Discriminació masclistaNomés el 20% de les catedràtiques dels Països Catalans són dones

Les universitats continuen restringint l'accés als llocs de poder a les dones. El primer estudi que s'ha fet sobre aquesta qüestió a 15 universitats dels Països Catalans, elaborat per la Xarxa Vives, mostra com les acadèmiques es topen amb un sostre de vidre a l'educació superior a l'hora d'accedir a posicions de responsabilitat.

Només hi ha dos col·lectius majoritàriament feminitzats. El d'estudiants, per una banda, format per més dones que homes, i amb millors resultats (elles aproven en un 85,2% mentre que ells aproven en un 80%). A més, abandonen en menor mesura els estudis (17% davant un 20%). L'altre col·lectiu és el Personal Administratiu i Serveis (PAS), en un 63% format per dones, una xifra que puja fins al 70% en llocs d'administració. En aquest cas, però, la proporció s'inverteix quan es tracta d'alts càrrecs del PAS: set de cada 10 gerents són homes.

Aquesta és, precisament, la tònica dels estrats més alts de la jerarquia universitària. El nombre d'investigadores principals de projecte de recerca només arriba a un 31% del total, xifra que cau fins al 24% a escala europea. Els catedràtics agreugen encara més la proporció: 8 de cada 10 són homes, una relació que es repeteix quan es tracta de doctors "honoris causa". 

Els òrgans de govern de les universitats també estan majoritàriament masculinitzats, començant pels rectors: només quatre de les 22 universitats de tota la Xarxa Vives comptem amb una dona al capdavant (la Universitat Autònoma de Barcelona, la Jaume I, la Rovira i Virgili i la Universitat de València). A la resta de llocs de poder, les dones només hi són presents en un 38% dels càrrecs, sempre als esglaons més baixos i amb menys decisió.

Els deganats també són per a homes en un 71%, així com els càrrecs de cap de departament, amb un 65% d'homes. Per contra, la secretaria general compta majoritàriament amb dones, amb un 67%.

Carreres feminitzades

El biaix de gènere a l'hora d'escollir estudis universitaris també segueix present. Les carreres relacionades amb el treball de cures, com ara Educació Infantil i Infermeria, compten amb estudiants dones en una proporció d'un 75%. Per contra, altres com Enginyeria i Arquitectura només un 25% de l'alumnat és dona. 

Pel que fa al Personal Docent i Investigador (PDI), les dones són minoria en la foto general, amb una presència d'un 42%. La diferència, però, s'accentua en estudis als quals opten majoritàriament nois, com ara Enginyeria i Arquitectura, on només un 25% de la docència és impartida per dones, o a Ciències Experimentals, on un 36% del PDI és dona. 

L'informe afirma que "l'anàlisi per camps d'especialització del professorat mostra una certa reproducció de l'estructura tradicional de gènere en Arts i Humanitats i Ciències de la Salut, professions feminitzades, i Enginyeria i Arquitectura, professions masculinitzades". A més, també denuncien que "la paritat exigida per l'actual normativa universitària" als òrgans de govern no es compleixen.

El treball de cures a la feina, feminitzat

L'estudi conclou, doncs, que tot i que tota la comunitat universitària mostra un "equilibri global", amb un 56% d'homes i un 44% de dones, les diferències es van accentuant a mesura que es va pujant en l'escala jeràrquica, mostrant una "segregació vertical expressada a través de la desigual presència de dones i homes en els esglaons més alts de la trajectòria acadèmica".

Un dels elements explicatius d'aquesta segregació és degut, segons les investigadores, al fet que les acadèmiques dediquen més temps a la docència i renuncien així a més oportunitats a l'hora de dirigir tesis. Segons les dades de l'Enquesta sobre Recursos Humans del 2006, un 33% de les dones dediquen entre el 50% i el 75% del seu temps de treball a fer classes.

A més, l'anàlisi reflecteix la demanda de les treballadores de diversos centres per implantar mesures que "compensin l'impacte de la maternitat en l'avaluació de les carreres acadèmiques de PDI". També assenyalen que són elles, i no ells, qui es demanen reduccions de jornada o renuncien a promocions laborals per fer possible la conciliació entre la feina a casa i la feina a la universitat.