyala. Apunta als canvis de claustre després de denunciar males praxis, puix les direccions tenen "poder per seleccionar el personal afí discrecionalment".

Amb les dades a la mà, el sindicat demana garantir la "correcta aplicació" del protocol contra l'assetjament. Considera "urgent" que la Secretaria d'Administració i Funció Pública "revisi a fons els criteris d'admissió a tràmit, deixi de revictimitzar les persones que estan patint assetjament i no encobreixi les persones assetjadores". Finalment demana "retornar la democràcia als centres educatius" amb la "derogació immediata" dels decrets de plantilles, direccions i autonomia de centres "que permeten a les direccions fer i desfer en els centres.